12.12.2018 - 13:30
Milan Kucan, el primer president de l’Eslovènia independent, creu que la via eslovena ‘d’un exercici pacífic del dret a l’autodeterminació’ pot ser un bon exemple per a Catalunya. Segons que critica en un comunicat, les interpretacions que s’han fet des d’alguns sectors a l’estat espanyol no tenen base real i demostren ‘ignorància”‘dels fets. ‘La via eslovena va ser extremadament pacífica’, diu.
La guerra al país, recorda, va ser imposada quan l’exèrcit federal iugoslau va atacar Eslovènia l’endemà de la proclamació d’independència el juny del 1991. L’agressió va durar deu dies i va causar malauradament la pèrdua de 76 vides: 19 eslovens, 45 soldats de l’exèrcit iugoslau i 12 estrangers. Kucan atribueix les víctimes i els danys morals i materials i el ‘tràgic balanç’ final a una ‘ceguesa política’ i una ‘manca de voluntat’ de l’estat iugoslau i la cúpula militar, que segons ell van rebutjar el camí del diàleg polític.
Lojze Peterle, primer primer ministre d’Eslovènia: ‘Eslovènia no fou violenta; ens van atacar’
En el comunicat, Kucan argumenta que l’experiència d’Eslovènia amb ‘l’arrogància política’ de Iugoslàvia és il·lustrativa i mostra que els drets de les nacions que volen exercir el seu dret d’autodeterminar-se per vies democràtiques no pot ser suprimit per la violència policial o militar.
És en aquest context, diu, que Ljubljana ha expressat el seu suport al dret dels catalans a autodeterminar-se i decidir el seu futur seguint un camí democràtic, així com també ha condemnat la violència de la policia espanyola l’1-O. ‘Fins i tot en el cas català, és un afer polític que només pot ser resolt per vies polítiques mitjançant un diàleg franc i tolerant amb Madrid’, afegeix.
A més, Kucan destaca que ho és especialment ara, després del referèndum a Catalunya i davant la demanda contra els presos polítics. ‘La independència de Catalunya i la seva posició a l’estat és un afer en què hi ha una responsabilitat mútua’, conclou l’ex-president eslovè.
Milan Kucan, que va presidir el país entre el 1990 i el 2002, va reunir-se la setmana passada amb el president Quim Torra durant la visita institucional a Ljubljana.
