El preu de la moció de censura

El que han de fer ERC i el PDECat es callar i esperar a veure en que queda tot això. No donar munició al contrari ni als contraris a la moció. Si va de debò que el Pedro Sánchez vol pactar una moció de censura sense Cs, esperem a veure que diu, quin tarannà adopta i que ofereix. I en funció d’això, es decideix.
Abans d’oferir res haurà de demanar disculpes a tots els catalans per haver donat suport a la repressió i clarificar que en pensa dels presos polítics.
I que tingui en compte que alguns dels principals interlocutors es troben a Estremera i a Suïssa. Com que aquests no podran anar a Madrid, haurà de ser ell o el seu equip qui s’hi traslladi.
No se si se n’adonen que, amb gent a la presó i a l’exili, la normalitat política que permetria un diàleg entre formacions polítiques no hi es.

LES CONDICIONS DE CATALUNYA:
NOMÉS PODEM FACILITAR LA INVESTIDURA D’EN PEDRICO COM A CAP DEL GOVERN HISPANO-BORBÒNIC SI AQUELL ESTAT allibera els presoners polítics i canvia la seva constitució i es fa estat plurinacional i aboleix la monarquia i acaba amb les pràctiques de corrupció i canvia la llei electoral i elimina el bipartidisme i estableix límits als desequilibris en les balances fiscals i accepta el concert econòmic i blinda les competències de Catalunya i afavoreix la federació dels territoris dels països catalans i s’inhibeix en qualsevol mesura cultural, educativa o lingüística a Catalunya i hom estableix la representació de Catalunya a l’exterior sense passar pel ministeri espanyol d’afers exteriors i hom blinda la negociació directa de Catalunya amb la Unió Europea i hom gestiona l’espai radioelèctric des de Catalunya i hom fa un estat social a Espanya i es converteix en una república federal i el català, el basc i el gallec hom els fa oficials a totes les administracions públiques de tot l’estat espanyol i el PP i les corts i el govern espanyol condemnen el franquisme i la repressió postfranquista i els responsables del GAL, Guerra i Gonzàlez, són condemnats a presó i els presoners bascs els tornen a casa seva i hom neteja els tribunals de magistrats venuts al PP i al PSOE i separen el poder executiu del poder judicial i fan una política d’estrangeria seriosa i reorienten l’economia cap a sectors productius i de valor afegit i acaben amb la disciplina de partit i eliminen el senat i fan un sistema electoral nou amb llistes obertes i que no afavoreixi les províncies de la Castella profonda.
ENFÍ, QUE NO TÉ SENTIT AJUDAR A QUE ES FORMI UN GOVERN HISPÀNIC QUE NO FACI TOT AIXÒ QUE HE EXPLICAT.
Val a dir que, a més, un cop acceptat tot això pels negociadors socialistes, abans d’obtenir facilitats dels catalans, aquests negociadors del psoe haurien de passar a demanar perdò per totes les cases catalanes on hi hagi hagut algun executat, empresonat, exilat, expropiat, represaliat, torturat, ferit, discriminat, insultat, menyspreat o espoliat… per qualsevol llei o funcionari de qualsevol govern hispànic i que AQUEST PERDÓ L’HAURIEN DE DEMANAR DAVANT DE CADA UNA D’AQUESTES FAMÍLIES CATALANES FENT-LOS EXAGERADES REVERÈNCIES DE MANERA QUE CADA UN D’AQUESTS NEGOCIADORS S’INCLINÉS PROU FINS A ARRIBAR A TOCAR-SE EL CUL AMB EL SEU PROPI NAS.
Llavors sí, llavors els negociadors socialistes podrien tornar a Madrid per a anunciar a en Pedrico que «Los catalanes facilitarán la moción de censura».

