El prestigiós penalista Denis Bosquet: ‘El jutge pot, evidentment, dir que no a l’extradició’

El cas per a l’extradició del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers que són a Brussel·les és ‘completament diferent’ als que normalment tracten als jutjats belgues, afirma Denis Bosquet, un dels advocats penalistes més prestigiosos de Bèlgica. Després del rebuig de la fiscalia al delicte de corrupció que havia marcat la jutgessa Lamela en el formulari de l’ordre europea de detenció, ara el jutge ha de decidir si els delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència encaixen amb delictes del codi penal belga. I segons Bosquet, el magistrat haurà de fer una ‘reflexió’, especialment tenint en compte que les propostes plantejades per la fiscalia belga queden lluny dels 30 anys de presó que proposa l’espanyola. ‘M’imagino que en aquest sentit hi haurà un debat i que la defensa també s’hi referirà. El jutge pot, evidentment, dir que ‘no’ a l’extradició’, comenta.

En una entrevista amb l’ACN, aquest advocat belga diu que el fet que el fiscal descartés que hi hagués corrupció en l’actuació de Puigdemont i els consellers, ‘podria ser un bon senyal’ per a la defensa. Més que un bon senyal, afegeix, és un símbol de la ‘feblesa’ de l’acusació, que va incloure aquest delicte en l’ordre de detenció europea per intentar facilitar l’extradició. Segons Bosquet, ‘no és seriós’ que la justícia espanyola afegís a última hora una nova incriminació per intentar ‘esquivar’ les dificultats del seu propi cas.

Aquesta ‘dificultat’, segons remarca Denis Bosquet, és que sense l’opció que hagués ofert la corrupció, la incriminació espanyola ha de correspondre a una incriminació belga. ‘La qüestió aquí és saber com el jutge belga podrà dir que segons la llei belga els fets o el conjunt de fets que s’imputen a Puigdemont i els consellers té cabuda o no en la legislació del país’, expressa.

La fiscalia belga, segons va apuntar la defensa, planteja contra el president i els consellers els delictes de ‘coalició de càrrecs públics’ i ‘malversació’. Però segons Bosquet, tots dos delicte són entesos de manera diferent i presenten penes màximes -sis mesos i deu anys, respectivament- que disten molt de les que afrontarien a l’estat espanyol. Aquesta diferència en les penes podria, segons Bosquet, fer aflorar l’argument de ‘no respecte dels drets fonamentals’ de Puigdemont i els consellers si són extradits. A més, recorda que perquè la rebel·lió sigui punible a Bèlgica ha de basar-se en una ‘resistència violenta, no democràtica’.

Coalició de càrrecs públics i malversació
Segons explica el penalista, la ‘coalició de funcionaris o càrrecs públics’ és entesa com el fet pel qual els funcionaris o treballadors públics es reuneixen per resistir de manera ‘totalment pacífica’ una ordre. La pena, recorda, és d’entre un i sis mesos de presó. ‘Si un grup de funcionaris decideix en una reunió anar contra la llei però sense violència o rebel·lió, hauria de ser una incriminació però amb un màxim de sis mesos de presó’, comenta. Com a exemple cita que els regidors municipals d’un ajuntament decideixin no aplicar la normativa sobre circulació de vehicles o sobre la propietat de parcs públics. Per tant, afirma, ‘no té res a veure’ amb el que la fiscalia espanyola vol imputar a Puigdemont i els consellers.

Sobre el delicte de malversació de funcionaris tipificat en el codi penal belga explica que és l’ús de fons públics amb fins diferents pels quals s’han rebut. En aquest sentit posa en dubte que l’acusació de malversació o prevaricació que s’imputa a Puigdemont per l’ús de fons públics per l’organització del referèndum encaixi en la definició belga del tipus delictiu. ‘Per exemple suposem que un alcalde rep una partida del govern o d’una organització per reparar un parc públic i utilitza els diners per comprar-se un cotxe, això és la malversació’, diu. Per a aquest tipus de delicte el codi penal belga preveu una pena màxima d’entre cinc i deu anys.

‘El jutge pot dir que no es pot comparar una infracció que és punible amb trenta anys de presó a mil quilòmetres d’aquí amb una altra que a Bèlgica és penada amb sis mesos’, explica l’advocat, que aventura que ‘evidentment és un element de reflexió que el jutge es farà’. Perquè si Puigdemont i els consellers són extradits, seran jutjats pel codi penal espanyol, i poden fer front a 30 anys, encara que els càrrecs que els imputi la fiscalia belga acumulin una pena molt menor.

Per això, el jutge pot optar per negar l’extradició, plantejant qüestions com els ‘drets humans’ dels acusats. En aquest sentit recorda que la Fiscalia de Bèlgica va demanar ‘precisament’ informació i precisions a l’estat espanyol sobre les condicions de l’extradició. ‘Es tenen en compte des del tractament que rebran els ciutadans si són extradits o si tindran dret a un judici honest, per exemple. Tots els drets garantits per la convenció europea dels drets de l’home’, resumeix.

Propers passos
De cara al 4 de desembre, la cita proposada divendres passat perquè Puigdemont i els consellers declarin davant del jutge, és en mans de la defensa exposar els seus arguments, que ja estan preparant. A partir de llavors, diu, caldrà esperar la decisió del jutge. ‘Si aquesta és bona per a la defensa, la Fiscalia apel·larà. Si per contra la decisió és negativa per a la defensa aquesta apel·larà’, conclou. En qualsevol cas, assenyala, Puigdemont seguirà a Bèlgica fins que acabi tot el procés, que podria ser ‘al gener o al febrer.’

En qualsevol cas, clarifica, o s’accepta o es denega l’extradició però el que no passarà és que Puigdemont pugui enfrontar-se a presó a Bèlgica ni tampoc que el jutge accepti l’extradició però es limiti la pena a sis mesos. ‘O bé hi ha correspondència o no’, clarifica. Per altra banda, perquè el president fos empresonat a Bèlgica caldria que els fets es denunciessin al país i no és compatible amb demanar alhora una ordre de detenció europea. Amb tot, destaca, hauran de quedar-se a Bèlgica el temps que calgui fins que les autoritats judicials espanyoles retirin l’euroordre. ‘En alguns casos ha passat i les autoritats han fet marxa enrere però, ara per ara, amb vuit persones encara en presó preventiva, no sembla que puguin fer marxa enrere’, afirma.