27.01.2017 - 22:00
Aquest dissabte es coneixerà si serà aprovat el nou pressupost de 2017, o en canvi, serà rebutjat, mantenint-se el del 2015. El rebuig del pressupost de 2016 va comportar la qüestió de confiança del president Puigdemont i en aquest cas, gairebé segur portaria a la convocatòria d’eleccions. La proposta de pressupost té un perfil més social que no el pressupost anterior. Un 74,7% del pressupost va ser destinat a despesa social. Un percentatge superior al 73,6% del rebutjat el 2016, el 71,8% del pressupost vigent o el 67,2% dels últims del govern tripartit. Encara que percentualment la despesa va ser superior, el 2010 el pressupost va ser de 39.699 milions d’euros, mentre que aquest 2017 el projecte són 38.062 milions, per tant va haver més despesa, encara que aquest any s’ha revertit el 37% de les retallades de salut.
La qüestió serà si l’increment de 1.170 milions en despesa social, l’acord amb els sindicats d’educació, alguns impostos nous i algunes concessions, com avançar cap a una renda garantia de ciutadania, així com un impuls a la Hisenda catalana i l’acció exterior per encarar un any que han promès la convocatòria d’un referèndum, seran suficients per aprovar uns comptes que no recullen algunes de les reivindicacions de la CUP com són la modificació de l’IRPF, així com els altres grans impostos, com són successions i patrimoni.
Més important l’eix nacional que la ideologia
Els partits polítics situats més a la dreta, PP i C’s, han considerat els pressupostos com un xantatge de la CUP, el PSC i CSQEP han considerat que aquests continuen sent els pressupostos de Mas. Quan es pregunta als ciutadans si aquests són els comptes que responen “a les necessitats de la gent”, les diferències segons la ideologia són mínimes.
El percentatge de ciutadans que consideren que aquests NO són els adequats per ideologia és el següent, segons les dades de l’enquesta del Gesop, publicades per El Periódico el mes passat:
Des de l’esquerra fins el centre, el rebuig és similar. Cal remarcar que existeix un alt nombre de ciutadans sense opinió formada (35%) en tots els grups. L’únic grup on el rebuig és clar, és el situat més a la dreta. En aquest grup el PP va ser el partit més votat i C’s el segon.
Només un 2,5% dels votants de CDC és considera de “dretes”, mentre que entre els populars el percentatge és del 32%. Sembla que entre l’independentisme hi ha un rebuig a considerar-se de dretes, encara que per ideologia, una part és on millor seria ubicada.
On sí que hi ha una clara polarització respecte l’opinió del pressupost és entre partidaris i contraris a la independència. Més d’un 85% de votants de la CUP i JxSí es mostraven favorables a incorporar una partida pel referèndum, mentre que és rebutjada per les formacions no independentistes. CSQEP es trobava dividit en aquesta qüestió.
El principal argument de la CUP per tombar el pressupost anterior va ser que aquells eren “uns pressupostos de marc autonòmic que no plantegen conflictivitat en clau nacional”. La partida de 5,8 milions pel referèndum i la intenció dels partits contraris a la independència de portar els comptes al Tribunal Constitucional, semblen demostrar que aquests compleixen aquest objectiu.
És interessant observar que mentre més del 40% de votants de CSQEP que no volen la independència estan en contra el pressupost, el percentatge es redueix fins el 30% entre els que sí que la volen. Per tant, sembla que el model d’estat té una influència clau, més enllà de la ideologia.
Si s’afegeix que es tracten els comptes d’un govern que té com a objectiu la independència, les diferències són molt més clares per la qüestió nacional que la social:
Tot i que hi ha més independentistes que els veuen positivament, hi ha un part que no els veuen com idonis i un petit percentatge de contraris a la independència que es mostraven a favor.
És una incògnita com ha evolucionat l’opinió dels votants en aquest últim mes, després de les negociacions amb noves concessions i l’acord amb els sindicats d’educació
Respecte les dues formacions tant JxSí com la CUP tenien un alt nombre de votants que no sabien què opinar sobre el pressupost en aquell moment. Havent diferències entre les dues formacions. Dins de la coalició de Junts pel Sí, trobem un suport lleugerament superior d’ERC que PDCat. En el cas de la CUP, el rebuig és més alt que els altres dos partits, concretament del 39%, superior que els que trobaven idoni el pressupost presentat el desembre. S’ha de tenir en compte també que la pregunta interpel·la sobre si es considera que són els necessaris i no si s’haurien d’aprovar.