Primer anava a escriure que mentre estiguem dintre del marc constitucional espanyol, i de grat per força, participem en el Congreso, hem d’aceptar jugar el partit. Amb aquest raonament, i en aquest cas concret de la moció de censura, primer és la decència que l’especulació. Hi ha imperatius absoluts.
Ara bé, he llegit i rellegit l’editorial, i no puc evitar estar-hi d’acord, i per tant, dubtar sobre el meu primer plantejament. Sí, és cert que un és oficialment corrupte, i l’altre no ho és, i que això ja és motiu ètic d’estar pel menys culpable, però es tracte, sempre, de pactar i negociar. I el nostre pacte té un màxim (un referèndum acordat) i un mínim (presos polítics fora de la presó). Per tant, la negociació ha de ser un win-win, o millor que no n’hi hagi.
Tot això, en una situació política més o menys normal. Amb l’enverinament patriotero espanyol, ben podria ser que el Sánchez se l’hagi d’envainar, per segon cop. És el que té no ser un autèntic líder, sinó un producte mediocre de màrqueting.

Em sap greu però no estic gens d’acors amb l’editorial d’avui.
Si creiem que és una pantomima, però també si creiem que va de veres, els partits independentistes s’han equivocat piulant tant de pressa. Molt més favorable als interessos del país mantenir-se al marge i sense declaracions, i vejam què passa. Que moguin el cul els altres si de debó ens necessiten i llavors ho tindriem millor en qualsevol cas.
Però són uns bocamolls. No s’hi pot fer res ja.

I pel que fa a rebaixar les demandes, cas de fer-les, com ha estat el cas, aquestes no haurien d’haver-se aliniat amb la repressió i anar a mínims (això de demanar que en pedrito es disculpés per insultar a Torra és si fa o no fa el mateix gest patètic i inútil del President Torrent exigint all carrinclosa tornar el llaç groc a lloc al Parlament). S’hauria d’haver demanat màxims. Si no ens ajudem nosaltres ningú ho farà i nosaltres (els nostres polítics millor dit), no només no ajuden sinó que es fan un tip de xutar en propia porteria.

Tot plegat molt desencoratjador. Aquesta setmana se m’ha aparegut una derrota absoluta. I una vegada més només es pot esperar comptar amb què l’enemic s’equivoqui. Terrible.

L’única manera d’assegurar un cobrament es cobrar per avançat el preu pactat. Quin preu demanen ERC i el PdeCat?.
No demanen la independència, ni un referendum acordat, ni l’alliberamernt dels presos ni el retorn dels exilats ni el concert econìmic, ni el reconeixement de Catalunya com a nació cultural, ni la protecció de la llengua, ni les competencies autonòmiques plenes en materia d’educació, ni el retorn a les comptencies autonòmique d’abans del 155… no demanen res d’això.
Pretenen només seguir tenint alguna mísera influencia a les Cortes EspaÑolas.
Ni això els concediran.

Personalment penso que el mal menor per a Catalunya és el PP. Prefereixo un enemic decrèpit assetjat per la corrupció, en declivi electoral i en plena guerra amb C’s que no pas un enemic amb aires nous i ganes de menjar-se el món que comença a remuntar contra un Podemos que està en regressió.

El paper dels partits catalans davant aquesta moció de censura només pot ser en dos sentits:

a) Molt difícil però per no descartar res: Endegar una operació d’estat amb el suport d’algunes potències europees on s’aprofiti la moció de censura per fer fora el PP i regenerar-ho tot de cap a peus incloent-hi el reconeixement del dret d’autodeterminació. Tot ben amanit amb una bona campanya de comunicació per des-programar els espanyols del rentat de cervell a que han estat sotmesos per la maquinaria mediàtica del PPSOE durant dècades.

b) Aconseguir que fracassi. Tant me fa si és abstenint-se dient que entre el foc i les brases no volen triar, o votant a favor per poder dir que ells estan a favor de fotre fora Rajoy, però assegurant-se abans que el PNB s’absté.

Qualsevol concessió que arrenquem ara serà, més endavant, quan demanem el pastís sencer (que és allò a què aspirem i tenim dret), esgrimida com una deslleialtat, com una traïció que se’ns refregarà per la cara dia sí i dia també.

Com deia l’eslògan de Maig del 68 de París: sigues realista, demana l’impossible.

Aquest adaptar el propi discurs a les circumstàncies, a la força que tenim en cada moment present, enlloc de fer-nos forts ens debilita.

El que fa créixer la força és la convicció que hom té de tenir raó, d’estar en la veritat, NO el “realisme” consistent en passar-se el dia comptant els propis partidaris i llur voluntat i capacitat de sacrifici. Passar-se el dia preguntant-te què faran els amics i enemics davant de cada passa que projectes fer és la millor manera de quedar paralitzat…

Fins que no entenguem això no creixerem com a poble… i no ens farem mereixedors de ser lliures.

