18.05.2017 - 11:02
El 14,5% de les operacions s’efectuen a la Comunitat i el preu de les cases en 2016 va augmentar a València i es va mantindre a Alacant
MADRID/VALÈNCIA, 18 (EUROPA PRESS)
El preu de l’habitatge recupera els nivells de 2004 a Espanya i no s’aprecia cap tendència clara que propicie una pujada “alarmant” dels preus, però es venen la mitat de cases que aleshores, encara que la demanda d’habitatge presenta “signes clars de recuperació”. La Comunitat Valenciana se situa en quarta posició al costat de Madrid en aglutinar les dos al voltant del 14,5% de les operacions de 2016, i el preu es va mantindre invariable a Alacant i va augmentar un 5% a València.
Estes són algunes de les conclusions de l”Informe de Conjuntura Immobiliària 2017′, elaborat i publicat este dijous per la taxadora Euroval i el seu Institut d’Anàlisi Immobiliària, que mostra que la comparació entre els anys 2015 i 2016 seguix sense mostrar cap patró en el comportament dels preus per metre quadrat, doncs estos pugen i baixen territorialment responent característiques concretes dels mercats locals.
“Com estes pujades o baixades no són significatives, es pot parlar en general d’una estabilitat en el valor dels actius residencials”, destaca l’informe. Així, durant 2016 els preus mínims per metre quadrat van pujar en 29 capitals de províncies i els màxims ho van fer en altres 27 (amb Barcelona, Madrid i Bilbao com a ciutats més destacades), mentre que en 18 capitals van coincidir pujades tant de preus màxims com a mínims.
En valors absoluts i a nivell nacional, els preus mínim i màxim del metre quadrat es van situar en 2016 en 599 i 2.886 euros, amb xicotet ascens, respecte a 2015, d’1,8% i 1,1%, respectivament. “Esta evolució pot deure’s a la situació del mercat, que seguix en nivells relativament baixos quant a transaccions”, explica l’informe.
D’esta manera, l’informe dóna per pràcticament conclòs el període de descens en el valor de l’habitatge en relació als preus mitjans del bienni 2006-2008, que es corresponen amb els més alts de la sèrie.
No obstant açò, també assenyala que este ajust seguirà produint-se, encara que de manera “més moderada i específica”, espacialment, per tipus d’habitatge, i amb diferències puntuals segons es tracte de preus mínims o màxims. En 2016 ha sigut el cas, per exemple, de Sant Sebastià, Huelva, Teruel, Guadalajara, Huesca, Oviedo i Conca, amb descensos en els preus de més del 5%, quan en 2015 l’evolució va ser just la inversa.
Per contra, Madrid, Barcelona, Valladolid, Pamplona, Orense, Càceres, Vitòria o València van experimentar pujades de més del 5% en 2016. Solament en nou capitals de província els preus van romandre invariables pel que fa al passat any (Saragossa, Almeria, Toledo, Lleida, Salamanca, Sòria, Alacant, Logronyo i Zamora).
PREUS MÍNIMS I MÀXIMS
L’informe d’Euroval també analitza en quins preus mínims i màxims es troba el major percentatge d’habitatges a la venda a Espanya amb base a 10 intervals de preus iguals per cada capital de província. La principal conclusió d’esta anàlisi és que este percentatge es concentra en els quatre primers trams de l’escala, malgrat que el primer interval, on estan les cases més barates, haja perdut rellevància. Idèntica situació es registra per als habitatges oferits en províncies.
D’altra banda, els últims trams de l’escala, on estan els habitatges més cars, mai han representat un percentatge significatiu. Per exemple, en el cas de Madrid i Barcelona els dos últims intervals de l’escala de preus definida per a cadascuna d’estes ciutats solament suposen el 2% dels habitatges posats a la venda.
Estos percentatges, amb xicotetes variacions, es mantenen en la resta de les capitals de província espanyoles, excepte a Sant Sebastià i Jaén on són del 7% i 31%, respectivament, encara que amb diferències molt fortes en preus absoluts.
TENDÈNCIA A L’ALÇA “SOSTINGUDA” EN COMPRAVENDES
D’igual forma, constata que la tendència a l’alça en el volum de compravendes d’habitatges a Espanya “pot considerar-se sostinguda”, si bé relativiza la intensitat de l’incipient enlairament immobiliari, que es deu principalment a la vivenda usada.
Esta situació explicaria, en opinió dels autors de l’informe, la lenta reducció de l’estoc d’habitatge nou, d’una banda, i la falta de promoció, per una altra. De fet, l’informe destaca que “per cada habitatge nou venut a Espanya existixen huit transaccions d’habitatge de segona mà”.
En conjunt, el nombre d’habitatges venuts a Espanya en 2016 va créixer un 13,9%, fins a aconseguir les 457.000 unitats. Catalunya i Balears són les dos comunitats autònomes on més van créixer les vendes en relació a 2015, un 20%, mentre que a Aragó i La Rioja va ser on menys, amb increments per davall del 5%.
El major nombre d’operacions seguix donant-se a Andalusia, que representa el 18,3% del total, seguida de Catalunya (16%) i la Comunitat Valenciana i Madrid (entorn del 14,5% les dos). En estes quatre autonomies es concentra el 64% de totes les transaccions d’habitatges que es formalitzen a Espanya.
