02.01.2017 - 14:14
|
Actualització: 03.01.2017 - 08:12
El Partit Popular ha presentat la ponència econòmica i d’administració territorial que discutirà i aprovarà en un congrés el mes que ve. En aquest text, el partit deixa clar que tancarà la porta a qualsevol possibilitat d’admetre la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació i rebutja les iniciatives ‘unilaterals’.
El document defensa la ‘sobirania nacional’, que assegura que és exclusiva del poble espanyol: ‘Defensem la integritat de la sobirania nacional, com a qualitat inherent i indelegable del poble espanyol, de la qual ningú no pot disposar autònomament i que ningú no hauria de qüestionar de manera unilateral’, diu. I encara afegeix: ‘El PP reafirma que no cap en el nostre país, en la nostra constitució i en el nostre ordenament jurídic, un referèndum d’autodeterminació.’ A més de tancar la porta a cap possibilitat de pactar una consulta, la ponència rebla: ‘Això reconeix el valor de la unitat de la Nació Espanyola, com a suma de vocacions i voluntats.’
Com a resposta al procés de Catalunya –tot i que no s’emmarca exclusivament en aquest camp–, el text que el PP debatrà accepta l’impuls d’una reforma de la constitució espanyola, però amb límits. ‘Qualsevol reforma que es proposi ha d’anar inexcusablement acompanyada d’un consens en el punt de partida i en l’horitzó d’arribada. Ha d’haver-hi un acord previ sobre quins problemes es detecten i quines solucions es proposen. Ha de definir-se clarament com s’abordaran i quin grau d’acord hi ha sobre aquest tema.’ Pel PP, fer una reforma de qualsevol altra manera fóra un exercici polític irresponsable i arriscat, ‘perquè que qualsevol reforma constitucional hauria de concitar el consens assolit per a ser aprovada’.
Respecte del model d’estat, el PP no parla d’evolució ni de grans diferències amb l’actual, i es limita a proposar un aprofundiment de l’estat de les autonomies. ‘El Partit Popular defensa un model basat en els principis constitucionals de la indissoluble unitat de la Nació espanyola i la garantia del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. Creiem en les virtuts de l’Estat Autonòmic i en els avantatges que aporta en la proximitat a les preocupacions, problemes i particularitats de cada Comunitat Autònoma i dels seus ciutadans. De la mateixa manera que considerem que aquesta proximitat no hauria de ser motiu per distanciar-se d’aquest gran projecte compartit que és Espanya’, diu el text.
De la mateixa manera, demanen ‘una millora del model autonòmic adreçada al seu enfortiment i basada en la lleialtat constitucional i institucional, prenent com a base les premisses que estan en els pilars del pacte constitucional de 1978 i atenent també als grans reptes que afronta el país’. Consideren un objectiu prioritari l’impuls d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, ‘que ha de garantir una oferta bàsica de serveis essencials igual per a tots els ciutadans, independentment del seu lloc de residència i, per tant, amb igualtat d’oportunitats en termes d’accessibilitat i de qualitat’. I afegeix: ‘La reforma ha de procurar un ritme de creixement estable de la despesa en els serveis essencials, a partir de la definició d’una oferta comuna bàsica en tot el territori nacional, garantint un finançament suficient dels mateixos.’
Malgrat tot, demanen més control de les comunitats i exigeixen d’eliminar alguns organismes: ‘Considerem necessari d’assegurar la màxima eficiència en l’ús dels recursos i la màxima eficàcia en la gestió de les administracions. Per aquest motiu, el Partit Popular continuarà donant suport al procés de reforma de les administracions públiques, per suprimir duplicitats i estructures innecessàries per a la correcta prestació de serveis públics, i consolidar el desenvolupament de l’administració electrònica.’
La relació amb les autonomies i el ‘diàleg’ permanent
D’una altra banda, la ponència vol reivindicar ‘els mecanismes existents per conjugar el diàleg entre el govern de la Nació i les Comunitats Autònomes i per afavorir la coresponsabilitat en l’exercici de les seves funcions’. Considera aquests mecanismes perfectament vàlids, i diu que ‘han de ser reforçats com a tasca essencial per enfortir els pilars del benestar’. És per això que parlen d’impulsar el paper de la Conferència de Presidents com a òrgan de cooperació multilateral entre el govern espanyol i els autonòmics, per a la deliberació d’assumptes i l’adopció d’acords d’interès mutu. ‘Considerem necessari que aquest òrgan sigui un fòrum perquè cadascun exposi els seus problemes, de manera que entre tots es puguin proposar solucions i es puguin valorar necessitats i expectatives, plantejar una forma conjunta d’abordar-les amb eficàcia i amb èxit’, expliquen. El PP vincula aquest objectiu amb el senat, lloc que vol que sigui la seu permanent de la Conferència de Presidents. Ara que alguns altres partits defensen la desaparició, reducció o reforma total d’aquesta cambra, el PP vol reforçar el paper del senat com a cambra de representació territorial, ‘la seva configuració com a fòrum principal per al debat de qüestions d’aquesta naturalesa, la seva capacitat com a espai de concertació d’aquestes matèries, i la seva posició en la tramitació d’iniciatives legislatives d’especial incidència autonòmica’.
Finalment, enmig de l’anomenada operació diàleg amb Catalunya, el PP deixa escrit en aquesta ponència que per al partit és essencial ‘prioritzar el diàleg, dins la llei i dins la lleialtat’, perquè ho consideren un mecanisme per a construir ‘èxits col·lectius i avanços concrets’. ‘Creiem en la cultura del diàleg i creiem en el valor dels acords’, acaben dient.