A aquestes alçades no cal agafar-se-la amb paper de fumar, ni això ni altres coses……..cal fotre al rec, rec polític a n’ en Raxòi i prou….si tant és l’ un com l’ altre, doncs siguem coherents, tant és en Pedro com en Mariano, doncs en Pedro i en Mariano al rec, politicament, que ja li estarà bé . JUbliació definitiva perque si ara surt, no crec que se n’ aixequi mai més i ben bé que s’ ho mereix aquest personatge amb la quantitat de putades que ha fer al. poble català…..des de les firmes al 2005- 2006, o no us en recordeu….cullera!!, al rec !!

Estic d’acord que, a efectes dels interessos catalans, M. Rajoy i P. Sánchez son indistingibles. No espero de P. Sánchez gaire més que de M. Rajoy. Però hi ha alguns factors a valorar. D’una banda, votar en contra implica contribuir a mantenir al poder una persona i un partit extremadament corruptes, i que han demostrat una incapacitat absoluta per fer política (amb Catalunya i amb la resta de temes que afecten la nostra vida). D’altra banda, si P. Sánchez guanya la moció de censura (coincideixo que hi ha poca probabilitat que així sia) el paper dels diputats catalans al congrés passa a ser determinant. Ara mateix els diputats del PNB decideixen les majories. Amb el PSOE al poder el vot dels diputats catalans és necessari per aprovar qualsevol llei (excepte pacte tripartit Cs-PSOE-Podemos). Conseqüentment, els diputats catalans passen a ser minoria de bloqueig i poden potser forçar la dissolució de les corts quan ho considerin més adient. En la hipòtesi que el PSOE assoleixi el poder té dues opcions. Pot intentar fer una mica de política, cosa que obriria un nou escenari. O pot no fer-ho, arrossegant amb si mateix al PSC a posicions encara més extremes que podrien reduir el seu suport electoral en futures eleccions. Per totes aquestes raons jo crec que els partits catalans han d’intentar aconseguir les contrapartides possibles, però finalment haurien de votar favorablement la moció de censura del Sr. P. Sánchez.

No sé, digueu-me il·lús, però, tenint en compte que fem el que fem, els presos i els exiliats continuaran igual mentre al tal Llarena li surti dels nassos, i tenint en compte que els grups catalans al Congreso són com Llucifer reencarnat, si donéssim suport a la moció de censura sense condicions potser a C’s i al PSOE els exploltarien les neurones. Fer com aquell que es presenta a un casament sense haver estat convidat i incomoda tothom mentre s’afarta de pernil i croquetes i fa que, al final, la parella de nuvis es barallin. C’s i/o PSOE del bracet dels independentistes fent fora al PP i després barallant-se entre ells per si es fa govern alternatiu o es va a eleccions mentre es tiren el suport independentista pel cap pot ser divertit. Agosarat? Irreal? Psí, però la descomposició del govern i, de pas, del Estado, ens pot obrir una altra finestra d’oportunitat en els propers mesos. En realitat penso que Sánchez retirarà la moció perquè no es posarà d’acord amb C’s (per cert, Rivera està força calladet, deu esperar les últimes enquestes per decidir cap a on tirar) i no acceptarà anar de la mà dels catalans. Si això passés, suposo que hauria de dimitir, o ser dimitit, perquè n’hi ha una altra per allà al Guadalquivir que també està molt calladeta tot esmolant-se les ungles.

L’estrategia dels nostres partits a Madrid acumula deriva sessió a sessió. El partidisme s’impossa i la política de capitalitat els imbueix. No m’identifiquen hores d’ara ni amb discurs ni amb vots. Preferiria que s’abstinguin d’assistir-hi: escons buits. Reflectiria millor el trencament actual. I respecte la moció, només podem aspirar a ser manipulats. I de fet: escollir governant entre el candidat de l’esquerra o l’actual de la dreta és un trist acudit. Mentre estiguem sempre pendents de la política estatal, no tenim rumb propi, i per tant, no s’arriba enlloc.

