El primer examen de les aliances: la presidència del parlament

Encara amb l’impacte dels resultats de les eleccions i amb debats interns oberts, els partits han d’entomar l’elecció del president del Parlament de Catalunya. És una tria que assenyalarà la capacitat d’entesa dels partits per a la investidura del president de la Generalitat deu dies hàbils després. El president en funcions, Pere Aragonès, signarà el decret per a la constitució del parlament un cop hagi parlat amb els grups i la presidenta de la cambra, Anna Erra. Segons fonts del govern, Aragonès no vol trigar a fixar-ne la data i preveuen de fer-la pública, a tot estirar, a començament de la setmana vinent. No és una decisió qualsevol, perquè el parlament s’ha de constituir, a tot estirar, el 10 de juny. I això vol dir que dependrà d’Aragonès que l’elecció de la mesa es faci abans de les eleccions europees del dia 9 o l’endemà: que pugui tenir un impacte sobre les eleccions o que no en tingui. El PSC ja ha dit que vol explorar un acord amb tots els partits –excepte els d’extrema dreta, Vox i Aliança Catalana– i per tant inclou el PP dins l’equació. En canvi, Puigdemont és partidari d’intentar d’entendre’s amb ERC, com un pas previ per a la investidura que cerca amb el seu suport i el de la CUP.

Puigdemont reuneix aquest matí a Perpinyà els nous diputats al Parlament de Catalunya, a les cambres espanyoles i al Parlament Europeu per traçar l’estratègia amb què vol aconseguir el difícil objectiu de ser restituït. La clau de la futura presidència de la Generalitat la té ERC, però viu un agitat procés de debat intern que ha empès Oriol Junqueras a deixar la presidència del partit després de les europees i iniciar un procés d’escolta activa abans de decidir el seu futur. També la secretària general, Marta Rovira, va comunicar ahir a l’executiva que no es presentarà al proper congrés on Esquerra renovarà la direcció, el 30 de novembre. En les tres darreres legislatures, Junts i ERC es van repartir la presidència del parlament i la presidència de la Generalitat. Però la pèrdua de la majoria absoluta independentista ho canviarà tot.

ERC interpreta els resultats com una decisió dels ciutadans perquè es quedin a l’oposició, però no ha definit la seva posició sobre una hipotètica investidura d’Illa o de Puigdemont. Sí que hi ha veus que ja han fet pública la seva opinió, com la de l’ex-diputat Joan Tardà, que demana que ERC no bloqui una investidura d’Illa. Però la decisió no s’ha formalitzat. El dilema sobre la investidura es trasllada també a la presidència del parlament. ERC arribarà a un acord amb els socialistes o amb Junts? O votarà el seu candidat i en restarà al marge?

El dia de la constitució del parlament, l’elecció es fa amb papers, amb els noms escrits dels candidats. Si cap dels proposats no obté majoria absoluta, s’ha de repetir l’elecció entre els dos diputats que s’hagin acostat més a la majoria i surt elegit qui obté més vots. Això, d’entrada, situa el PSC en una posició d’avantatge.

L’elecció dels vice-presidents també és així, en una altra votació: surten elegits els dos que tenen més vots. I els secretaris en una altra: surten elegits els quatre que tenen més vots per ordre correlatiu. En el cas poc probable que no hi hagués acord entre cap grup, i cada partit votés els seus candidats, el PSC presidiria el parlament, tindria la vice-presidència primera i la secretaria primera; Junts, la vice-presidència segona i la secretaria segona; ERC la secretaria tercera i el PP, la secretaria quarta. Els socialistes són partidaris d’arribar a un acord amb els grups que faci que la mesa reflecteixi la pluralitat de la cambra. Consideren que no ha estat així durant els anys en què els partits independentistes han tingut la majoria de la mesa.

Ara no n’hi haurà. La primera conseqüència de la pèrdua de la majoria absoluta independentista serà que tampoc no n’hi hagi a la mesa i això tindrà molts efectes sobre l’admissió a tràmit d’iniciatives. Però abans d’això el nou president haurà de decidir qui proposa per a la investidura, si Salvador Illa o Carles Puigdemont. Si la presidència del parlament és per al PSC, és probable que Illa sigui el primer a sotmetre’s a un debat d’investidura en tant que guanyador de les eleccions, i si no se’n surt, el candidat de Junts haurà de convèncer el president de la cambra que té un acord alternatiu que la faria viable. A banda el suport d’ERC i de la CUP que vol Puigdemont, la seva investidura també necessitaria l’abstenció del PSC, i els socialistes catalans s’hi neguen en rodó. D’una altra banda, tampoc no hi haurà majoria independentista a la junta de portaveus, que ordena els debats, i on les decisions es prenen per vot ponderat. També afectarà el repartiment de les presidències de les meses de les comissions.

El parlament entrarà així en una nova etapa, tant si hi ha repetició electoral com si no. Si no n’hi ha, tot fa preveure que decisions com l’admissió a tràmit de la ILP sobre la independència per part de la mesa ja no es repetiran. “Ordre, legalitat, estabilitat és el que pertoca”, deia dimarts la número 2 del PSC per Barcelona, Alícia Romero, en una entrevista a RTVE.