El PP proposa ara a la Comissió d’alterar el sistema d’euroordres incloent-hi la rebel·lió

L’eurodiputat del Partit Popular Esteban González Pons ha demanat en una carta al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que reformi el sistema d’ordres europees de detenció i lliurament per incloure la rebel·lió en la llista de trenta-dos delictes greus pels quals s’ha de procedir al lliurament automàtic.

La crítica del PP al sistema d’euroordres no és nova. Quan Bèlgica va descartar de lliurar els consellers Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, el ministre de Justícia espanyol d’aleshores, Rafael Català, va dir que el sistema no era ‘eficaç’. Posteriorment, però, el portaveu del govern espanyol, Méndez de Vigo, va refusar de demanar cap reforma perquè considerava ‘satisfactori’ el sistema. Per la seva banda, el portaveu de la Comissió Europea, Christian Wigand, va dir, en resposta als periodistes que li havien demanat per la crítica del ministre espanyol, que no preveien de fer cap canvi perquè ‘les ordres europees de detenció funcionen molt bé’.

Ara, en la missiva, recollida per Europa Press, González Pons acusa de ‘manca d’interès’ el govern espanyol de Sánchez per no haver fet res després de la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no lliurar a Espanya el president Carles Puigdemont i i de preveure-ho únicament per suposada malversació. ‘Crec en la importància de les euroordres perquè han demostrat ser útils en moltes ocasions. Però aquesta vegada ens ha fallat, ha fallat a una nació que es va defensar i encara es defensa d’aquells que volen fer-la miques. I al final ha soscavat la nostra confiança en el sistema. ‘Per tant, demano que presenti propostes legislatives per a posar remei-hi i aclarir el funcionament del sistema d’euroordres abans que acabi aquest període legislatiu.’

Actualment, el sistema d’euroordres de detenció té una llista de trenta-dos delictes, pels quals una persona és lliurada automàticament si un estat membre en demana l’extradició. Però la rebel·lió i la sedició, delictes de caràcter polític, no hi són inclosos. En un cas com aquest, tal com ha passat amb Puigdemont a Alemanya, la justícia del país on es requereix el lliurament ha de comprovar que el delicte és tipificat d’alguna manera en el seu codi penal. González Pons demana ara d’incloure a la llista ‘una nova categoria de delictes de rebel·lió, accions contra la integritat territorial i el marc constitucional d’un estat membre’.

L’eurodiputat del PP diu que té ‘absolut respecte’ per la independència del poder judicial, però afegeix que això ‘no vol dir necessàriament equidistància’. En aquest sentit, expressa el seu ‘profund desacord’ amb la decisió del tribunal alemany, que a parer seu suposa una ‘preocupació greu’ sobre el funcionament general del sistema d’euroordres. ‘Les euroordres funcionen sobre la base del principi de reconeixement mutu dins d’un espai comú de llibertat seguretat i justícia. El pronunciament de l’estat membre emissor ha de ser reconegut sense més formalitats i únicament sobre la base de criteris judicials’, diu.

A més, critica que un tribunal ‘regional’ pugui ‘desafiar’ en seixanta dies una investigació ‘exhaustiva’ feta per un tribunal Suprem durant un període de més de nou mesos ‘amb el més alt nivell de professionalitat i sobre la base de proves legalment demostrables’. ‘Vivim en un moment en què els estats membres poden revocar l’acord de Schengen i reintroduir els controls fronterers per detenir refugiats que entren en els nostres països, però aixequen les barreres per permetre la lliure circulació de criminals i delinqüents’, critica.