El primer president del parlament

“Després d’un col·lapse de prop de dos segles, sota l’imperialisme dels Àustries i dels Borbons, per la República ha ressorgit el Parlament de Catalunya. Els noms il·lustres de la vida nacional del nostre poble vénen ara, amb força, a la meva memòria.” Són les paraules que va pronunciar Lluís Companys al Parlament el 13 de desembre de 1932, recollides en l’exposició inaugurada ahir a la tarda. Coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del que va ser president de la Generalitat, la Direcció d’Estudis Parlamentaris ha preparat aquesta mostra al vestíbul del Parlament, que recull una selecció dels documents que es conserven a la biblioteca i a l’arxiu del Parlament. Són documents habitualment no visibles, que, en bona part, provenen del fons Josep Fornas (exdiputat al Parlament a l’inici dels vuitanta i home de confiança del president Tarradellas). L’exposició té la voluntat de mostrar un fons patrimonial poc conegut.

A través de diaris i revistes satíriques de l’època, fotografies, llibres i caricatures, entre altres materials, la mostra se centra en la trajectòria política de Companys als anys trenta, que és quan adquireix el màxim protagonisme polític: la reorganització de les esquerres fins a la fundació d’ERC, les eleccions municipals de 1931 i la proclamació de la República; la tramitació i aprovació de l’Estatut de Núria (i la corresponent passada de raspall a Madrid); la posada en marxa del Parlament, que tindria en Companys el seu primer president; la seva marxa a Madrid per ser ministre de Marina, el retorn per esdevenir president de la Generalitat, els Fets d’Octubre amb el seu empresonament i posterior retorn triomfal i, finalment, la guerra.

L’exposició s’entreté en un fet oblidat: Companys va ser el primer president del Parlament durant la República. Hi ha profusió de curiositats de com es va obrir aquell primer Parlament, com ara la celeritat amb què es van haver de fer les obres per adequar l’edifici, fins aleshores ocupat, només en part, pel Museu Nacional d’Art, i els petits entrebancs que hi va haver, com una inoportuna vaga d’ebenistes. Del desembre de 1932 al juny de 1933, Companys va ser el president de la cambra, i, tal com testifica la documentació que s’exhibeix, va engegar, entre altres coses, la tramitació de la llei de contractes de conreus. Com a singularitat, es pot veure una fotografia a la premsa de l’hemicicle del Parlament en forma de rectangle (com el britànic), que és com va ser a l’inici. Encara en l’etapa republicana, es va canviar a la forma d’hemicicle actual.

L’acte d’inauguració d’ahir va tenir un simbolisme marcat, tenint en compte el context actual, amb les amenaces que llança el govern espanyol de suspensió del Parlament i l’autonomia catalana. La presència de la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el seu breu discurs de tancament de l’acte hi van afegir encara contingut. “Amb l’afusellament de Companys, el franquisme no pretenia assassinar només una persona, sinó que volien assassinar tot el que ell representava, volien derrocar les institucions catalanes”, va afirmar. Forcadell va lamentar que l’Estat espanyol encara no hagi anul·lat el judici a Companys ni hagi demanat perdó pel seu afusellament. “75 anys després som aquí, amb els anhels de llibertat i la voluntat d’autogovern més vius que mai”, va recalcar. La presidenta de la cambra va reivindicar el paper que va encarnar Companys d’“unió de la Catalunya social i la nacional”, i va subratllar la importància dels historiadors a l’hora de situar la seva figura política, davant dels intents de “caricaturitzar-lo” o fer-ne “una comparació superficial i interessada amb l’actualitat”. Es referia així a les comparacions recurrents que fa l’unionisme de la resolució independentista aprovada pel Parlament amb la declaració de l’Estat català que va fer Companys el 6 d’Octubre de 1934. L’exposició també reflecteix aquest moment, amb el reportatge gràfic d’una revista de l’època que ensenya com vivien Companys i els seus consellers en el temps del seu captiveri en una presó espanyola. Una exposició d’allò més recomanable per a qui frivolitza amb la reacció de l’Estat amb els Fets d’Octubre.

Article d’Anna Ballbona publicat originalment al Punt Avui