El president del TC amenaça les institucions catalanes amb ‘la primacia incondicional de la constitució’

El president del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, Francisco Pérez de los Cobos, ha lliurat a Felipe de Borbó la memòria d’aquesta institució al 2015, on destaca les sentències sobre la consulta del 9-N i la declaració independentista, i on avisa dels ‘límits constitucionals’ de l’acció política ‘no són immodificables’ i es poden revisar per les vies de reforma establerts, però que ‘ignorar’ aquests límits i vies ‘suposa desconèixer la primacia incondicional de la constitució’ i ‘el respecte a la Llei’ que és ‘fonament de l’ordre polític i de la pau social’. Segons Pérez de los Cobos, el TC va resoldre totes aquestes qüestions ‘des de l’única perspectiva per a la que resulta competent, la jurisdiccional, i no la política, i de conformitat amb el paràmetre que ha de regir el seu enjudiciament, és a dir, l’adequació de les normes i principis de la constitució, respecte dels que té l’obligació de vetllar’.

A la primera part del document, de 350 pàgines, el president del TC destaca sentències ‘d’especial transcendència per garantir l’imperi de la constitució i la salvaguarda de l’estat democràtic i de dret’ com les quatre específiques sobre les actuacions del govern i del parlament adoptades des de setembre del 2014 en relació ‘al futur polític de Catalunya’.

Entre aquestes que destaca al seu escrit –que al llarg del text recull totes les sentències i conflictes de competències dictades al 2015- recorda la resolució que va anular la Llei del parlament per a la celebració de la consulta, on el TC ‘en atenció al repartiment constitucional de competències’ va ‘declarar la inconstitucionalitat’ dels apartats de la Llei que feien referència a ‘consultes generals’ perquè tenien un caràcter ‘materialment referendari’. Segons Pérez de los Cobos, aquesta apreciació va implicar l’anul·lació del decret de la consulta ‘perquè es convocava realment una consulta general de naturalesa referendaria’.

El president del TC també destaca que posteriorment el TC va dictar la inconstitucionalitat de les actuacions de la Generalitat ‘relatives i vinculades a la convocatòria als catalans perquè manifestessin la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya el 9 de novembre del 2014’ en una consulta que segons assegura ‘plantejava qüestions que afecten l’ordre constituït i el fonament mateix de l’ordre constitucional, incidint en aspectes resolts amb el procés constituents i sostrets a la decisió dels poders constituïts’.

També recorda que el TC va declarar la nul·litat de la declaració independentista sobre l’inici del procés polític a Catalunya perquè ‘infringia les bases de l’estat de dret i la norma que declara la subjecció de tots a la constitució’ i perquè ‘desconeixia les normes constitucionals que residencien al poble espanyol la sobirania nacional i afirmen la unitat de la nació espanyola’. Segons el president del TC, la declaració de ruptura tampoc respectava ‘la via constitucionalment establerta per abordar la redefinició de l’ordre constitucional’ i vulnerava ‘els articles 1 i 2.4 de l’Estatut de Catalunya’.
En aquest marc assegura que el TC ena questes sentències ‘ha reiterat els límits constitucionals de l’acció política’ recordant que ‘aquests no són immodificables’, però que ‘la seva revisió requereix seguir les vies de reforma establertes en el propi text constitucional’. ‘ignorar aquests límits i vies implica desconèixer la primacia incondicional de la constitució’ que ha de garantir el TC ‘i el respecte a la llei’, que és ‘fonament de l’ordre polític i la pau social’.