29.05.2018 - 20:21
|
Actualització: 29.05.2018 - 20:49
TEMA DEL DIA
Cinc mesos llargs després de les eleccions del 21 de desembre, Catalunya ja té govern. El president Torra ha anunciat una llista de consellers i conselleres condicionada pels equilibris de partit i sobretot per la repressió: cap dels nous consellers no formava part del govern destituït per l’article 155. Malgrat que durant la campanya electoral Junts per Catalunya i ERC es van comprometre a restituir el govern, finalment no ha estat així. El president, el vice-president i tots els consellers i conselleres són nous i no tenen càrregues judicials, tal com demanava Mariano Rajoy.
El president del govern espanyol ha reiterat avui en una carta que no pensava autoritzar el nomenament de polítics a la presó ni a l’exili perquè –ha dit– no és ‘vàlid ni eficaç’. Mariano Rajoy ha utilitzat fins el darrer dia el 155 per a no publicar els nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat, tot i que és un acte degut. Per això la Generalitat el denunciarà per prevaricació en el primer consell executiu del nou govern. Però, ara com ara, Rajoy s’ha sortit amb la seva i la repressió marca l’inici del nou executiu. Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín no seran consellers tot i haver-ho demanat. En lloc seu hi haurà Elsa Artadi a Presidència, Damià Calvet a Territori, Laura Borràs a Cultura, Maria Àngels Chacón a Empresa i Alba Vergés a Salut.
L’entorn del president Torra ha consultat aquestes darreres hores els consellers afectats, tant els empresonats com els exiliats, i tots han donat el vist-i-plau al president perquè decidís allò que més li convingués. Tot i que tenien la voluntat de tornar a ser consellers, ni Josep Rull ni Jordi Turull ni Lluís Puig ni Toni Comín no hi han posat cap impediment. ‘No serem cap entrebanc’, asseguren, si bé en teoria tenien tots els drets polítics intactes i podien ser membres del govern perquè no han estat mai ni condemnats ni inhabilitats. De fet, se senten membres del govern legítim. Torra anirà demà a Brussel·les per veure Comín i Puig i agrair-los el seu gest.
Amb aquestes gestions fetes, es preveia que la presa de possessió seria a final d’aquesta setmana a tot estirar. Però la convocatòria de la moció de censura a Mariano Rajoy ha precipitat els esdeveniments, perquè hi ha dues futures conselleres, la d’Agricultura, Teresa Jordà, i la de Justícia, Ester Capella, que són diputades d’ERC al congrés i, per tant, dijous i divendres han de ser a Madrid per votar la moció de censura. Torra sí que aconsegueix de tenir un govern gairebé paritari, amb 7 consellers i 6 conselleres. La primera llista del govern que havia transcendit va despertar fortes crítiques per l’absència de conselleres. Amb el govern publicat al DOGC, s’hauria d’aixecar automàticament l’article 155, per bé que el govern espanyol ja ha amenaçat el nou executiu català que el pot tornar a aplicar en qualsevol moment si es vulnera la legalitat espanyola. Els comptes sí que continuaran intervinguts: el ministre Montoro no pensa pas deixar-los anar, si més no de moment.
MÉS QÜESTIONS
El baròmetre municipal torna a donar la batllia de València a Ribó. L’ascens de Compromís és a tot l’àmbit del País Valencià, però també concretament a la capital. L’Ajuntament de València ha presentat l’últim baròmetre municipal d’opinió ciutadana, que indica que la coalició Compromís hi serà la força política més votada. Segons l’enquesta, el batlle actual, Joan Ribó, podrà tornar-ho a ser el 2019, amb un pacte com el d’ara. Un 12% dels entrevistats diuen que votaran Compromís; un 9%, el PSPV i un 7,4% València en Comú. Ciutadans pot obtenir un 10,5% dels vots, el PP un 8,9% i Esquerra Unida un 2,4%. A l’hora de valorar els resultats, també és important la dada que el percentatge més alt és el de la resposta ‘No ho sap’, que arriba al 26,5%. El baròmetre municipal també recull el coneixement i la valoració dels representants polítics. El més ben valorat és el batlle Joan Ribó (Compromís), amb un 5,4%, seguit de Sandra Gómez (PSPV), amb un 5,25% i María Oliver (València en Comú), amb un 5%. Són, també, els únics representants que aproven. Per contra, suspenen Eusebio Monzó (PP), amb un 4,81%, i Fernando Giner (Ciutadans), amb un 4,66%.
