El premi Crexells destaca la novel·la biogràfica sobre Verdaguer, ‘Entre l’infern i la glòria’

Hi ha vegades que els premis a obra publicada fan una doble funció: no tan sols premien una obra de qualitat, sinó que també li donen una segona oportunitat, per tornar-la a posar a les taules de novetats de les llibreries i fer-la arribar a nous lectors. És el cas de la novel·la guanyadora d’aquest cinquantè premi Crexells, que ha destacat l’obra Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls (Barcelona, 1947), publicada per Edicions de 1984. Una novel·la biogràfica que parla de la vida i l’obra de Jacint Verdaguer i, així també, del context històric del seu temps, la segona meitat del segle XIX. Una gran novel·la segons els membres del jurat (Ada Castells, David Castillo, Jordi Nopca, Marina Porras i Joan Santanach), una obra que fins i tot ha convençut els verdaguerians, tot eliminant els seus recels.

Entre l’infern i la glòria va arribar a les llibreries el 5 de març de 2020, nou dies abans del confinament. Així i tot, ha anat trobant el seu públic, ha guanyat el premi Amat Piniella i ha estat finalista del premi Finestres. Amb la segona edició en marxa i la crítica a favor, l’obra té una nova oportunitat per a arribar a uns lectors que, segurament, la pandèmia li va arrabassar.

Una novel·la feta a foc lent que forma part d’un projecte més ambiciós

Entre l’infern i la glòria és una obra que té en origen dos projectes molt ambiciosos entorn de Verdaguer. Àlvar Valls, juntament amb la seva dona, Roser Carol, fa més de quinze anys que van començar a treballar en l’elaboració de la bibliografia completa de Verdaguer, de la seva obra i dels llibres que s’han escrit sobre la seva vida i obra. Segons Valls, aquesta feina ingent avui ja té vuit mil entrades: “Verdaguer és el principal autor romàntic català del segle XIX. Tenint tants estudis fets sobre la seva vida i obra, hi havia un buit en el fet que no se n’hagués elaborat la bibliografia. I mentre cobríem aquest buit, vam veure que també podíem elaborar una cronologia del seu dia a dia. Avui tenim més de set mil dies oberts, amb informació de què feia. Són molts dies, molts. Això més que un buit és un luxe.”

Amb tot aquest material i adonant-se que essencialment Verdaguer era un rebel i que la imatge d’estampeta que li endossaven era ben allunyada del veritable Verdaguer, un home de múltiples facetes, Àlvar Valls es va decidir a construir una novel·la biogràfica sobre Verdaguer; ja no el podia deixar, ja en tenia el verí inoculat. I li va sortir una novel·la de mil pàgines, una obra que narra els últims divuit dies de la vida del poeta a la Vil·la Joana, que es combinen amb el seu record en seixanta-quatre episodis de la seva vida.

Va estar-hi tres anys, escrivint Entre l’infern i la glòria, una novel·la que també defineix el context de l’època de Verdaguer i en què apareixen més de cinc-cents personatges, cap dels quals no és de ficció. Segons que ha explicat, es va proposar dos envits: el primer, escriure una novel·la i no pas una biografia, “i vaig lluitar molt perquè ho fos”. L’altre era més una prevenció: com la rebrien els estudiosos de Verdaguer, “que a vegades són més conflictius que el mateix Verdaguer”, diu.

Un picapedrer de la cultura

Joan Santanach, membre del jurat, ha definit Àlvar Valls com un “picapedrer de la cultura”. N’ha dit: “Tot i ser un autor poc conegut, té una llarguíssima trajectòria com a autor i treballador de la cultura.” Àlvar Valls va debutar com a poeta el 1968, quan guanyà el premi Amadeu Oller. La condició de poeta i amant de la llengua li ve de lluny. La seva vida professional ha passat per la feina de corrector, però també ha practicat el periodisme, ha fet traduccions, sobretot de llibres infantils i juvenils, i és autor de novel·les juvenils. Però no fou fins fa dos anys que va debutar com a autor de novel·les per a adults. En pocs mesos de diferència va publicar El dinovè protocol (Voliana Edicions), la primera novel·la sobre el procés d’independència, sobre els primers dies després de proclamar-se la República Catalana l’octubre del 2017; i després la novel·la premiada ara pel Crexells. Valls viu a Andorra, ja des de jove, després de la militància clandestina, la presó i l’exili.