11.12.2023 - 21:40
De Carl von Clausewitz tothom en recorda les grans definicions sobre la guerra i la manera de combatre, però a parer meu una de les seues opinions més brillants és la que tracta de l’art de la negociació. Perquè el general prussià concebia la negociació, militar o política, com una cursa de fons –com una marató, que en diríem ara– i d’ací ve aquella idea seua que en una negociació guanya sempre “qui la domina durant el darrer quart“.
Ara, es pregunta ell mateix, quin pot ser el preu d’esperar aquests darrers quinze minuts? Doncs que la il·lusió en aquesta victòria final siga tan gran que esdevinga molt difícil de trencar per un obstacle a mig camí. Amb el problema que això, si l’altre negociador ho sap fer servir, afebleix la pròpia posició.
I ací és on som. Ahir es va fer públic que Espanya renunciava a votar l’oficialitat del català a Europa en la reunió del Consell d’Afers Generals que es farà avui. I, per tant, l’oficialitat del català ja no es votarà ni s’aconseguirà durant la presidència espanyola de la Unió.
I amb això qui ara té un problema gros és Junts. Perquè l’oficialitat del català a la Unió Europea va ser el primer pacte que va fer amb el PSOE, en canvi de la presidència del congrés espanyol per a Francina Armengol; i el PSOE no ha complert.
Els socialistes adduiran que la qüestió del català a la UE no depèn tan sols d’ells o del govern espanyol, però siga com siga és indiscutible que l’opció de la via negociadora comença amb mal peu. En el moment d’anunciar l’acord, Junts va parlar d’un “cobrament per endavant“, que havia de diferenciar la seua manera de negociar de l’esterilitat demostrada per Esquerra Republicana.
És veritat que, tot i que tothom va entendre que el cobrament a la bestreta significava que abans que es votàs la presidència del congrés la nostra llengua seria oficial a Europa, en realitat el compromís era tan sols que es presentaria la proposta. Però la indolència posterior mostrada pel govern espanyol –que presentà malament i tard els papers en unes quantes reunions– és molt difícil que es puga passar per alt.
I ara què? Doncs Junts i el PSOE tenen entre mans un segon pacte molt més ambiciós i important que ha començat a prendre forma amb fets contrastables, el darrer dels quals és la reunió de Ginebra. I aleshores la qüestió és què hauria de fer Junts respecte de l’incompliment del primer pacte.
Dit d’una altra manera: tenint en compte el vell dilema formulat ja al segle XVIII per Carl von Clausewitz, quina posició ha d’adoptar Junts? Ha de mantenir la mirada posada en el darrer quart i deixar passar aquest incompliment com si fos un fet menor? O ha de castigar, sense perdre més temps, la mala fe dels socialistes –per exemple, fent perdre a Madrid alguna votació important i dolorosa a Pedro Sánchez?
No és una decisió fàcil, aquesta que han de prendre, però serà una decisió que els marcarà molt –com ja ho és el tomb de guió cap a l’opció per la negociació.
PS1. Avui la llei d’amnistia arriba a les corts espanyoles. Josep Casulleras seguirà el debat en directe a Madrid i us n’anirem informant durant el dia, però d’entrada ja ha fet aquesta anàlisi sobre què pot passar en un dia en què s’espera tensió.
PS2. Clàudia Cunill és una tiktoker andorrana que ha esclatat en un moment en què Andorra –que diumenge fa les eleccions locals– passa segurament el moment més mogut que es recorda, políticament parlant. L’ha entrevistada Clara Ardévol i diu coses molt interessants.
PS3. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent. Imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!