La crisi de la moció de censura allunya l’acord per al finançament valencià. Si les negociacions del nou model de finançament ja anaven endarrerides, la presentació de la moció de censura al congrés espanyol les pot ajornar encara més. Tant si guanya Rajoy com Sánchez, la principal reivindicació del govern valencià, la reforma del sistema de finançament autonòmic, en surt malparada. Rajoy es va comprometre a principi del 2017 a abordar el canvi d’un model que, segons els informes del Consell i del ministeri, perjudica el País Valencià. Un any i mig després, aquesta reforma encara no ha arribat. Quan semblava que Cristóbal Montoro havia fet els primers passos per a convocar el Consell de Política Fiscal i Financera, ara tot torna a estar aturat. De moment, el Consell ha presentat al·legacions a l’informe del Ministeri d’Hisenda sobre els treballs del Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació pel que fa al sistema de finançament autonòmic. El comitè pretén corregir la ‘visió esbiaixada’ i l’omissió d’amplis acords en qüestions clau de les autonomies en el document remès pel departament ministerial. En les al·legacions, la Generalitat critica que el text del ministeri subratlli reiteradament les diferències mentre eludeix d’assenyalar els ‘acords molt majoritaris’ entre les autonomies en qüestions com la garantia de la suficiència, l’exigència de reequilibri vertical dels recursos entre l’administració central i les autonòmiques, la simplificació del model i la compensació pels errors d’aplicació del sistema entre el 2009 i el 2017.
La Guàrdia Civil exigeix que els llibres de registre de turistes siguin en castellà. Ahir es va fer a Manacor un acte en què membres de la Guàrdia Civil varen explicar algunes normes relacionades amb el lloguer vacacional a la Part Forana. A l’acte, al qual van assistir gent interessada a practicar lloguer turístic de diversos pobles de la comarca, hi hagué un moment d’estupor. Va ser quan els membres de la Guàrdia Civil afirmaren que el llibre de registre d’entrades i sortides de viatgers ha de ser, obligatòriament, en castellà. El llibre-registre de cada establiment ha d’estar en tot moment a la disposició dels membres de les forces i cossos de seguretat amb competència en la matèria i els establiments tenen l’obligació d’exhibir-lo quan els ho requereixin. Però alguns propietaris han denunciat que la web que conté models de fulls de registre d’hostes no ofereix models en català. Només n’ofereix en castellà, anglès i alemany.
Els 27 premis Joan Blanca de Perpinyà demanen la llibertat de Forcadell. Des del 1994 l’Ajuntament de Perpinyà dóna cada any el premi Joan Blanca a dues persones compromeses amb la defensa i la il·lustració de la cultura catalana i amb la fidelitat a la vila de Perpinyà. L’any 2014 el premi va ser atorgat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que des del 23 de març de 2018 és tancada en una presó de Madrid, tot esperant de ser jutjada per haver permès un debat i una votació democràtica sobre la independència al Parlament de Catalunya. Gairebé la totalitat dels premiats acaba de signar una carta en què manifesta la solidaritat amb Carme Forcadell i els altres presos polítics i n’exigeix la llibertat. Entre els signants hi ha Joan-Pau Alduy, Eliane Comelade, Joan Miquel Touron, Miquel Mayol, Pere Becque, Lluís Llach i Jaume Roure.
LA XIFRA
271.636 euros de responsabilitat civil per danys i perjudicis és el que recuperarà la Generalitat del cas Fitur. Francisco Correa, cap de la trama Gürtel i del grup d’empreses a què pertanyia Orange Market serà qui els pagarà d’un compte que té a Suïssa i que el Tribunal Superior de Justícia valencià.
TAL DIA COM AVUI
El 29 de maig de 1955 naixia a Xerta Carme Forcadell, ex-presidenta del Parlament de Catalunya, avui empresonada a Alcalá-Meco, acusada de rebel·lió per haver permès un debat a la cambra. Va ser escollida diputada per ERC a les eleccions del 21 de desembre de l’any passat i anteriorment havia dirigit l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
