El pressupost i la voluntat de fer política

Amb el reglament del Parlament de Catalunya a les mans, hi ha maneres de salvar aquest encrespament creixent en què es va convertint el debat sobre el pressupost. La CUP, de moment, hi ha presentat una esmena a la totalitat sense text alternatiu. Això vol dir que si l’esmena és aprovada, és a dir, si els altres partits voten tots a favor de la CUP –PP i Ciutadans inclosos–, el govern no tindrà cap més remei que retirar-lo i mirar de fer-ne un de nou o prorrogar l’actual, cosa més probable. Tanmateix, hi ha una segona possibilitat. Si la CUP presentàs una esmena a la totalitat però amb contingut, és a dir, proposant alternatives sobre partides concretes, la cosa seria molt diferent.

En aquest cas, la situació canviaria substancialment. A l’esmena buida a la totalitat, s’hi apuntaran sense impediments tots els altres partits, cadascun amb el seu argument. Tots, el PP i tot, votaran a favor de la proposta de la CUP. Tanmateix, a una esmena a la totalitat amb partides concretes a modificar, sembla molt més que improbable que el PP, per exemple, hi vote a favor. Una hipòtesi plausible seria pensar que aquesta esmena tindria deu vots a favor, o a tot estirar sumaria els de CSQP, que Junts pel Sí es podria abstenir i que la resta votarien que no. I això què permetria? Doncs permetria a la CUP de deixar clares les seues prioritats polítiques i defensar el seu model de país, permetria a JxSí i la CUP de negociar posteriorment i, sobretot, no ofegaria més encara el procés d’independència.

Si hi ha una possibilitat com aquesta, doncs, la pregunta és si darrere aquest nou episodi d’enfrontament entre els dos grups independentistes hi ha interès a fer política o si parlem, definitivament, d’una altra cosa, de que hi ha uns altres interessos. Evidentment que la CUP farà allò que voldrà: en la política institucional un cop tens els vots fas el que vols amb ells i en això tampoc ells són cap excepció. Segons que sembla, del seu càlcul es desprèn que si no hi ha pressupost no passarà res. Ja ho veurem, això, en termes de procés. Però, siga com siga, d’entrada és un càlcul realment sorprenent. Aquest 5% de diferència en el pressupost que presenta aquest govern respecte de l’anterior és un increment de prop de mil milions d’euros pel que fa les polítiques socials i les dedicades a les estructures d’estat. I no s’acaba d’entendre que això per a la CUP això no tinga gens d’importància. I que l’alternativa oferta siga dir que val més prorrogar un pressupost que, segons la CUP mateix, és ‘austericida’ (l’anterior) abans de tenir-ne un de nou que objectivament ho és menys d’austericida. Què hi guanya la gent, amb això? Què se n’ha fet, del compromís electoral amb la seua gent? I si el tema és la famosa desobediència quants dels ajuntaments on la CUP governa han desobeït en el pressupost aplicant mesures com les que ells demanen que desobeïsca el Parlament?

Entenc que la CUP reclame més participació en l’elaboració del text. Diuen que estan molests perquè el pressupost ja se’l van trobar tancat i fet. Però supose que són conscients que, amb deu diputats, ni governes ni fas pressuposts. No tindria lògica que s’hagueren passat anys criticant a Mas dient que no es podia tolerar el xantatge aquell de si no ho fas com jo ho dic no hi ha procés i ara això mateix ho facen ells. Si no feu un pressupost com jo dic no hi ha procés, si no teniu una policia com jo vull no hi ha procés, si no…

Per tant em sembla que cal ser conscients d’on som. Des de la CUP poden reclamar, amb bona lògica i d’acord amb la seua capacitat de blocatge, un creixement de les partides que per a ells són imprescindibles, però no un pressupost com el que farien ells si fossen el govern. Posem per cas que exigeixen de passa del 5% d’augment actual en partides crítiques al 8% o al 10%. O al 20% si ho volen. No crec que ningú ho trobe incomprensible, això o com a mínim Junts pel Sí una actitud com aquesta se l’hauria de prendre molt seriosament. I si realment no ho han negociat abans cal que s’entenga que amb una esmena a la totalitat amb contingut s’obriria obligatòriament la porta a la negociació. Mentre que, en canvi, amb una esmena a la totalitat sense text alternatiu (com la que han presentat) ja no hi haurà res a negociar enguany. I la pregunta és què hi guanyen amb això els qui passen penúries, el tercer sector, la hisenda pròpia i tots els qui esperen els canvis en el pressupost per a superar la seua situació d’angoixa?

Si és que hem arribat a un punt del en què les coses no tenen res a veure amb el pressupost en concret, que tot és una pantomima relacionada amb altres coses, aleshores deixem-ho estar. Però si realment el pressupost, si la política, importa encara, aleshores crec que és raonable de demanar a Junts pel Sí però sobretot a la CUP que no es tanque la porta a un possible acord amb una moció tan simplista. Perquè les conseqüències de la manca d’acord podrien no ser definitives pel que fa al procés d’independència o a la situació social, això és cert, però poca gent no té cap dubte que seran molt greus.

[Aquest article que publiquem avui a VilaWeb explica totes les claus de què significa no aprovar els pressupostos i quines conseqüències comporta. Us recomane que el llegiu si voleu complementar amb dades i més detalls el contingut d’aquest editorial]