12.02.2024 - 20:00
|
Actualització: 12.02.2024 - 20:14
El 23 d’octubre de 1836 la Gazzete des Tribunaux de París publicava la primera notícia sobre el cas sensacional d’un llibreter de vell barceloní que es dedicava a matar els seus clients, per recuperar els llibres que els havia venut. Era, segons afirmava un suposat corresponsal a la ciutat, un monjo exclaustrat del monestir de Poblet, fra Vicenç, convertit en venedor de llibres a les Voltes dels Encants de Barcelona que, després d’assassinar una dotzena de bibliòfils per aconseguir exemplars com el Llibre dels Furs de València, havia estat detingut, jutjat i executat. La notícia d’aquest llibreter amb una passió forassenyada pels volums, capaç de matar, es va estendre ràpidament, i un jove Gustave Flaubert el convertí en l’argument de Bibliomania, un dels seus contes primerencs. No fou fins l’any 1928 que el bibliòfil i erudit Ramon Miquel i Planas va desenteranyinar l’origen fals d’aquesta història de terror vuitcentista i va apuntar l’autoria de l’escriptor i acadèmic Charles Nodier –que havia visitat Barcelona el 1827 amb la seva família per adquirir alguns tresors literaris– del que en va dir la Llegenda del llibreter assassí de Barcelona. Això no ha estat obstacle perquè aquell fabulós criminal bibliòman continués inspirant escriptors, com Marcel Fité, que va publicar La veritable història del llibreter assassí de Barcelona, en què mirava d’exculpar el pobre fra Vicenç d’aquells abominables homicidis a la ciutat de les bullangues i la crema de convents.
Un homenatge al gènere negre
Quan fa cent anys que Miquel i Planas separà la realitat de la ficció, la novel·la Veus de mort als Encants Vells, de l’escriptora Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1961), fabula sobre l’arribada a Barcelona del detectiu francès Auguste Dupin, després de resoldre els assassinats del carrer Morgue, per fer-se càrrec de la investigació i posar llum a la foscor –com, si no?– entorn d’un estrany cas que commociona aquell polvorí que és la ciutat de Barcelona: l’assassinat en sèrie d’uns quants llibreters de vell de la ciutat. El llibre barreja a la coctelera el primer detectiu de la literatura, creat per Edgar Allan Poe, i el nostre primer assassí en sèrie –o una de les primeres notícies falses de la crònica de successos barcelonina– en una ciutat literària per excel·lència com Barcelona. És un clar homenatge al gènere negre que ha servit a l’autora per a obtenir el premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona, coorganitzat per l’editorial Comanegra i la Fundació Focus.
El jurat, format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón, ha destacat “el joc literari amb dos grans referents històrics combinats de manera original i versemblant”, “el treball minuciós de documentació d’arxiu i la capacitat de traslladar la informació dins un relat de ficció detectivesca, amb tocs fantasmagòrics, ambientat en la Barcelona de mitjan segle XIX”, “la recreació d’un mapa de la ciutat ric en matisos socials, econòmics i polítics” i, finalment, “la construcció de personatges, diàlegs i transicions que deixen intuir un gran potencial escènic i cinematogràfic.”
Una Barcelona oprimida per les muralles
L’escriptora premiada ha explicat que el relat parteix del desafiament que li va fer un bon amic seu, que la convidava a imaginar què hauria passat si un dels grans detectius de la literatura universal hagués vingut a Catalunya a resoldre un crim. Dit i fet, la decisió va ser prendre com a protagonista el pare de tots els investigadors criminals, a qui Poe va fer aparèixer per primera vegada als Crims del carrer de la Morgue, publicat a la revista Graham’s Lady’s and Gentleman’s Magazine l’any 1841, i que va servir d’inspiració a sir Arthur Conan Doyle per crear el seu arxifamós Sherlock Holmes. La tria de Dupin, ha assegurat l’escriptora, li ha permès de recuperar l’atmosfera d’una ciutat que ja llavors atreia visitants i intel·lectuals estrangers, però que se sentia empresonada per unes muralles que li impedien d’accedir a la modernitat. En relació amb això, l’obra evoca espais de la ciutat avui desapareguts, com els Encants Vells –un dels mercats de segona mà més antics d’Europa–, en aquella època a l’entorn de l’actual plaça de Correus, les coves de Montjuïc, les Voltes d’en Cirés, el passeig de l’Esplanada, les barraques del cementiri del Poblenou, la bunyoleria del Tio Nelo, la muralla de Mar, les Hortes de Sant Bertran o la plaça de l’Oli. Fent que l’investigador tingui uns remots orígens nord-catalans, gràcies als quals pot relacionar-se lliurement amb els catalans, i vinculant els llibres més cobejats per l’assassí amb la sinistra història de la Inquisició, tot just abolida pocs anys abans, l’autora premiada ha volgut reivindicar la ciutat com un escenari literari a l’altura del Londres victorià, quan Jack l’Esbudellador sembrava el pànic al barri de Whitechapel.
Lagarda-Mata, llicenciada en ciències de la informació i màster en comunicació audiovisual, professora de comunicació, cinema i televisió i ex-cap de publicitat de la Generalitat de Catalunya, va publicar el 2009 el llibre Fantasmes de Barcelona. Especialitzada en els aspectes més foscos de la nostra cultura, també ha publicat El diable és català (2014), Catalunya, terra de pirates (2021) i Catalunya, terra de bandolers. L’obra premiada és la seva tercera novel·la.
