11.01.2018 - 22:00
|
Actualització: 12.01.2018 - 08:01
El preu de l’habitatge nou va créixer d’un 9% al Principat, d’un 3% al País Valencià i d’un 4% a les Illes durant el 2017, segons l’Informe de Tendències del Sector Immobiliari de la Societat de Taxació. Catalunya, per tant, va registrar el creixement més alt dels Països Catalans. La principal explicació d’aquesta pujada és que l’augment de la demanda del lloguer d’habitatge en fa apujar el preu.
Barcelona, a nivells d’abans de la crisi
Al Principat, la ciutat que més s’ha ressentit d’aquesta pujada és Barcelona. Ara els preus ja s’hi acosten a nivells previs a la crisi (amb una mitjana de 3.865 euros per metre quadrat). En general, el preu del metre quadrat a Catalunya és de 3.452 euros. Supera de molt el preu de les Illes (1951 m/2) i el del País Valencià (1597 m/2). També és més alt que el d’alguns altres indrets de l’estat espanyol, com ara Madrid (3.167 m/2) i el País Basc (2.596 m/2). Pel que fa a l’evolució de preus el darrer semestre, la pujada més significativa també ha estat a la ciutat de Barcelona, amb un creixement anual del 9,9%.
La resta de municipis catalans amb els preus d’habitatge més alts són també a l’àrea de Barcelona: Sant Just Desvern (2.685 euros/m2), Esplugues de Llobregat (2.618 euros/m2) i Sitges (2.609 euros/m2). A més de Barcelona, els municipis costaners amb el preu d’habitatge més alt de la demarcació són Vilassar de Mar (2.398 euros/m2) i Castelldefels (2.395 euros/m2), i els que han registrat pujades més altes són Sant Pol de Mar (4,7%) i Canet de Mar (4,3%).
Els municipis gironins tenen el segon preu mitjà més elevat del Principat
Per demarcacions, el segon preu mitjà més alt és a Girona, amb un preu de 1.752 euros/m2 i un creixement força moderat, del 0,8%. Els municipis on el preu és més alt són Castell-Platja d’Aro (2.219 euros/m2), Girona (2.034 euros/m2) i Lloret de Mar (1.779 euros/m2) i els més baixos són a Salt (1.447 euros/m2), Torroella de Montgrí (1.454 euros/m2) i Banyoles (1.470 euros/m2). Les pujades mitjanes més fortes són a Salt (2,3%), Palamós (2,2%) i Lloret de Mar (2%); les més baixes, a Blanes i Olot (0,1%) i a Figueres (0,7%).
Als municipis de costa, el valor mitjà és d’1.792 euros/m2, superior al valor mitjà del conjunt de la demarcació, tot i que la pujada del preu és inferior (0,5%). A més de Castell-Platja d’Aro, Roses és el segon municipi amb el preu més alt (1.750 euros/m2). A l’altre extrem, després de Torroella de Montgrí, el preu més baix el registra Calonge (1.697 euros/m2).
Els municipis de Lleida i Tarragona tenen els preus més baixos del Principat
Segons l’informe, la demarcació de Tarragona concentra la part majoritària dels municipis amb els preus més baixos: Móra d’Ebre (1.024 euros/m2), Tortosa (1.093 euros/m2) i Valls (1.114 euros/m2). El preu mitjà de la demarcació és de 1.472 euros/m2, amb un augment del 0,8%. Els municipis amb els preus més alts són Tarragona, amb 1.735 euros/m2, i Calafell, amb 1.650 euros/m2. Però l’augment més gran s’ha registrat a Salou, amb un 2,5%, fins a arribar als 1.582 euros/m2. A l’altra banda hi ha Valls, que, a més de registrar un dels preus més baixos, és on el preu ha baixat més, d’un 0,9%. A la demarcació de Tarragona l’evolució més alta també és a la costa, amb un augment de l’1% i un preu mitjà de 1.537 euros/m2.
La ciutat de Lleida té el valor mitjà més baix de les capitals de demarcació, de 1.315 euros/m2, i un augment moderat de l’1,4. Tanmateix, tot i que la ciutat de Lleida registra la puja més forta, no és pas on hi ha els preus més alts de la demarcació. Concretament, les xifres mitjanes més altes són a Vielha (2.122 euros/m2) i Sort (1.466 euros/m2), mentre que Balaguer (986 euros/m2) i Tremp (1.162 euros/m2) són els que registren els valors mitjans més baixos. De fet, Balaguer és el municipi de Catalunya amb el preu més baix i Tremp el municipi on el preu de l’habitatge ha baixat més de tota la demarcació, amb una caiguda de l’1,7%.
Índex d’esforç immobiliari especialment alt a les Illes
Pel que fa a l’índex d’esforç immobiliari, que es defineix com el nombre d’anys de sou íntegre que un ciutadà mitjà necessitaria per a comprar un habitatge, es destaca el de les Illes, que és de 14,7 anys de sou. De totes maneres, ha baixat respecte de l’any passat (15,8). A Catalunya, aquest índex és de 8,4 (dues dècimes més que el 2016), mentre que al País Valencià és de 5,6 (una dècima més que el 2016).
