16.01.2018 - 17:55
|
Actualització: 16.01.2018 - 18:17
El premi Crexells torna a renovar-se amb la incorporació de Gemma Calvet, ex-diputada al Parlament de Catalunya i actual vice-presidenta de l’Ateneu Barcelonès. Entre les novetats d’enguany, que és la vegada quaranta-set que s’organitza, es publiquen les bases del premi, fet que no s’havia esdevingut en edicions anteriors; el jurat s’ha renovat completament; i les sis novel·les finalistes sortiran dels vots dels socis de l’Ateneu, a més dels clubs de lectura de les biblioteques públiques de Catalunya i del consorci de biblioteques de Barcelona.
Podran optar a ser premi Crexells totes les novel·les escrites en català, publicades i distribuïdes l’any anterior al lliurament del premi. D’aquesta manera es volen evitar els llibres autoeditats. Aquest fet remet al guanyador del Crexells de l’any passat, Joan Buades, amb la novel·la Crui. Els portadors de la torxa, una autoedició sota el segell d’una petita editorial de Menorca. El premi de l’any passat va alçar molta polseguera, perquè era un llibre que havien refusat moltes editorials i algunes van ser molt crítiques amb l’obra. També ho van ser alguns crítics literaris després d’haver-la llegida. Tanmateix, fonts de l’Ateneu expliquen que la institució va viure amb tranquil·litat la polèmica, considerant que va ser el criteri independent del jurat que va fer guanyadora aquesta novel·la.
De fet, l’any passat, el jurat ja sabia que potser no continuaria, perquè la vice-presidenta que l’havia escollit, Patrícia Gabancho, morta recentment, ja no va formar part de la candidatura a la junta de l’Ateneu que va sortir de les eleccions del març del 2017. Cada nou vice-president, elegit cada quatre anys, té la potestat de renovar el jurat del Crexells. Així ha succeït des que el 2009 va arribar a la presidència de l’Ateneu Barcelonès Oriol Bohigas. Precisament, va ser en aquell moment que es va renovar a fons el premi, incorporant tres finalistes, triats per un jurat especialitzat, i donant a votació el guanyador als socis de l’entitat.
Amb la renovació d’ara s’han volgut mantenir i fomentar la participació dels socis, donant-los el ‘poder’ amb el seu vot de decidir sis finalistes. També és nova la manera d’optar al Crexells: editors i autors podran presentar les seves novel·les al premi. Només hauran de lliurar un exemplar, que quedarà incorporat al fons de la biblioteca, i omplir una fitxa, abans del 15 de febrer.
No posar límit a la presentació d’obres vol dir que es podria superar el centenar de novel·les que els socis de l’Ateneu Barcelonès tindran l’oportunitat de votar. Per ajudar a decidir al soci, s’organitzarà per primera vegada la Setmana Crexells, del 12 al 16 de març, amb la presència d’autors i editors en debats i diàlegs per a defensar, informar i difondre les obres presentades. Un mes i mig després, la setmana de Sant Jordi, els socis podran votar la novel·la que volen finalista i les sis més votades passaran a la final.
De les sis novel·les finalistes, triades pels socis de l’Ateneu i els clubs de lectura de les biblioteques del país, en sortirà l’obra guanyadora, que escollirà un jurat expert i amb perfil divers. S’incorporen com a jurat del premi Crexells el filòsof i assagista Xavier Argullol; la periodista literària i traductora Valèria Gaillard; la crítica literària Lluïsa Julià; l’escriptor Miquel de Palol; el director de la càtedra Josep Pla, Xavier Pla; l’escriptora Carme Riera; i el poeta i dietarista Enric Sòria.
Un dels membres del jurat, Miquel de Palol, ha explicat que el Crexells és un premi de crítica, perquè és a obra publicada i que ‘això ja estalvia una sèrie d’operacions’. I destaca la seva continuïtat (es va fundar l’any 1928 i, tot i deixar-se de convocar el 1938 arran de la guerra, es va recuperar el 1982 i continua fins avui). Diu Palol: ‘En una societat on constantment hi ha canvis, la continuïtat d’un premi literari com el Crexells permet construir una autèntica societat literària, que és el que trobo a faltar. Per això aquesta operació cultural de l’Ateneu dóna la possibilitat de construir aquest edifici. L’altre valor a destacar és el fet que quan algú vol fer cultura l’ha de fer per corregir els mecanismes del mercat. Certament, una empresa editorial ha de funcionar, però els seus interessos econòmics, els efectes anorreadors de les dinàmiques del mercat, no es poden posar per davant del projecte cultural. Aquests valors em penso que el jurat els té clars i premiarà literatura de qualitat, literatura de continguts.’
Però la nova dinàmica del premi podria fer que el Crexells acabés premiant la novel·la més popular i no pas la novel·la de més qualitat de l’any anterior. Tanmateix, Gemma Calvet ho rebat: ‘Tenim una confiança absoluta amb el criteri de qualitat dels socis de l’Ateneu. I d’aquesta manera volem que el premi respiri cultura. La intenció és recuperar els valors originals del premi, tornar als orígens, i fer honor a la figura de Joan Crexells.’
