08.06.2020 - 21:50
Aquest matí Barcelona ha entrat a la fase 2. Els centres comercials han obert, al cap de gairebé tres mesos, i per les primeres impressions sembla que l’afluència de compradors ha estat millor que no esperaven. Serà veritat que ens llançarem a consumir? És massa aviat per a dir-ho, però és un bon senyal. Mentre la gent passejava i comprava, a Madrid es presentaven les ‘Projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola (2020-2022): contribució del Banc d’Espanya a l’exercici conjunt de projeccions de l’eurosistema del juny del 2020’. És el segon exercici de predicció del Banc d’Espanya (el primer va ser a l’abril) sobre què pot passar a l’estat espanyol els anys vinents. I la veritat és que és molt possible que l’hagi encertada, perquè ha dibuixat tres possibilitats, que preveuen una caiguda del PIB enguany que va del 7% al 15%. La diferència, no cal dir-ho, és molt àmplia, prova de les dificultats de fer previsions en un any tan especial.
Segons el document, la incertesa actual reflecteix factors de naturalesa molt diferent en els diversos terminis de l’horitzó de projecció. A mesura que avança l’horitzó de projecció, es destaquen, per la intensitat, dues fonts d’incertesa. La primera provés de l’eventual desenvolupament de la malaltia, atesa la possibilitat de nous brots infecciosos que puguin obligar a reintroduir mesures de distància de seguretat. Aquesta possibilitat, d’acord amb la metodologia comuna de les projeccions de l’eurosistema, es considera important fins a mitjan 2021.
El segon element d’incertesa, continua explicant el Banc d’Espanya, pot venir, per exemple, de la possibilitat que les mesures introduïdes per atorgar liquiditat a les empreses no puguin evitar la insolvència d’una part d’aquestes o que la pèrdua d’ingressos d’aquests agents durant la fase més aguda de la crisi faci que el volum de recursos per afrontar les seves inversions sigui més baix. Aquestes eventualitats, probablement, farien aparèixer un component significatiu de desocupació de llarga durada i, consegüentment, alguns treballadors perdrien l’ocupabilitat.
El Banc d’Espanya, com és lògic, vol encertar-la. Per això dibuixa tres supòsits i pot sorprendre la magnitud de la caiguda esperada aquest segon trimestre. Vet ací les xifres que proposa i l’explicació corresponent.
Segons que afirma, la declaració de l’estat d’alarma a mitjan març va conduir, el primer trimestre de l’any, a una caiguda del PIB de magnitud inèdita en la sèrie històrica, d’un 5,2% en la taxa intertrimestral. El segon trimestre, el període afectat per les mesures de contenció de la pandèmia, té una durada notablement gran, per la qual cosa el retrocés del producte de l’economia espanyola serà molt més greu: la taxa intertrimestral seria d’un -16% en la hipòtesi de recuperació ràpida i d’un -21,8% en el de recuperació gradual. Val a dir que no quantifica la de recuperació lenta per a aquest període.
De resultes de tot això, enguany el PIB espanyol baixaria d’un 9% en la hipòtesi de recuperació rapida, abans de repuntar un 7,7% i un 2,4%, respectivament, el 2021 i el 2022. En la hipòtesi de recuperació gradual, el repunt de l’economia trigaria més, de manera que enguany la davallada del producte arribaria a l’11,6%. Les taxes de variació per a cada un dels dos anys següents foren del 9,1% i del 2,1%. Al final del període de projecció, el nivell del PIB seria d’uns 0,5 punts percentuals (pp) per sobre del nivell previ a la crisi en el cas de recuperació ràpida, i encara inferior, d’1,6 pp, en el cas de recuperació gradual. És a dir, que començaríem el 2023 si fa no fa com vam acabar el 2019. Si això va per aquí, serien tres anys perduts per a l’economia de l’estat espanyol.
Si tot anés pitjor, veuríem el tercer supòsit de recuperació molt lenta, caracteritzat per episodis intensos de noves infeccions, en què els danys sobre la capacitat productiva de l’economia serien així mateix més duradors. Particularment, hi hauria més fallides empresarials, cosa que es traduiria en una disminució de l’estoc de capital de l’economia i un deteriorament més greu del mercat de treball. En aquesta hipòtesi d’alt risc, el retrocés del PIB seria del 15,1%.
M’ha cridat l’atenció la importància que el Banc d’Espanya dóna a la inversió. Així com creu en la recuperació del consum familiar, no creu en la inversió privada. Al contrari. I l’explicació que fa sembla bastant prudent, seguint només el sentit comú. Diguem que la previsió que fa per al 2020 oscil·la entre el -20% i el -30% i la recuperació del 2021 es mou entre el +7% i el +10%.
Explica que la caiguda de la inversió de les societats no financeres el 2020 serà molt intensa, tot i que amb un grau d’heterogeneïtat significatiu segons els sectors productius. El retrocés és degut a dues classes de raons. D’una banda, les empreses tendiran a renunciar a emprendre nous projectes d’inversió, en un context de gran incertesa sobre les seves vendes futures i de disminució significativa del grau d’utilització de la capacitat productiva instal·lada. D’una altra banda, les mesures de contenció de la pandèmia ha originat una reducció molt significativa dels ingressos de les empreses, i això implica un descens dels recursos disponibles per a escometre la seva despesa en inversió.
Tot això afecta la variable social més important, l’ocupació. És probable que, en comparació amb més països de l’àrea de l’euro, aquesta variable pateixi més, a causa de l’especialització productiva de l’economia espanyola i de l’alt nivell de contractació temporal. La taxa de desocupació augmentaria amb intensitat enguany (fins al 18,1% de la població activa en el supòsit de recuperació rapida, i fins al 19,6% en el de recuperació gradual), i romandria per sobre del 17% el 2022.
Dedica també uns quants paràgrafs a Europa, però no mostra pas un entusiasme semblant al que en alguns moments han mostrat alguns membres del govern espanyol. Assenyala que un factor que podria limitar la intensitat dels efectes de la crisi serien les iniciatives europees, que, tot i comptar amb el suport de l’Eurogrup, no han estat incloses en aquestes projeccions perquè no són prou definides. A aquestes iniciatives caldria afegir l’eventual aprovació del pla per a la recuperació d’Europa proposat per la CE. Un instrument comú europeu d’aquesta naturalesa ajudaria a evitar que la recuperació es trobés entrebancada en aquelles economies que, com l’espanyola, han viscut amb més intensitat tant la pandèmia com les conseqüències econòmiques que se’n deriven. No obstant això, en vista dels calendaris que es presenten actualment, aquesta possibilitat a l’alça només es començaria a fer sentir cap a la part final de l’horitzó de projecció, és a dir, del 2021.
En definitiva, una segona tongada de projeccions del Banc d’Espanya que demostra que n’és de difícil, ara com ara, de mirar la bola de vidre i treure’n conclusions. Les possibilitats que dóna són tan obertes que tot és possible, des d’una recuperació ràpida –però no tant com apunten alguns analistes avui– fins a un sotrac que tardaríem algun any més a superar.