D’entrada, el primer pensament que tinc és “no m’interessa, ja s’ho faran”. Si més no, a mi m’agradaria veure Rajoy fora de la Moncloa pel mateix motiu que voldria veure Trump fora o d’altres, per una qüestió d’higiene democràtica bàsica.

Si analitzem fredament si ens convé votar a favor o no, jo no hi perdria massa temps. Un referèndum acordat és una fantasia, ja he comentat que només s’hi avindran quan ja sigui massa tard. Com a molt, condicionaria el vot afirmatiu a què Sànchez es disculpés formalment amb Torra. Però sense gaires esperances. Realment, PSOE i Ciudadanos són el mateix nacionalisme espanyol. Crec que amb Gonzàlez, Zapatero i ara Sànchez ja hem après que no podem esperar res de bo.

Pero, com bé dius, Vicent, no importa, perquè tot és una pantomima, i les decisions segurament ja estan preses. No ens hi escarassem gaire.

Dos idees i un estat d’ànim.
Primera idea: els partits independentistes catalans haurien d’aprofitar aquest escenari per actuar intel·ligentment a favor dels interessos de Catalunya, que actualment ja no son altres que afavorir les condicions per a una mediació internacional, cosa que passa indefectiblement per un afebliment de l’estat Ñ, de la seva estabilitat política i de la seva economia, és a dir, contribuint en la mesura del possible, a la seva ingovernabilitat.
Segona idea: estic segur que això no ho faran, perquè els nostres partits que tenen representació al Congreso ja no estan en condicions d’actuar amb intel·ligència a favor del país, perquè estan en plena decadència; jo ja no confio gens ni en PDeCat ni en ERC, és una situació irreversible, irrecuperable; i les cúpules d’aquests partits ho saben, i ja no faran altra cosa que tancar-se en sí mateixos, salvar mínims, encara que això els costi la marginalització. De PDeCat crec que tot-hom ho té clar, però jo també li tinc d’ERC. Aquest cap de setmana he pogut retrobar una amistat de molts anys, d’ERC de pedra picada de tota la vida …. ja l’han perdut! I em puc imaginar que n’hi ha molts més.
Estat d’ànim: si mirés a curt termini, com el de la Eva Salas, per terra! (ànims!). Però posant les llargues estic esperançat, sense tenir gaires raons per estar-ne, deu ser patològic això. Coincideixo amb l’Eva Salas en una cosa: sense esperar que Catalunya ho faci gaire bé, o gens, cal confiar que Ñ ho farà encara pitjor i res frenarà la seva cursa a la autodestrucció.

Jo també estic a favor de l’editorial. Els independentistes, de forma diferent als partits independentistes, han de poder romandre en aquesta raonable bipolaritat que suporti que es quedi molt bé donant suport a aquests pseudofascistes, a fi de treure a uns fascistes mafiosos del govern, o just al revés, en el fons és igual. És molt encertada la idea de fer passar la política entre principis i interesos. Però, no hem d’oblidar que a Espanya quan un interès es negocia, un rèdit va per a vostè, senyor compte. Per tant, de principis no n’hi han, i des de fa massa temps. Si estem obligats a jugar dins una democràcia sense principis, també en podem prendre el gust d’algun que altre joc malabar de principis.
No s’ha pas de perdre el fil, però tampoc cal anar tant refilat.

Totalment en desacord amb l´article d´avui. No votar la moçio de censura vol dir (indirectement o directement) votar per mantenir al PP i a mi em sembla que avui per avui encare hi ha alguna diferencia entre el PP i el PSOE , tenin en compte que tot el que diu i fa actualment en Pedro Sanchez ho diu forçat per les circumstancies. Encare que es voti sensa cap contreprestacio.

El sol fet de veura a fora del poder aquests impresantables crec que per aixo sol ja val la pena votar a favor i que quedi clar, votar a favor de una moçio de censura no vol pas dir esta d´acord amb la politica del que la guany i es pot continuar adoptan la mateixa postura que s´adoptarie si no es votes a favor , per tan estar clarissim que votar a favor es el menys dolent de tots els mals que ens estan passant .
Una altre questio seria que el fet de votar a favor obligues a fer o dir o acceptar altres coses , que crec que no es aixis .

