03.05.2018 - 20:00
|
Actualització: 01.12.2020 - 15:25
TEMA DEL DIA
Anònims. La croada del PP per a crear conflictes en el món de l’ensenyament sembla no tenir límits. Quan al Principat encara hi ha oberta la polèmica per la persecució judicial dels mestres de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca, per haver explicat als alumnes els fets del primer d’octubre, el PP valencià ha proposat que les famílies puguin delatar anònimament els mestres que ‘promouen el catalanisme dins les aules valencianes’. Els populars inciten una autèntica cacera de bruixes contra aquells mestres que, del seu punt de vista, puguin ‘adoctrinar’ els alumnes i vulnerar la constitució espanyola o l’estatut a classe.
Amb aquest objectiu, el PP ha creat la plataforma No a l’Adoctrinament a les Aules, que es proposa de recollir al seu web les denúncies d’alumnes, pares i professors sobre suposats casos d’adoctrinament. Diuen que volen ‘defensar la llibertat en els centres educatius valencians i evitar que es convertisquen en subseus polítiques al servici dels interessos del govern’. Són afirmacions fetes per Jaume Bronchud, vice-secretari de comunicació del PP, que avui ha presentat la plataforma acompanyat de la secretària d’educació del partit, Beatriz Gascó. Han explicat que les denúncies seran anònimes –’per evitar les represàlies’– i que consistiran a omplir un senzill formulari amb un correu i el nom del centre.
Les dades recollides a la web no es faran públiques als mitjans, sinó que serviran per a dibuixar un mapa ‘de nord a sud’ del País Valencià, amb què pretenen mostrar ‘les diverses situacions problemàtiques’ que viu la comunitat educativa. Gascó ha posat aquest exemple de ‘problemàtica’: ‘Imagineu que un professor, durant una classe, diu als seus alumnes que Jaume I era el rei de Catalunya i els pares volen queixar-se d’aquest discurs. Doncs omplint aquest formulari es podran posar en contacte amb nosaltres i a partir d’aquest moment corroborarem les dades i prendrem les mesures que considerem convenients.’ També ha posat exemples de queixes, com ara la venda de butlletes d’Escola Valenciana als centres educatius, determinades lectures o la distribució d’una agenda escolar amb el mapa dels Països Catalans.
La tesi del PP valencià, segons Bronchud, és que a l’escola valenciana s’aplica ‘un model separatista plantejat per l’esquerra que pretén imposar un model únic, amb una evident incapacitat de governar per a tots, més enllà dels interessos que representen’. Aquestes crítiques volen fer diana en el conseller d’Ensenyament, Vicent Marzà, membre de Compromís i mestre de professió. La seva conselleria és l’objectiu dels atacs més durs de la dreta valenciana, perquè saben que l’ensenyament és un instrument clau per a la normalització d’un país. Per això l’ataquen, com ataquen els mestres de l’institut el Palau, i la immersió lingüística a Catalunya, amb falses polèmiques o tergiversant la realitat.
MÉS QÜESTIONS
Puigdemont intervé en la primera reunió l’Aliança per les Llibertats a Catalunya. Unes 120 persones van participar en la primera reunió de l’Aliança per les Llibertats a Catalunya, que es va fer ahir a la nit al cinema Castellet de Perpinyà. L’objectiu d’aquesta nova associació és projectar la realitat política de Catalunya a tot l’estat francès i recollir la màxima solidaritat davant la retallada de drets. A la trobada van assistir-hi alguns càrrecs electes, com ara la presidenta del Departament dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, i batlles nord-catalans, però també intel·lectuals i artistes. El punt culminant de l’acte va ser la intervenció enregistrada del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va felicitar els promotors de la iniciativa i va encoratjar-los en la tasca d’eixamplar la solidaritat amb els dirigents catalans empresonats i exiliats. Puigdemont va dir: ‘Quan la democràcia recula en un país de la UE, recula per a tothom.’ I va recordar el suport que molts nord-catalans van donar al sud durant el franquisme.
Cimera conjunta per un finançament just al País Valencià i a les Illes. La marginació del País Valencià i les Illes del punt de vista del finançament els ha fet unir esforços. La plataforma valenciana Per un Finançament Just, que integra sindicats, partits polítics i empresaris, viatja a Palma per reunir-se amb els seus homòlegs de les Illes Balears, la plataforma Uneix-te per un Bon Finançament. La jornada de treball servirà per a ‘teixir aliances territorials i dissenyar una estratègia comuna de reivindicació per la reforma del sistema de finançament autonòmic’, segons que ha informat la coalició Compromís, membre de la plataforma valenciana. La comitiva valenciana serà formada pel secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez; el secretari general de CCOO-PV, Arturo León; i representants de partits polítics: José Muñoz (PSPV), Àgueda Micó (Compromís) i Ferran Martínez i David Torres (Podem). Les dues plataformes es reuniran amb la presidenta del Govern de les Illes, Francina Armengol; la vice-presidenta i consellera d’Innovació, Investigació i Turisme, Isabel Sabaté; i la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, a la seu del govern.
Raimon veu ‘discutible’ la presó preventiva als dirigents independentistes. El cantant Raimon està convençut que, si els presos polítics haguessin perdut les eleccions no els haurien ficat a la presó. ‘I menys en una presó preventiva que és molt discutible’, ha dit. Aquestes han estat algunes de les reflexions que ha fet sobre la situació política a Catalunya i a l’estat espanyol en el transcurs de la conferència de premsa de presentació del doble CD i el DVD del seu darrer recital al Palau de la Música Catalana, fet el 28 de maig de 2017.
Debat a la Rovira i Virgili sobre la situació del català a la Franja. A la Universitat Rovira i Virgili hi haurà demà una conferència del director general de Política Lingüística d’Aragó, José Ignacio López Susín, amb el títol ‘Multilingüisme i polítiques lingüístiques a Aragó’. Susín és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. L’acte es farà a la sala de graus del Campus Catalunya.
L’ÚLTIM ADEU
Luis Font de Mora, ex-conseller d’Agricultura durant una dècada (1983-1993) sota els governs de Joan Lerma, s’ha mort després d’una llarga malaltia que arrossegava des de feia anys. L’ex-conseller socialista ha estat una de les veus més formades i influents de l’últim mig segle del camp valencià.
LA XIFRA
110.000 euros és el que la Hisenda espanyola ha embargat a Òmnium Cultural i a l’Assemblea Nacional Catalana per no haver pagat una multa de l’agència espanyola de protecció de dades. Totes dues entitats havien presentat un recurs contra la multa, però l’Agència Tributària espanyola ha tirat pel dret.
TAL DIA COM AVUI
El 3 de maig de 1937 van començar els Fets de Maig, uns enfrontaments que duraren fins al dia 7 i que s’esdevingueren a Barcelona entre les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya –amb el suport de PSUC, UGT i d’Estat Català– i milicians de CNT i FAI –amb el suport del POUM.
