11.10.2018 - 21:15
|
Actualització: 11.10.2018 - 22:11
TEMA DEL DIA
Generositat. El canvi de govern a Espanya, amb l’arribada de Pedro Sánchez, va obrir noves portes a un diàleg a fons amb Catalunya que el PP sempre s’havia negat a mantenir, més enllà d’operacions cosmètiques. Aquesta era l’esperança de bona part de l’independentisme, que per això va votar a favor de la investidura a canvi de res. Un gest de generositat que fins ara no ha estat correspost per l’executiu de Sánchez. Hi ha hagut un canvi verbal, de tarannà, de formes, amb decisions importants com el trasllat dels presos a Catalunya, que no és un gest, perquè només és complir la llei, però el PSOE ho va voler vendre com un gest. També han desblocat algunes lleis que estaven recorregudes al Tribunal Constitucional, i avui el govern espanyol ha revertit el decret que permetia a les empreses marxar de Catalunya. Una mica tard, quan el mal ja està fet, després de les trucades del rei espanyol Felipe VI i de Mariano Rajoy amenaçant-les amb represàlies si no se n’anaven.
Ara el govern del PSOE demana el suport dels partits independentistes al pressupost de l’estat a canvi de 2.200 milions d’euros, una misèria si es té en compte que el dèficit fiscal anual de Catalunya és de 16.000 milions d’euros l’any. Però l’acord de Sánchez amb Pablo Iglesias farà créixer la pressió sobre els partits independentistes, amb el xantatge habitual que els altres són pitjors, en referència al PP i Ciutadans. L’oferta ha reobert les escletxes dins el PDECat entre els partidaris de negociar el pressupost i els qui s’alineen amb el govern Torra que si no hi ha un gest amb els presos i una oferta de Sánchez sobre l’autodeterminació, no hi han de donar suport. ERC ha tancat files amb el govern i, d’entrada, ha dit que no els aprovarà.
Sánchez difícilment assumirà les condicions dels independentistes. El PSOE ha desconstruït part de l’estructura repressiva del 155, de la qual va ser còmplice, però no ha entrat a abordar els dos punts essencials del conflicte: la llibertat dels presos polítics i l’exercici del dret d’autodeterminació. Pel que fa al primer, la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, ha negat avui en una entrevista a RAC1 que siguin presos polítics, però ha dit que no tenia sentit que arribessin al judici en situació de presó preventiva. Algunes informacions insinuen que hi podria haver algun gest en relació amb els presos, com ara la rebaixa de les peticions fiscals, que depèn de la fiscalia de l’estat nomenada per Sánchez.
Però pel que fa al referèndum, Calvo ha estat taxativa. Ha dit que el seu govern no permetria ‘mai’ un referèndum d’autodeterminació i, per justificar-se, ha recorregut a la mentida i ha dit que el referèndum d’Escòcia no havia estat pactat. Tothom sap que el referèndum escocès el van pactar David Cameron i Alex Salmond, que van plasmar l’acord en un document signat per tots dos mandataris. També ho sap Calvo, però prefereix mentir abans de reconèixer que en una democràcia es pot pactar tot. Som a l’època de la postveritat, però la mentida de Calvo afecta el moll de l’os de la solució al conflicte de Catalunya i confirma els dubtes sobre la capacitat i la voluntat de l’executiu de Sánchez de negociar seriosament. L’actitud de la vice-presidenta espanyola confirma que la via per a aconseguir un referèndum pactat necessitarà alguna cosa més que bones intencions.
Després de la intervenció radiofònica, Calvo s’ha reunit amb la consellera de Presidència, Elsa Artadi, a la sala d’autoritats de l’aeroport de Barcelona per parlar de pressupostos, i s’ha trobat amb la mateixa resposta que li va donar ahir el vice-president Pere Aragonès: si no hi ha novetats sobre els presos ni cap oferta per a negociar el referèndum, no hi ha suport possible als pressupostos. La posició del govern és clara, una altra cosa és què acabaran fent els partits al congrés espanyol, perquè, si més no al PDECat, hi ha posicions enfrontades. I ERC, per Gabriel Rufián, va refusar l’ultimàtum de Torra a Sánchez. Tenint en compte com estan les relacions entre tots dos partits, pot passar qualsevol cosa.
