El pressupost com a remei per a la sequera: Aragonès insta els partits a avalar 1.045 milions en inversions

“No enganyaré ningú: si no plou, vindran mesos complexos, vindran temps complicats”, ha admès davant el parlament el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de quaranta mesos de sequera. Ho havien demanat la CUP i els comuns, i el canvi climàtic i les mesures per a afrontar la sequera han centrat avui un ple monogràfic que acabarà dijous. El govern i l’oposició han tornat a escenificar la distància política en què es troben en la qüestió de la sequera, malgrat les apel·lacions mútues a col·laborar, i s’han tornat a repartir les culpes. Aquest pot ser un dels àmbits que més desgasti electoralment el govern si no plou els mesos vinents i s’intensifiquen les restriccions, i no sembla que hi hagi d’haver cap treva política, més aviat al contrari. Aragonès ha aprofitat el ple per instar els grups a donar suport al pròxim pressupost amb l’argument que contindrà 1.045 milions d’euros en inversions per a infrastructures de regeneració i dessalinització de l’aigua, per a millorar la xarxa d’abastiment i els sistemes de regadiu, entre més polítiques.

Era una manera més d’intentar pressionar els partits, en un moment en què el PSOE encara no ha obert la qüestió pressupostària, pendent d’acordar la llei d’amnistia amb Junts, i quan Jaume Collboni ha aconseguit de començar a tramitar els de l’Ajuntament de Barcelona amb el suport d’ERC i de Barcelona en Comú. No ha obtingut resposta. El PSC i Junts han tornat a reclamar al govern una cimera de partits per a entomar la sequera. Una iniciativa que el govern veu partidista després del fracàs de la primera cimera, que es va fer gairebé fa un any, amb la negativa dels socialistes catalans perquè se sancionessin els ajuntaments i la incapacitat de tancar un consens de mínims. Els socialistes i Junts han marcat perfil davant el govern, mentre que la CUP i els comuns han criticat macroprojectes com el Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Ciutadans i el PP han culpat els darrers governs de la situació actual.

Aragonès ha alertat que el canvi climàtic no és tan sols una amenaça per al medi sinó per al sistema productiu, l’economia i la cohesió social. “Posa en risc la viabilitat dels sectors bàsics i fa més difícil l’accés a l’energia i l’aigua, amb el creixement de les desigualtats que això comporta”, ha dit, abans de criticar “l’austeritat mal entesa” d’altres governs. El govern promet que en els pròxims quatre anys estaran llestes totes les infrastructures perquè l’abastiment d’aigua de Catalunya no depengui de la pluja amb potabilitzadores i dessaladores. Aragonès ha subratllat que més del 50% de l’aigua del sistema Ter-Llobregat prové de la regeneració, i que el percentatge habitual era del 15%. Però ha admès que hauran de prendre decisions complicades si no plou aviat i necessitaran escoltar els partits i tots els sectors afectats i construir-hi consensos.

Ha estat el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, qui ha defensat amb detall l’acció del govern per a aplicar llei del canvi climàtic del 2017, que es troba en un 75% de desplegament, i ha avisat que el parlament havia d’aprovar la llei de l’impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells, a què han presentat esmenes a la totalitat el PSC, Junts, Vox, Cs i el PP. De fet, ha criticat que tres dels partits que van donar suport a la llei hagin presentat una esmena de refús, perquè l’articulat s’ajusta al que preveia la norma. Quant al pressupost de carboni, ha dit que el comitè d’experts lliurarà el seu informe aquest trimestre. Correspon al parlament d’aprovar el pressupost, que és el mecanisme de planificació per a integrar els objectius de descarbonització a les polítiques sectorials, i han d’incloure les contribucions de cada un dels sectors emissors, d’acord amb la comptabilitat dels inventaris d’emissions a l’atmosfera i d’embornals de CO₂. També ha defensat que el govern hagi nodrit el fons climàtic amb fons propis. L’impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte d’hivernacle està encallat en una fase incipient, després d’haver-ne sotmès l’avantprojecte a consulta pública fa dos anys. Mascort també ha promès, entre més projectes, que l’Agència de la Natura entraria en funcionament aquesta legislatura. Quant a les actuacions arran de l’escassetat d’aigua, el conseller ha al·legat que havien actuat de manera planificada i s’ha allargat quinze mesos l’entrada en emergència.

“Els governs no han fet els deures aquests darrers deu anys. Ni el senyor Mas, ni Puigdemont, ni Torra, ni Aragonès”, ha sentenciat el primer secretari del PSC, Salvador Illa. El PSC recorda que Catalunya és més dependent en aigua i energia i ha acusat el govern de no haver actuat amb prou celeritat. Illa ha insistit a Aragonès que convoqués els partits de manera bilateral o multilateral per a “escoltar i consensuar”. I ha fet valdre l’acord amb el govern espanyol perquè arribin vaixells amb aigua de la dessaladora de Sagunt. També ha reiterat que les sancions no podien ser el criteri de relació amb els ajuntaments. A més, el PSC alerta que hi ha 700 milions d’euros del darrer pressupost pendents de destinar a la millora del cicle de l’aigua.

“Davant d’un problema de país, calen solucions de país”, ha insistit el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, perquè Aragonès convoqui els partits. Batet ha demanat un canvi de rumb al govern i ha reivindicat que la llei del canvi climàtic s’aprovés amb Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat i que el govern de Quim Torra aprovés el 2020 el pla especial “quan ningú parlava de sequera”. A Junts són crítics pel cost que tindrà l’aigua transportada en vaixells en comparació al que hauria costat l’increment d’abastiment de la potabilitzadora del Besòs si s’hagués fet una ampliació a temps. També critiquen “l’espanyolitis” del govern perquè creuen que sempre han d’anar a pidolar a Madrid.

La CUP, per la seva banda, ha demanat als comuns que no donin suport al pressupost si inclou macroprojectes com el complex turístic del Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. El diputat Dani Cornellà ha argumentat que s’havia de planificar el decreixement que ja sofreixen de facto els ciutadans i ha denunciat les mancances de la transició energètica. També ha assenyalat les responsabilitats que la CUP creu que tenen el PSC i Junts. Els comuns insisteixen que el turisme ha de ser declarat com un sector específic que tingui mesures de restriccions concretes al marge de l’àmbit domèstic. La dirigent d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, tampoc veu clara la proliferació de dessaladores “per anar perpetuant l’ús abusiu de l’aigua i que continuï en mans privades”, i ha acusat ERC de no atrevir-se a plantar-se davant dels lobbies i de les demandes d’altres forces polítiques. “Cap de les lleis anunciades ha vist la llum: la llei de biodiversitat, ni la de transició energètica, ni la de residus, ni la de territori, ni la de caça, ni l’impost de grans vaixells”, ha retret al govern, a qui ha responsabilitzat de ser lluny del compliment dels objectius, i ha subratllat que la generació de renovables a Catalunya era només del 16%.

El cap de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha acusat el PSC i, concretament, l’ex-president José Montilla, d’haver aparcat les inversions necessàries per a afrontar una sequera després d’haver superat la del 2008, perquè van deixar de ser rendibles electoralment. “Va ploure i ens vam quedar sense obres”, ha dit. “Els ha enganxat la improvisació”, ha afegit el diputat del PP Daniel Serrano, que ha atribuït als executius una “sequera d’inversions”. El ple del parlament votarà dijous a la tarda les propostes de resolució presentades pels grups com a colofó del debat.