21.09.2018 - 19:45
|
Actualització: 21.09.2018 - 20:04
TEMA DEL DIA
Judicialització. Com que el govern de Mariano Rajoy va decidir de ‘externalitzar’ la gestió del procés català i deixar-lo en mans dels jutges, ara és el poder judicial que té tot el poder de decisió sobre el futur dels dirigents independentistes empresonats i exiliats. El govern del PP va decidir de no abordar políticament el problema i judicialitzar-lo, entre altres coses, perquè mantenia una relació estreta i una clara sintonia ideològica amb el poder judicial. Són gent de confiança. Això vol dir deixar la solució del problema català en mans d’un col·lectiu que manté, sobretot a la cúpula, uns tics clarament autoritaris. El seu president, Carlos Lesmes, ja va dir que la unitat d’Espanya està per sobre de la justícia. El setembre del 2017, en l’acte d’inauguració del curs judicial, va assegurar davant Felip VI, que ‘la indissoluble unitat de la nació espanyola’ esdevenia ‘un mandat jurídic directe’ que corresponia ‘garantir al poder judicial’ de manera ‘inexcusable’.
La publicació dels correus electrònics d’un xat corporatiu de la magistratura ha estat un viatge sense anestèsia a les entranyes de la justícia espanyola, que confirma cruament que l’autoritarisme està incrustat al poder judicial. Però això no ens hauria de sorprendre. El que diuen els jutges en els seus xats delirants és la versió políticament incorrecta del que va dir Carlos Lesmes o de les interlocutòries del jutge Llarena. Hi ha un clar biaix polític i una manca de veracitat que els hauria d’inhabilitar com a jutges. La justícia a Espanya no és ni independent ni neutral ni equànime quan es tracta de Catalunya. Allò que els tribunals de tot Europa han evidenciat, ara ho han exhibit impúdicament uns jutges, que són una minoria numèrica, però que reflecteixen el pensament majoritari com a mínim a la cúpula judicial, perquè no han estat ni desautoritzats i encara menys sancionats.
Per provar exculpar-los s’ha dit que són correus privats d’un xat corporatiu. És cert, però això no els treu cap gravetat. Si demostren la manca d’imparcialitat d’alguns jutges, el CGPJ ha d’actuar. El caràcter privat no va servir per a no sancionar el jutge Francesc Vidal amb 600 euros per haver criticat en el mateix xat la violència policial durant el referèndum de l’1-O. Vidal, titular del jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona, va qualificar de ‘terrorisme policial’ l’operatiu policial de l’1-O i el CGPJ el va sancionar per falta greu. El CGPJ va al·legar aleshores que Vidal sabia la repercussió que podia tenir el seu missatge perquè el correu intern el rebien més de 5.000 membres de la judicatura. El silenci actual del CGPJ davant acusacions molt més greus demostra que hi ha una doble vara de mesurar.
L’altre argument per a treure importància als fets és que només són quinze jutges els qui es manifesten. Pitjor encara, perquè aleshores la qüestió més preocupant és el silenci de la resta, els 4.985 que no rebaten aquestes tesis, per por o perquè hi estan d’acord. No ho sabem, però tots dos motius són greus. Si comparteixen l’anticatalanisme, l’odi i els insults, no poden exercir com a jutges perquè no són equànimes. I si callen per por, vol dir que dins el poder judicial hi ha un sistema de terror que fa que els jutges demòcrates hagin d’amagar les seves opinions.
Els silencis que hi ha hagut demostren l’aval a les tesis dels jutges, mentre que les crítiques han estat, ara com ara, menors o escasses. Fins i tot algunes associacions judicials, en lloc de criticar els insults i les amenaces dels jutges, han criticat el president de la Generalitat, Quim Torra, perquè ha demanat una investigació dels fets. És a dir, avalen allò que es diu i condemnen la crítica. Amb un poder judicial tan corcat, és impossible que hi hagi justícia. El problema és que el futur dels dirigents independentistes empresonats i exiliats és en mans d’uns jutges que ja han dictat sentència abans que es faci el judici.