MÉS QÜESTIONS
Francina Armengol fixa com a prioritat trobar el nen desaparegut i reconstruir Sant Llorenç després de les inundacions. Les tasques per a trobar desapareguts i refer els estralls de les inundacions a Mallorca continuen sense parar. Ja hi ha dotze morts comptabilitzats. Milers de voluntaris ajuden els habitants de Sant Llorenç del Cardassar, el municipi més afectat, a netejar, retirar runa i reparar els desperfectes ocasionats. La presidenta, Francina Armengol, que des del primer dia segueix els fets sobre el terreny, ha assegurat que la prioritat era trobar el nen de cinc anys desaparegut i reconstruir el poble de Sant Llorenç. Ha explicat que havien incrementat el dispositiu de recerca a 800 efectius, per localitzar el nin de cinc anys i la parella d’alemanys desapareguts, i ha recordat que calia mirar de resoldre la situació ‘des del punt de vista econòmic però també emocional’. El govern ja ha començat la feina per a avaluar els danys a l’espai públic i privat i ja treballa per destinar partides extraordinàries ‘per a poder fer front a aquestes pèrdues milionàries’. De moment, el Consell de Mallorca ha valorat en 22,7 milions d’euros el cost de la reparació de les carreteres i ponts, de la xarxa de la institució insular, que s’han vist afectades per les inundacions.
Ximo Puig valora positivament el pacte PSOE-Podem tot i que no inclou les reivindicacions valencianes. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha conegut a Frankfurt el document que han aprovat el PSOE i Podem per a desblocar l’aprovació del pressupost del 2019. Tot i que en el text no hi ha referències a les inversions territorialitzades que el president havia pactat amb Sánchez a la reunió del 3 d’octubre a la Moncloa, Puig s’ha mostrat convençut que Sánchez ‘complirà el compromís’ amb els valencians. ‘És extraordinàriament important que s’avanci en aquest camí, perquè donarà estabilitat a l’economia i possibilitats de continuar creant ocupació, que és un dels grans reptes que té aquest país’, ha dit. També ha valorat positivament l’informe perquè moltes de les mesures que s’hi inclouen ja s’implementen al País Valencià, ‘com les relacionades amb l’eliminació de copagaments i les millores en l’habitatge social’. Ha argumentat que l’aprovació d’aquesta proposta per part de la resta de grups parlamentaris permetria d’alliberar una part dels recursos que el Consell ‘destina a aquestes qüestions i dedicar-los a altres polítiques infrafinançades en el pressupost de la Generalitat’. Però de moment, les inversions valencianes no apareixen enlloc. Per aquest motiu, Compromís, tot i valorar positivament l’acord PSOE-Podem, no ha garantit el suport als comptes i Joan Baldoví ha recordat que encara s’havien de negociar.
Convoquen a Perpinyà un acte de suport als presos polítics. El 30 d’octubre, s’ha convocat a la plaça de la Victòria de Perpinyà una diada solidària que vol ser multitudinària a favor de la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, coincidint amb el primer aniversari de l’aplicació del 155, ‘un any d’ocupació de les institucions catalanes’. L’acte és organitzat pel Comitè de Solidaritat Catalana, que impulsa les accions cíviques de suport a Catalunya Sud. La mobilització no és únicament cívica, sinó que també és institucional, perquè tots els batlles del departament van signar un document a favor de la llibertat dels presos polítics.
LA XIFRA
900 euros serà el salari mínim interprofessional, que actualment és de 735,9, segons l’acord a què han arribat avui el govern del PSOE i Podem per al pressupost. Les dues formacions no tenen majoria per aprovar-lo encara.
TAL DIA COM AVUI
L’11 d’octubre de 1962 va començar el Concili Vaticà II convocat pel papa Joan XXIII, que va introduir canvis a l’Església Catòlica per a modernitzar-la.