No crec que calgui discutir res. Els mal anomenats presos polítics, que en realitat són ostatges, no els deixaran sortir, entre altres coses, perquè si ho fessin, seria la constatació indiscutible que no hi ha cap divisió de poders. El que està fent la marioneta de torn, comandat pel Rajoy no és res més que emboirar tant com pugui el tema de la Gürtel i dirigir l’atenció cap a un altre escenari. Ara aviat vindran més sentències, i al Rajoy ja li va bé tenir separats al Rivera i el Sánchez. Els catalans, el que hauríem de fer és exagerar i proclamar al món el tema Gürtel amb tota la insistència possible i deixar que facin la papallona amb el que vulguin. En qualsevol cas, el tema Gürtel no és només del PP, sinó dels partits que sabent-ho, ho han deixat fer lliurement perquè també n’hi treien suc. En tot cas, aquest tema de la moció, no és un tema del nostre país, sinó de cal veí. Potser, per jugar amb les seves pròpies armes, seria bo, i si més no divertit, prometre’ls els vots catalans i al darrer moment negar-los-hi.

A nivell castellà, el regne s’encara a una argentinització total de l’economia. El dèficit i el deute continuen desbocats fins i tot quan el creixement del PIB els hauria d’haver frenat. I ni tan sols han començat a fer cap reforma per aturar-los. Castella calcula que el deute i el dèficit és l’excusa per eliminar les autonomies i que el monstre administratiu de la cort recuperi el control sobre les competències. És per això que mantenen immensos ministeris sense competències. Perquè creuen que en poc temps aquests ministeris controlaran educació i sanitat i pràcticament tota la resta.

Evidentment, els centenars de milers de funcionaris que ocupen les cadires d’aquests ministeris són la ineficiència personificada. L’evolució natural ha buidat aquests organismes de gent vàlida. Cap persona més o menys vàlida ha aguantat 40 anys en aquestes organitzacions sense sentit. Quan recuperin el control, ho faran tan malament com ho han fet sempre. O més.

I mentrestant el dèficit continuarà desbocat. I optaran per la “solució” que pretén fer Itàlia. Sortiran de l’Euro. I sense Euro i amb dèficit, la única opció que queda és imprimir bitllets, és a dir, superinflació.

Crec que tots ho saben, i cap d’ells vol ser el que estigui al govern quan exploti la bombolla. Potser excepte C’s. Per això van passant-se la patata calenta, pretenent amb la paraula que volen optar a presidir el govern però movent tots els fils per evitar-ho. Excepte C’s. A ells una crisi els va de perles per muntar un règim militar.

LA MILLOR MOCIÓ, LA NOSTRA REVOLUCIÓ
Encara tenim diputats republicans a Madrid, sí; i ens trobem amb una moció de censura contra el partit més corrupte d’Europa, i que només pot acabar amb Rajoy altra volta, Sánchez o Rivera, tres enemics contra Catalunya, sense matisos. Això si s’arriba a concretar-se la pantomima i si Rajoy no ha “comprat” les abstencions del PNB perquè fracassi la moció i tot segueixi igual. Interessos… Els republicans també en tenim d’interessos, però sobretot principis democràtics: volem república! Entre l’aigua i el foc desapareixen els interessos perquè són estats físics incompatibles. És clar que la política és l’art d’aprofitar les ocasions… però les especulacions de truques possibles que fa l’editorial em semblen del tot fantasioses. No hi haurà moció, penso. I que tot plegat no ens despisti del camí.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Repugnant tot plegat. I injustificable que ni tan sols parlin, PDECAT i ERC, de donar els seus vots a un feixista com Pedro Sánchez.

Semblaria -seria- el retorn de l’ovella esgarriada al bonic corral autonòmic. La tornada a allò del “peix al cove”. Peix podrit, però.

Algú d’aquests partits s’enrecorda de l’1 d’octubre de 2017? I de les promeses que van fer? Creuen realment que el PSOE negociarà un mínim retorn a la “democràcia”? Saben perfectament que no, de cap manera.

Només hi ha una posició digna al Congreso de sus Diputados: Marxar!

En aquesta nova entrega del serial “Espanya va bien” penso que no som nosaltres els pro-republicans que de fer significatives expressions a favor de la moció, primer amb la nostra debilitat peninsular, després si els ciutadans del reina no fan cap aturada ni tallan carreteras per tenir un govern corrupte, ni demanan cap dimissió dels seus polítics.
Que hem de oferir nosaltres
quina opció de l’ escenari creiem més favorable amb tot el bestiari actual?

