14.07.2016 - 22:00
Creixen les barreres que priven els joves d’accedir a la cultura. Si el 2006 la majoria de la població jove declarava que determinades activitats no les feia per falta d’interès, en les tres darreres enquestes l’element fonamental és el preu. Ho revela l’estudi ‘La participació cultural de la joventut catalana. 2001-2015’ elaborat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). El document recull: ‘El 58% de joves afirma haver reduït la despesa en consum cultural per la crisi.’ I un 65% reconeix que se serveix d’internet per accedir-hi de manera gratuïta.
El període en què s’ha fet l’estudi és molt marcat per dues grans transformacions històriques amb gran impacte sobre el jovent: la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació i la crisi econòmica d’ençà del 2008, que ha malmès l’ocupació juvenil i les condicions d’emancipació i de transició cap a la vida adulta.
Mirar la televisió, escoltar música, navegar per internet o anar al cinema formen part de les activitats dels joves. Menys d’un 10% no les ha practicades mai o gairebé mai. Amb una implantació alta, però en un segon nivell, hi ha llegir llibres o diaris, escoltar la ràdio i visitar biblioteques.
Quant a les tecnologies, l’estudi palesa la generalització de la comunicació mòbil i la personalització de la cultural. Un 63% dels enquestats consumeix sovint continguts audiovisuals gràcies a l’ordinador. De tota manera, la majoria, un 84%, continua preferint la televisió.
El castellà és, avui dia, la llengua predominant en la participació cultural del jovent, segons l’estudi. Un 94% declara que entén el català, però només un 33% el parla habitualment. És simptomàtic que només un 40% preferissin de de respondre l’enquesta en català i únicament un 36,5% el considera llengua d’identitat.
En darrer lloc, l’estudi identifica l’estructura de la participació cultural a Catalunya, d’acord amb els interessos i amb les pràctiques culturals. D’aquesta manera, determina quin lloc ocupen els joves dins el conjunt de la població. A partir d’aquesta anàlisi, s’estableixen sis categories:
a) El públic de cultura digital. Aplega un 19,4% de la població catalana. És integrat majoritàriament per homes de menys de 35 anys i solters, que tenen interessos i pràctiques culturals únicament basats en la cultura digital.
b) El públic de cultura audiovisual. Puntuen positivament només en els interessos i les pràctiques culturals audiovisuals. Són un 23,6% de la població catalana, principalment de més de 45 anys, amb nivells d’estudis baixos i situats en les classes socials baixes i mitjanes baixes.
c) Els desconnectats. Obtenen unes puntuacions negatives en tots els interessos i les pràctiques culturals. S’hi destaquen els més grans de 65 anys, amb un nivell d’estudis baix i de classes socials baixes i mitjanes baixes. Abasten un 14,1% de la població catalana.
d) Els anticultura audiovisual. Baixíssim interès per la cultura audiovisual i un cert interès per la cultura de lletra i digital. Són un 13,9% de la població, principalment gent de 35 a 44 anys.
e) El públic clàssic digital. Es distancia de la cultura audiovisual, però té puntuacions elevades en interessos i pràctiques relacionades tant amb la cultura clàssica i la lletrada com amb la digital. Aplega un 11,2% de la població catalana i té una àmplia presència entre menors de 35 anys, solters, de classe alta i mitjana alta i un nivell d’estudis elevat.
f) El públic clàssic pur. Mostra un perfil similar a l’anterior, si bé amb poc interès per la cultura digital. Inclou un 17,7%: hi ha més dones, de més edat, casades i de classe social alta i mitjana alta.
Dels resultats, se’n destaca l’enorme creixement del ‘públic de cultura digital’ entre el jovent respecte del total de la població, un augment que va en detriment del ‘públic clàssic pur’, que es restringeix a poc més del 8% de la població de 14 a 29 anys. Tot i que ja s’intuïa, no deixa de ser important també l’esvoranc entre el 14% de la població general amb l’etiqueta de ‘desconnectats’ i el percentatge de joves englobat en aquesta categoria, que ateny només el 3%. Finalment, és igualment remarcable l’augment del ‘públic de cultura audiovisual’ entre el jovent: un de cada cinc joves en forma part.