30.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 01.12.2016 - 11:34
La retòrica de l’anomenada ‘operació diàleg’ del nou govern de Mariano Rajoy topa amb la realitat i és desmentida per les decisions que ha pres i que continua prenent l’executiu del PP. N’és una bona mostra tot allò que va passar ahir entre el Parlament de Catalunya, el congrés espanyol i els despatxos de la Moncloa: Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i Xavier Garcia Albiol van dir, cadascú a la seva manera, que calia obrir una nova etapa de diàleg amb les institucions catalanes, mentre el nou delegat del govern espanyol a Catalunya deia que ja estudiaven d’impugnar el pressupost de la Generalitat per la disposició addicional que parla del referèndum i Cristóbal Montoro copiava l’impost sobre les begudes ensucrades perquè el govern català no el pogués recaptar.
Sáenz de Santamaría emplaçava el govern català a encarar una nova etapa ‘de diàleg’, deixant de banda ‘la línia vermella del referèndum tant sí com no’. Ho deia responent una pregunta del portaveu del PDECat al congrés, Francesc Homs: ‘No és que el govern vulgui dialogar o no, és que això [el referèndum] no ens pertany i és del conjunt dels espanyols que van votar una constitució’, deia Sáenz. Homs li recordava que feia quatre dies que la majoria del congrés, amb vots de PP, PSOE i Ciutadans, havia votat a porta tancada en favor de suprimir-li la immunitat perquè pogués ser processat pel 9-N. Tota una mostra de canvi de tarannà i de disposició al diàleg, apuntava irònicament Homs.
Diàleg, sí, però sense voler parlar del referèndum. De cap manera, deia Xavier Garcia Albiol a Carles Puigdemont en la sessió de control al president. El dirigent del PP li feia saber que el govern espanyol ‘enviava senyals’, i li demanava ‘que no fes l’estàtua’ i que actués. Puigdemont li responia que si el govern espanyol no reconeixia que Catalunya s’havia guanyat el dret de tenir un tracte bilateral significava que no tenia voluntat de diàleg, sinó de ‘diluir, emmascarar el que passa i confondre l’opinió pública’.
Mentrestant, Enric Millo, que divendres es reunirà amb Puigdemont com a nou delegat del govern espanyol en substitució de Llanos de Luna, feia saber que l’executiu de Rajoy ja es mirava el pressupost acabat de presentar per Oriol Junqueras per a impugnar-lo, a causa de la referència, en una disposició addicional, del compromís de dotar de finançament el referèndum de l’any vinent.
Còpia d’impost amb ridícul inclòs
I, per acabar-ho d’adobar, Cristóbal Montoro comunicava als portaveus dels partits al congrés espanyol que tenia previst d’aprovar al consell de ministres de divendres un nou impost per a les begudes ensucrades. D’aquesta manera, el govern espanyol s’avança a la Generalitat, que no podrà aplicar el tribut sobre aquestes begudes, tal com havia previst en el pressupost de l’any vinent. El govern esperava recaptar quaranta-un milions d’euros amb aquest impost. Si s’aprova l’impost a Catalunya, la Generalitat es pot trobar amb una nova impugnació del govern espanyol per invasió competencial, tal com ja va passar amb el dels dipòsits bancaris.
I mentre Cristóbal Montoro anunciava que demà el consell de ministres aprovaria la creació d’un impost sobre les begudes ensucrades, el portaveu adjunt del PP al parlament català, Santi Rodríguez, criticava amb to burleta des de la tribuna d’oradors el govern català per haver previst aquest mateix impost. La taxa del govern espanyol invalidarà de facto la que preveia la Generalitat, per la qual preveia recaptar gairebé 31 milions el 2017 i arribar als 41 anuals. El diputat de la CUP Benet Salellas i el de Junts pel Sí Roger Torrent li van haver de recordar la ficada de pota.