MÉS QÜESTIONS
Els socis del Botànic discrepen sobre el buidatge de les diputacions. La presentació d’una proposició de llei per part de Podem per a buidar les competències de les diputacions ha reobert les diferències entre els socis del Botànic. Mentre que Compromís ho veu bé, el PSPV n’és més reticent. Sense mostrar una oposició frontal, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha recordat que per suprimir les diputacions cal una reforma constitucional. En canvi, Mónica Oltra ha dit que la Generalitat podria assumir ‘perfectament’ el pressupost, les competències i el personal de les corporacions provincials. En la compareixença de premsa posterior a la reunió de l’executiu, fins i tot ha fet broma i ha dit que el pressupost no els aniria malament i que el traspàs del personal d’una institució a una altra s’ha fet altres vegades sense cap problema. ‘És un procés viable i no seria la primera vegada que hi ha canvis de personal en l’administració pública’, ha afegit la vice-presidenta. Menys entusiasme hi ha a les files del PSPV. L’exemple és el president de la Diputació, Toni Gaspar, que ha demanat a Podem que abans de llançar ‘propostes sense reflexió’ que porten a ‘atzucacs’ i d’estar ‘pendents del piulet del dia’, pregunti als batlles què opinen sobre la seva idea de buidar les corporacions provincials. Unes declaracions que demostren el malestar dels socialistes.
Dimiteix un regidor de Compromís per Cullera acusat de participar en la crema d’una bandera espanyola. Marc Joan, regidor d’Iniciativa del Poble Valencià, integrat en la coalició Compromís per Cullera, ha presentat la dimissió arran de l’acusació de la guàrdia civil d’haver estat implicat en la crema de dues banderes espanyoles la nit de l’1 de setembre, durant el festival Espiga Rock de les festes patronals de Sueca. La guàrdia civil investiga els fets com un presumpte delicte de desordres públics. Marc Joan no ha fet declaracions, però l’advocat ha negat ‘tots els possibles delictes que imputen al regidor’. La versió del lletrat és que era ‘simplement un assistent al concert i quan va sortir va ser identificat per membres de les forces de seguretat perquè en el recinte hi havia hagut incidents’. La defensa sosté que el delicte de desordre públic ‘no té suficient pes perquè sigui admès a tràmit’.
L’anunci de la candidatura de Valls dispara les peticions de dimissió a França. El previsible anunci de la candidatura de Manuel Valls a la batllia de Barcelona dimarts que ve ha disparat les peticions de dimissió a França, on encara és diputat. La diputada socialista Cécile Untermaier li ha recordat que ‘seria més correcte per als electors que dimiteix abans de presentar la seva candidatura’. Des de les files socialistes, ja s’havia pronunciat la presidenta del grup parlamentari, Valérie Rabaut, que diumenge va advertir que no es podia ‘ser elegit a la república francesa i fer campanya electoral a la batllia de Barcelona’. En una línia similar s’ha manifestat la diputada Marie Lebec, del partit d’Emanuel Macron, Les Republicains, on va entrar Valls el juny del 2017 després d’abandonar els socialistes. ‘Sap que ha de dimitir, jo en vaig parlar amb ell i em va dir que no anava a Barcelona per perdre’, ha dit Lebec, que s’ha mostrat convençuda que ho acabarà fent. També n’ha demanat la dimissió el diputat Alexis Corbière, de La França Insubmisa (LFI), que la considera ‘imprescindible democràticament’.
S'il est bien candidat, il est indispensable sur le plan démocratique qu'il annonce aussi sa démission de ses fonctions de député et d'élu municipal d'Evry et que des élections législatives soient convoquées. https://t.co/ppYcFGt7H8
— Alexis Corbière (@alexiscorbiere) September 21, 2018
Polèmica per un acte contra el català d’Arrimadas i Cantó a Palma. Ciutadans té previst de fer dissabte a Palma un acte amb el lema ‘Stop barreres lingüísticas’. És previst que hi intervinguin Inés Arrimadas, Toni Cantó i el cap de la formació a les Illes, Xavier Pericay. Curiosament, un acte amb representants d’arreu dels Països Catalans. Però l’acte ja ha aixecat les primeres protestes del col·lectiu Plataforma Plural, que integra persones castellanoparlants favorables a la normalització lingüística. L’entitat ha qualificat l’acte de ‘provocació’ i lamenta que Ciutadans vulgui ‘fer política amb la llengua’. En un comunicat, recorda que la ciutadania viu la qüestió amb normalitat i que ‘tan sols l’interès electoralista de Ciudadanos i d’alguns col·lectius veu una confrontació que a la realitat és fictícia’. La plataforma s’entén el català ‘com una eina d’integració, no una barrera’.
LA XIFRA
21 immigrants han estat rescatats a prop de l’Illa de Tabarca per Salvament Marítim, que els ha traslladat al port d’Alacant. Aquesta última setmana han arribat a Alacant 4 pasteres amb 38 migrants, tots algerians.
TAL DIA COM AVUI
El 21 de setembre de 1859 neix Francesc Macià, un dels dirigents més populars de l’independentisme contemporani. Arran de la victòria a les municipals de 1931, proclamà la República Catalana, però després d’intenses negociacions, hi renuncià a canvi de la restauració de la Generalitat.
