03.04.2018 - 20:30
|
Actualització: 04.04.2018 - 15:27
TEMA DEL DIA
Sense majoria. El pressupost de l’estat espanyol per aquest any encara no té garanties de ser aprovat, però Cristóbal Montoro els ha presentat al congrés espanyol i ha donat per fet que tard o d’hora tiraran endavant. La seguretat de Montoro contrasta amb l’absència de majoria suficient per a aprovar-los. Ara com ara només té el suport de Ciutadans. Tant PNB com el PSOE mantenen una ferma oposició a donar-hi suport, per motius diferents, per bé que en tots dos casos el conflicte de Catalunya és al centre del problema. Com que el PNB ja ha dit que no els aprovarà mentre sigui vigent l’article 155, el PP ja ha començat a pressionar el PSOE perquè hi doni suport argumentant que no es pot cedir al ‘xantatge’ dels nacionalistes bascs i recordant que l’acord per a aplicar l’article 155 era un pacte d’estat, que també inclou garantir l’estabilitat del govern espanyol en cas que sigui amenaçada per Catalunya.
El PP proposa al PSOE que pel cap baix cedeixi cinc diputats, que són els que falten per a la majoria suficient per a aprovar-los. La proposta la va verbalitzar ahir el vice-secretari general de política social i sectorial del PP, Javier Maroto, que va recordar al PSOE que el pacte del 155 era ‘a les verdes i a les madures’ i ara toca fer pinya. Però Maroto va anar més enllà i va recordar al PSOE que el PP havia inclòs la intervenció de TV3 en la primera versió de l’article 155 i que si es va retirar va ser a petició dels socialistes.
El dirigent del PP considera que és el moment que el PSOE li torni el favor i estigui a l’altura del ‘desafiament’ que viu Espanya. ‘La política és també dignitat, i si veu que el país passa moments complicats per l’aplicació d’un article tan difús com el 155, no pot haver-hi un govern afeblit, sotmès a aquests cinc vots, no podem permetre aquest blocatge’, va explicar en una entrevista a RNE. Quan Maroto parla de difús referint-se al 155 insinua que és ampliable, com han recordat aquests darrers dies membres del govern espanyol o del PP, si Catalunya continua desafiant la unitat d’Espanya.
Ara com ara, el PSOE es manté ferm en l’oposició als comptes i Pedro Sánchez ha refusat la possibilitat de cedir cinc escons per facilitar-ne l’aprovació, una idea que ha qualificat de ‘frivolitat’. El PSOE justifica el vot negatiu dient que és un pressupost continuista amb les polítiques de retallades del govern de Rajoy i ‘un atac a l’estat del benestar’. Sánchez fins i tot ha advertit que si el projecte de pressupost no supera l’esmena a la totalitat al congrés, Rajoy hauria de sotmetre’s a una qüestió de confiança. Aquesta és la decisió de Sánchez, però encara falta tot el tràmit d’esmenes a les corts espanyoles i l’aprovació final dels comptes. Caldrà veure si Sánchez resisteix i també si el PSOE el segueix, perquè no seria la primera vegada que hi ha deslleialtats internes. De moment, la comunitat autònoma amb més inversió estatal és curiosament Andalusia, amb un 14,6% del total. Una xifra que no passarà desapercebuda a la seva presidenta, Susana Díaz, sempre disposada a conspirar contra Sánchez.
MÉS QÜESTIONS
Montoro s’acarnissa amb els Països Catalans. Més enllà dels equilibris polítics, les xifres del pressupost tornen a ser negatives per als Països Catalans: la inversió a Catalunya és inferior al PIB, al País Valencià no hi ha cap partida sobre transport urbà, cosa que ha indignat el president de la Generalitat, Ximo Puig, i a les Illes la inversió se situa molt per sota de la mitjana estatal. Sobre el paper tothom rep més, perquè l’import general de les inversions és més elevat, però la lletra petita demostra una vegada més que Catalunya, el País Valencià i les Illes en surten clarament perjudicades. L’estat espanyol té previst de destinar 1.349,59 milions d’euros en inversions a Catalunya. Teòricament, això és un augment, en termes absoluts, de 200 milions d’euros respecte del pressupostat l’any passat, quan eren 1.149 milions d’euros: és a dir, un creixement del 17,8%. Però a la pràctica el percentatge de la inversió a Catalunya es manté molt per sota del pes de l’economia catalana sobre el total de l’espanyola. Mentre que el PIB català representa prop del 19% de l’espanyol, el percentatge d’inversió es mantindrà estable el 2018 en el 13,3% del total, exactament igual que en l’exercici anterior. El govern espanyol preveu de destinar 640,36 milions al País Valencià, un 25,6% més que l’any passat, però aquesta xifra no inclou la partida per al transport metropolità de València, cosa que ha indignat el president Ximo Puig, que ho considera una ‘ignomínia’. Pel que fa a les Illes, l’estat espanyol preveu una partida de 169 milions d’euros en matèria d’inversions, 21 milions més que el 2017, és a dir, un augment del 14,1% respecte de l’exercici de l’any passat. El principal creixement és en projectes de ports i aeroports, amb 125 milions prevists. Però a la pràctica la inversió per cap de les Illes Balears serà de 149 euros, quan la mitjana de l’estat és de 218 euros. Això vol dir que cada habitant de les Illes rebrà 69 euros menys que la mitjana.
Els CDR s’implanten a Andorra. Els Comitès de Defensa de la República ja s’han organitzat a Andorra i hi han fet les primeres accions reivindicatives. Les actuacions han consistit en una enganxada de llaços grocs en diversos punts durant la Setmana Santa. Dijous va ser prop de la frontera del riu Runer i divendres a diversos llocs de la capital. També han posat llaços grocs en estacions d’esquí, com ara a Grau Roig:
Grau Roig es vesteix de groc! 💛 No ens aturem! 💪 🌱🌸 #PrimaveraRepublicana🌼🌿 #LlibertatPresosPolitics pic.twitter.com/3Q2A58H3WH
— CDR Andorra (@AndorraCdr) April 1, 2018
Solidaritat de Catalunya Nord contra la repressió. El Sindicat Intercomunal per a la promoció de les llengües occitana i catalana, que agrupa 129 municipis de Catalunya Nord, ha aprovat per una moció de suport als presos polítics catalans. El document denuncia que s’atempta contra la llibertat d’expressió i que, després del referèndum de l’1-O, s’han empresonat dirigents d’associacions i polítics com Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, perquè ‘refusen renunciar a les seves idees’. El sindicat assegura que han viscut amb ‘estupefacció’ el fet que ara també s’hagin enviat a la presó quatre membres del govern: Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa, a més de l’ex-presidenta del parlament, Carme Forcadell.
LA XIFRA
500.000 euros és la xifra que el govern espanyol ha destinat al pressupost de l’estat espanyol per ‘compensar’ les famílies que demanin ensenyament en castellà en un centre privat. Amb tot, el Tribunal Constitucional ha ratificat avui la sentència del 20 de febrer que declarava inconstitucional el model que obligava la Generalitat catalana a fer aquests pagaments.
TAL DIA COM AVUI
El 3 d’abril de 1890 va néixer Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític, demòcrata-cristià i nacionalista català. L’any 1931 participà en la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya. Quan esclatà la guerra de 1936-1939 va haver de refugiar-se perquè fou perseguit pels dos bàndols. L’any 1938 intentà exiliar-se embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos, fou condemnat a mort en un judici sumaríssim el 28 d’agost de 1937 i va ser executat el 9 d’abril de 1938, per ordre directa del dictador Francisco Franco, que va menystenir les peticions de clemència del Vaticà.
