09.06.2017 - 11:37
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
El portaveu del Grup Popular al Congrés, Rafael Hernando, ha assumit aquest divendres que el Govern espanyol de Mariano Rajoy es va equivocar en aprovar l’amnistia fiscal del 2012 a través d’un decret-llei, com ha posat de manifest el Tribunal Constitucional, en la sentència amb la qual anul·la aquesta mesura, però ha recalcat que, encara que va ser “un error en la forma”, no ho va ser “en el fons”. Respecte al futur del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, la dimissió del qual ja ha demanat l’oposició, ha dit que ha de ser ell qui “determini l’abast” que ha de tenir la sentència.
Així ho ha assenyalat Hernando en un esmorzar-col·loqui organitzat per Vanity Fair en el qual ha insistit que aquella regularització ara anul·lada pel TC es va fer “a la desesperada” perquè el país es trobava al caire del rescat. “Va ser una mesura d’emergència”, ha reblat, i ha recalcat, a més, que va tenir beneficis per a les arques públiques.
Preguntat sobre en quin lloc queda Montoro després d’aquesta desautorització de l’Alt Tribunal, Hernando ha recordat que el ministre acudirà al Congrés per donar explicacions, com li han reclamat des de l’oposició, i que serà ell qui hagi de determinar “l’abast que ha de tenir aquesta decisió del Constitucional”. Això sí, ha assenyalat que, des del seu punt de vista, ha de seguir com a ministre.
“NO HO VAM FER BÉ”
“Acceptem la sentència, evidentment no ho vam fer bé”, ha remarcat Hernando, que ha posat l’accent en què va ser una decisió que es va prendre “en moments de gran dificultat” perquè s’estaven “destruint milers d’ocupacions”, la “situació del dèficit públic era brutal” i Espanya “es trobava al caire del rescat”.
Després de recordar que d’altres països també van fer regularitzacions d’aquest tipus, ha admès que podria haver-se “fet millor”, però ha subratllat el gran volum de diners aflorats, si bé ha reconegut que “potser” els 2.500 milions que es van recaptar no van ser una xifra “gaire rellevant”. En qualsevol cas, ha remarcat que el balanç ha estat “positiu” perquè es van asseure les bases perquè aquestes rendes comencessin a cotitzar a Espanya i que aquest assumpte ja es va jutjar a les urnes”.
El dirigent ‘popular’ ha assumit també que “potser” el tipus impositiu que es va imposar a aquests diners aflorats “podria haver estat més alt” –formalment es va fixar un 10%, però va acabar sent un 3%–, encara que ha precisat que això és “una impressió subjectiva”. També ha afegit que s’ha “mirat de detectar l’origen d’aquests fons” i que, de fet, alguns dels regularitzats “han tingut responsabilitats penals i es troben als jutjats”.