Opino que els deixem solets i guardem ideals per a casa

I els llaços grocs els i podriam penjar als ultres en el nas per si tant patriotes són que carai fan amb els seus lladres, tant els estima?

Be, es una oportunitat de canvi, que no es pot despreciar de primeres.
Els Catalans, politics, el millor que poden fer es estar “muts i a la gàbia”, no donar cap pista.
Deixem que la moció prosperi, per C’s es una situació de gran incomoditat, atrapats entre la inconsistència de sostenir el corrupte PP o afavorir un govern d’esquerres alienats amb Podemos…
Amb Don Pedro no hi ha res a negociar, mes que res perquè no te capacitat per fer-ho, al menys ara, però si governa tindrà que fer qualque gest, com desfer la llei mordaça i altres bestieses que el PP aliat amb C’s no pdràn impugnar, com fan ara, des del govern.

Jo votaria si amb silenci i en secret…

Els independentistes, tàcticament som bastant desastre. Estic totalment d’acord amb Daniel Crespo. En canvi alguns altres comentaris em semblen, involuntariament, quasi patrocinats pel PP. Escolteu, demà passat no serem independents, de manera que agafem-ho com una guerra llarga. Si ara tenim l’oportunitat d’eliminar un adversari, no la perdem. Encara que el que vingui no ens agradi, això serà el proper partit. No és tant difícil, i a més , si s’enforteix una mica el PSOE i Ciudadanos queda fora de joc i perd discurs, ja ens va bé.

Totalment d’acord Salvador Aragall i alguns altres,
“Retirar la causa contra els presos i exiliats i que tornin lliures a casa seva, investidura del que va guanyar les darreres eleccions: Carles Puigdemont, admetre que a s’ha de fer un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Aquestes premisses són imprescindibles per ERC i PDCAT donin suport als que fins ara han estat els nostres botxins.”
Joan Solé el disabte a Directe.cat
“Si el PSOE no pacta per escrit l’alliberament i el retorn dels presos i exiliats polític, ni posa data a un referèndum pactat i vinculant amb un tercer actor de mediador, les forces republicanes no tenen cap motiu per donar suport a la moció de censura.
Els vots d’ERC i el PDeCAT han de costar suor i llàgrimes. Si Pedro Sánchez vol el suport de les forces republicanes, ha de guanyar-se’l.
Ara mateix no hi ha cap diferència entre Rajoy i Pedro Sánchez. Entre el PP i el PSOE.”

Si los independentistas dan el VOTO A PEDRO SANCHEZ , para demostrar a su ELECTORADO ESPAÑOL que no se ha vendido , AUMENTARA LA REPRESION CONTRA LOS CATALANES

Creo que los politicos catalanes viven en una burbuja que no se enteran de lo que piensan EN ESPAÑA los que quieren verlos MUERTOS , ALGUNOS POLITICAMENTE OTROS HASTA FISICAMENTE .

LO UNICO QUE FUNCIONA SON LAS RELACIONES INTERNACIONALES , ONU Y EUROPA Y HACER CAMPAÑA ELECTORAL PARA GANAR VOTOS PARA LAS PROXIMAS ELECCIONES

PIENSEN SI QUIEREN GANAR A CIUDADANOS EN VOLVER A HABLAR DE LAS AUTOPISTAS DE PAGO EN CATALUNYA Y GRATIS EN ESPAÑA , de las ayudas que no tienen los que viven en Catalunya , del dinero que NOS ROBA ESPAÑA , SI SOLO HABLAN DE LAZOS LOS DE CIUDADANOS CONTENTOS …

A aquestes alçades creure’ns que tenim alguna possibilitat d’incidir en la política espanyola em sembla preocupants i decepcionant. Sembla que no hàgim entès res ni après cap lliçó! Per una banda, cap partit espanyol vol ni voldrà saber res amb nosaltres, ni deuren’ns cap favor. Per tant, deixem de fer castells a l’aire i estratègies de pa sucat amb oli.

