El PP en ‘actio libera’

Imaginem que algú vol matar una altra persona. Seguint el seu pla, amb la idea d’assegurar-se una rebaixa important del retret judicial, ingereix una ampolla sencera de tequila per poder al·legar que la seva conducta es devia als efectes de l’embriaguesa. Aquesta maniobra es resol en el dret penal modern mitjançant la figura anomenada ‘actio libera in causa’, que respon a la situació fraudulenta imposant al subjecte responsable la mateixa pena que si no hagués anat embriac. El frau de llei elimina els efectes jurídics de la maniobra, és just.

M’ha vingut al cap aquest esquema aquests dies de les impugnacions tan sobreactuades de l’unionisme amb relació al ple del parlament per a discutir la declaració d’inici del procés de creació de la República Catalana. No cal ser jurista per a entendre que si el PP no s’ha constituït en grup parlamentari per decisió estrictament tàctica ara no pot utilitzar la falta de grup parlamentari com un motiu per a aturar tota l’activitat del Parlament de Catalunya. Dit d’una altra manera: difícilment pot al·legar situació d’indefensió qui es col·loca lliurement i voluntàriament en aquesta posició.

En resposta a una maniobra tan grollera i evident, la presidència del parlament ha anat comunicant tots els passos i tràmits a cadascun dels diputats i diputades del Partit Popular per garantir en tot moment que poguessin exercir la seva funció parlamentària i que poguessin participar en aquells òrgans, com la junta de portaveus, que consideressin adients. Drets parlamentaris, tots. I més, perquè la presidenta Forcadell, en una clara innovació fins i tot, ha convidat a participar en la mesa, amb veu però sense vot, els grups que no hi són presents: el PP i la CUP.

Davant l’exquisidesa jurídica de la cambra, sorprèn que l’unionisme i Catalunya Sí que es Pot diguin que s’atropellen els drets del diputats del PP, sobretot perquè encara no hem aconseguit entendre a quins drets es refereixen i també perquè obliden principis bàsics del dret, com ara que la llei no empara l’abús del dret i que castiga aquells que utilitzen la llei amb finalitats contràries a les del seu propi text, l’anomenat frau de llei (art.111.7 del codi civil de Catalunya i art. 6 i 7 del codi civil espanyol, per si els cal).

Aquests dies els qui som juristes ens estirem els cabells escoltant el discurs pseudo-jurídic de l’unionisme i Catalunya Sí que es Pot, perquè, com s’ha sintetitzat, ni pel fons ni per la forma no hi ha ni un sol precepte legal que empari el blocatge del debat polític en un parlament. Per tant, caldria desactivar aquestes màscares jurídiques tan epidèrmiques i tenir els debats que toquen sobre els temes que toquen. Parlem de política, discutim tant com faci falta, amb plena llibertat i amb tota la profunditat, i deixem el dret en pau.

No cal tanta gesticulació sobre conculcació de drets per part dels portaveus del PP. Nosaltres, que rebem les conseqüències de les seves lleis autoritàries i protectores de les elits econòmiques, sabem de veritat què és no tenir drets: ni drets nacionals, ni drets socials, ni drets polítics. I com que ho sabem, podem veure de lluny els qui es van beure primer l’ampolla de tequila i ara demanen que els excusem per la seva embriaguesa.

Benet Salellas, advocat i diputat de la CUP – Crida Constituent