05.04.2018 - 02:00
Feliu Formosa presenta el dietari El present vulnerable (Biblioteca del Núvol) i l’antologia poètica Papallona de l’ombra (Pagès Editors) aquest dijous 5 d’abril a les 19h a la llibreria Laie (Carrer Pau Claris, 85, Barcelona). Hi sou tots convidats.
«Crec en la inspiració i no crec en la inspiració», diu Feliu Formosa a l’inici del seu primer dietari, El present vulnerable, autèntic document fundacional d’un seguit d’aportacions que l’autor farà al gènere. “El present vulnerable continua sent avui una de les aportacions imprescindibles que la literatura contemporània ha donat al gènere de l’autobiografia”, afirma sense embuts l’editor i poeta Jordi Cornudella. La Biblioteca del Núvol ha recuperat enguany aquest clàssic del dietarisme català, publicat l’any 1982 a Laia i el 1998 a La Magrana. Exhaurit i descatalogat dues vegades, ara aquest títol reviu a la Biblioteca del Núvol perquè les noves generacions de lectors que no el van aconseguir en les edicions precedents, el puguin tornar a llegir. El poeta Esteve Miralles destaca que “per als dietaris en català, El present vulnerable obre un camí nou, sense espai per a un jo modèlic”. L’autor s’hi mostra tal com és, amb totes les seves inconsistències i dubtes personals. Formosa deu ser un dels pocs Premis d’Honor de les Lletres Catalanes que ha explicat la seva experiència de jove als prostíbuls del barru xino. La professora Heike van Lawick hi troba “els dubtes i les contradiccions d’una persona inquieta, compromesa i tímida, les seves lectures i l’aspiració permanent a assolir la màxima qualitat sense ingerències”. El dramaturg i traductor Joan Casas, considera que El present vulnerable no és “ni crònica de la Transició, ni anatomia de la pèrdua. Més aviat exercici de construcció de la vida com a —fràgil— experiència cultural”.
El present vulnerable s’escriu durant els anys setanta, al llarg d’una dècada duríssima per a Formosa en què, a més de fer el dol per la mort de la seva dona, l’actriu Maria Plans, s’ha de fer càrrec de dues filles menors d’edat. El present vulnerable és el reflex vital d’un caos interior, d’una dispersió d’energia i vitalitat d’un home que en uns moments de consternació, escriu també un dels seus millors poemaris, El cançoner, tal com explica en el vídeo que acompanya aquest article.
“No sé si Feliu Formosa ha canviat molt des d’aquells anys (1973, 1976, 1977, 1978) en què va escriure El present vulnerable, però jo segur que sí”, diu el crític Ramon Pla i Arxé a l’epíleg que acompanya aquesta tercera edició. “Quan vaig llegir aquest llibre em va agradar perquè hi vaig poder trobar informacions sobre el seu treball com a professional del teatre, o sobre els seus poemes, o sobre les seves relacions amb escriptors catalans que admirava o sobre les seves lectures. Ara, trenta-vuit anys després, hi he volgut tornar perquè crec que, com diu Borges, «El sabor de la manzana (declara Berkeley) está en el contacto de la fruta con el paladar». I el meu paladar ha canviat. M’agradaria pensar que, després de tants anys, pot haver millorat”, diu Pla i Arxé. “La meva lectura, la d’avui, ha constatat, d’entrada, el que no hi ha en aquest diari. No hi he trobat, és clar, una voluntat de fixar, cronològicament, una carrera professional, ni la utilització del diari per saldar comptes pendents —elogis o desqualificacions— amb l’entorn, ni un espai per a les confidències més íntimes, ni un territori per exhibir clarividència, cultura o currículum. Alguna cosa de tot això —poc— hi és, però de la lectura de El present vulnerable se’n desprèn, si més no per a mi, una vida conscient de transitar entre el dubte i la convicció, entre l’acció i la desgana, entre la seducció i el distanciament, entre l’adhesió i la crítica. És a dir, tota la complexitat d’una vida humana, deliberadament explicada com una experiència contradictòria, insegura, vulnerable malgrat ser també, discretament, esforçada, combativa i persistent. Una vida molt sincerament explicada, molt complexament expressada. L’experiència de qualsevol persona. Perquè les anècdotes de la seva vida només són d’ell, però el sentit que les amara són, simplement, humanes, comunes. Una experiència humana, si se’m permet un mot potser grandiloqüent, universal”.
Hem conversat amb Formosa a la redacció de Núvol. Ens parla del dietari que escriu ara, encara inèdit, i dels anys que va treballar en El present vulnerable i El cançoner. Ho trobeu en aquest vídeo.