Per altra banda, cap partit espanyol (i el PNV ho és) és de fiar. Justament perquè fan el que en diuen politica: mirar els seus interessos des d’una mirada curta i esquifida, que no faria mai un estadista. No tenen ni tenim un estadista de debò, ni allà ni aquí. No ens hem de refiar da cap partit o polític espanyol. Només ens poden refiar de nosaltres mateixos (i això també està per veure!).

En tercer lloc, la moció no té cap possibilutat de prosperar. Necessita, si no ho tinc mal entès majoria absoluta: impossible!

Però encara és més impossible que el PSOE, C’s acceptin ni tan sols dir en veu alta que no perseguiran els llaços grocs (!). Acceptar demanar perdó? Alliberar els hostatges? Cedir? On vas a parar! Això va en contra del seu ADN. Encara no ho hem entès? És com demanar que una pomera faci cireres. I, suposant que fos possible, encara no hem après que no compleixen mai la paraula donada, que no en tenen de paraula? (al menys pel que fa a Catalunya).

Que vagin a demanar-ho als presos? De debò que això és una idea brillant? Com a frase enginyosa està bé, però políticament parlant és del tot inútil. Inútil perquè sabem que no hi aniran i, si ho fessin, què penseu que demanarien els hostatges? La república? El referèndum vinculant? Com pot pensar algú que un hostatge està en condicions de negociar res. A mi m’han ensenyat que només és possible negociar entre parts iguals, quan les dues parts poden parlar de tu a tu. Seria aquest el cas?! No, oi? Doncs deixem de fer frases enginyoses i gracioses.

Resumint, estic d’acord amb l’Eva Salas, amb en Josep Selva, Ramon Vilardell, Laura Ripoll, en Jaume i l’Albert Miret. Nosaltres no ens hi hem de posar per res. No és la nostra guerra. Ja s’ho faran! Jo ni assitiria a la sessió. Mostraria la més absoluta indiferència. I en tot cas potser seria divertit, per anar-nos entretenint mentre megem crispetes, marejar-los una mica, com proposa l’Albert Miret.

M’agradaria veure el Sánchez intentant formar i mantenir un “gobierno estable”. Em faría un fart de riure veient que ens hem carregat al mafioso con neuronas de plastilina i també de veure al chulete Pedro perdent l’oremus per mantenir els vots necessaris quan li arrivèssin les exigències dels demòcrates. De més a més de la conya, en podríem treure d’altres beneficis més substanciosos, especialment el de poder construïr amb menys entrebancs sense un “gobierno” consistent i mancat de suficients escons. A aquests milhomes tan creguts de sí mateixos, quan no poden portar la supèrbia i la dominància pintades a la cara, els roda el cap i els afebleix la inseguretat.

No estic pas segur que en Pedro Sánchez sàpiga perquè ha presentat la moció de censura, ni que els barons del partit sabessin que ho faria.
Dins de que qualsevol resposta pot ser vàlida, m’inclino a pensar que després d’un any llarg d’ inacció, es tracta de fer veure que hi ha una certa capacitat d’acció política. A poca cosa més pot aspirar amb l’intel-ligència que ha demostrat.

Per la nostra part, penso que no tenim rès a fer, no es el moment de que ningú a Espanya ens pugui escoltar, per tant no cal escarrassar-se en demanar rès.

En quant a la situació més favorable o menys dolenta, penso que donar aire de gratis al PSC-PSOE, no ens aporta rès i si eventualment guanyessin la moció de censura, no farien rès més que intentar guanyar vots de cara a les properes eleccions, o sigui que seguirien com en Rajoy o mirarien de fer mèrits davant la tropa, a costa dels catalans, com sempre.

A

Per dignitat i coherència política sembla que els partits indpendentistes haurien d’abstenir-se o votar en contra, però en política cal fer altres càlculs, també, ambans de decidir-se.
Si es vota a favor de sa investidura segur que haurà de ser sense cap compromís públic del PSOE ni del seu candidat (impossible que es comprometin PÚBLICAMENT a res que pugui beneficiar els presos polítics ni els exiliats), i això empiparà, i molt, per no dir moltíssim, els independentistes més convençuts i més mobilitzats que ho interpretaran com una baixada de calçons.
Si s’abstenen o hi voten en contra, això implicarà la continuitat d’en Rajoy, (és seguríssim que C’s no hi votarà a favor), cosa aquesta, la continuitat d’en Rajoy que donarà armes als Comuns i als del PSC per atacar l’independtisme d’aliat amb la dreta neoliberal etc. etc. etc., cosa que farà perdre vots d’indpendentistes de nou encuny, provinents del PSC i dels Comus, recentment incorporats a rel de les malifetes del PP, de l’actuació de la policia i la Guàrdia Civil comandada pen Rajoy el primer d’octubre, etc., i que se sentiran decebuts que els seus nous partits hagen comès la traidoria de permetre la continuitat del qui comandava la repressió (el PP i en Rajoy).
Els independentistes amb pedigree empipats pel vot favorable a Pedro Sanchez no canviarien a votar indpendentista i molts tornarien a votar lo mateix, i els més empipats tendrien l’opció de canviar el vot a favor de les CUP, cosa amb la qual l’indpendentisme no hi perd res.
Els nous independentistes empipats per haver permès la continuitat d’en Rajoy en comptes de votar en Pedro Sanchez és possible que es passassin als Comuns (o fins i tot, al PSC) altra vegada., amb la qual cosa l’independentisme hi surt perdent.
Allò que a mi em donaria gust seria que s’abstinguessin al·legant que de feixista a feixista hi va zero, però crec que no és allò que més convé al futur de l’independentisme.

En la política i en la guerra qualsevol circumstància s’ha de mirar de convertir en avantatge.
En un món ideal negociar alguna contrapartida amb el PSOE tindria lògica, però ja sabem que aquest camí no té futur.
Ara bé els vots els seguim tenint igualment – fem-los servir de la forma més intel·ligent i servint els nostres interessos, segur que tapant-nos el nas votem el que votem.
Ara bé observem els escenaris que ens tenim davant:
Votar a favor de la moció elimina del tauler de joc a Mariano Rajoy i causa una guerra civil dins el PP amb molt alta probabilitat.
Posa a Pedro Sánchez a La Moncloa amb poquíssim suport parlamentari i a més batallant dia i nit contra l’estigma que hi és mercès als “colpistes” quina acció de govern podrà fer, i quant de temps durarà com a secretari general quan es vegi forçat a convocar eleccions.
Ciudadanus convertint l’aire de Madrit en irrespirable, que tinguin fronts oberts a totes bandes ens facilita anar fent via en l’interregne.

Es desesperant veure comtanta gent ja torna a dir que això del govern espanyol no va amb nosaltres. Aveure si entenem d’una vegada que el poder és a Madrid, encara que no ens agradi. I allà on hi ha el poder real hi hem de ser per defensar els nostres interessos. Si els bascos, que tenen molt més poder que nosaltres ho veuen tant clar, no entenc perquè a nosaltres ens costa tant. Quan siguem independents ja ho veurem, però mentrestant hem d’anar a totes. I si podem eliminar un adversari com Rajoy ho hem de fer. Deixem-nos de floritures inútils.

Arribo tard al debat, però jo estic en la línia de que els partits independentistes ens hauríem d’abstenir de votar. No veig que vagi amb nosaltres, per més que ja sé que de moment som l’ase dels cops. Però precisament per això no veig quin sentit té adoptar una posició que no sigui la de no participar en la política espanyola, i fer-ho explícitament! Ja sabem que podem esperar del PP-PSOE-C’s, més del mateix, fem el que fem i diguin el que diguin. Mai ens trauran les grapes de sobre, mai acceptaran parlar del problema real, i és el de que una part significativa dels catalans ja hem desconnectat d’España, i seguim aquí perquè estem sotmesos a la força. I España no ens deixarà anar, i pel que sembla, tampoc farà cap gest per intentar apaivagar la desafecció. Els PP-PSOE-C’s i la gran quantitat d’espanyols que els voten, no tenen la capacitat d’entendre que algú es cansi de viure amb ells, que algú pugui voler decidir amb qui vol compartir un projecte de vida. Jo crec que no té solució, més enllà de que la situació pogués arribar a afectar a la UE, cosa que no sembla fàcil però que hem d’intentar… Però be, una cosa és viure amb qui no vols, i un altre és, a sobre, posar-li bona cara. Ens hauríem d’abstenir, i que es noti!