24.05.2018 - 11:26
|
Actualització: 24.05.2018 - 13:41
L’Audiència Nacional ha condemnat 29 dels 37 acusats en el judici de la primera època de la trama Gürtel. El cap de la trama, Francisco Correa, a 51 anys i 11 mesos de presó, l’exsecretari d’Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, a 37 anys i 6 mesos i l’extresorer dels populars, Luís Bárcenas a 33 anys i 4 mesos i a una multa de més de 44 MEUR. La dona de Bárcenas, Rosalia Iglesias, també ha estat condemnada a 15 anys de presó així com la dona de Correa, Carmen Rodríguez Quijano, a 14 anys i 8 mesos. Entre els absolts hi ha el responsable d’Orange Market, Álvaro Pérez ‘El Bigotes’. Els 29 condemnats acumulen fins a 351 anys de presó. D’altra banda, l’Audiència Nacional ha condemnat a títol lucratiu l’exministra de Rajoy Ana Mato a 27.857 euros per viatges i esdeveniments familiars (com aniversaris dels fills) i al PP a 111.864 euros per despeses electorals a Pozuelo i a 133.628 euros pel mateix concepte però a Majadahonda. En aquest judici, que va durar més d’un any amb 125 sessions, el president espanyol, Mariano Rajoy, va haver de declarar com a testimoni.
La sentència, que ocupa 1.687 folis, arriba sis mesos després del final del judici. Des d’octubre de 2006 fins a novembre de 2017 es va jutjar els primers anys de la trama Gürtel (1999-2005). Es van celebrar 125 sessions i es van asseure al banc dels acusats fins a 37 acusats, entre els quals el suposat cap de la trama, Francisco Correa, i una desena d’exalts càrrecs del PP, entre ells el seu extresorer, Luís Bárcenas.
El cas va saltar a la llum el 2008 i s’ha centrat en l’entramat societari utilitzat per Correa per aconseguir adjudicacions irregulars de contractes públics –en col·laboració amb els responsables del PP- a les comunitats de Madrid i Castella i Lleó, a l’ajuntament de la capital espanyola i als municipis madrilenys de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón i de la localitat malaguenya d’Estepona. Segons la Fiscalia Anticorrupció, amb aquesta operació es va ocultar més de 40 MEUR.
La sentència considera que durant els anys 1999-2005 el Grup Correa i el PP van teixir en aquests territoris “una estructura de col·laboració mútua i estable” que prestava serveis relatius a viatges, organització d’esdeveniments. La sala parla també d’un “autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional” que manipulava la contractació pública “central, autonòmica i local” a través de militants “influents” del PP. La sentència considera que les empreses de Correa gaudien d’un “arbitrari tracte de favor” en la contractació pública.
Acredita la ‘Caixa B’
Pel judici van passar uns 300 testimonis, entre ells el president del govern espanyol i president del PP, Mariano Rajoy, que va declarar a l’Audiència Nacional al juliol. Va assegurar que desconeixia la gestió econòmica del PP i va negar haver rebut cap sobre ni pagament en negre.
En canvi, a la sentència es recull que les quantitats distretes van anar a parar a “donacions finalistes de la ‘caixa B’ del partit”. “Consistia en una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial existent almenys des de 1989, les partides de la quals s’anotaven informalment, en ocasions en simples fulles manuscrites”, recull la sentència en referència directa als ‘Papers de Bárcenas‘. Les quantitats, segons el tribunal, s’entregaven a “membres rellevants del PP”.
Condemnes als caps de la trama
Després del judici, la Fiscalia Anticorrupció va mantenir la petició de les penes per a la majoria dels acusats. La sentència inclou un total de 165 penes, que ascendeixen a 351 anys de presó. Per al suposat cap de la trama corrupta, Francisco Correa, el ministeri públic demana 125 anys i 1 mes de presó. Finalment, el tribunal l’ha condemnat a 51 anys i 11 mesos por blanqueig, prevaricació, frau, suborn, malversació de fons i falsedat de document, entre d’altres (tot i que l’ha absolt d’associació il·lícita). Actualment, està en presó condemnat pel cas Fitur. En l’última sessió del judici, Correa va demanar sortir en llibertat per “estalviar diners públics” i va demanar l’indult del jutge Baltasar Garzón.
Per a l’exsecretari d’Organització del PP de Galícia Pablo Crespo (empresonat) sol·licitava 85 anys i 6 mesos i el tribunal l’ha condemnat a 37 anys i 6 mesos. En canvi, l’Audiència Nacional no fa cas de la Fiscalia que demana 5 anys i 2 mesos per suborn al responsable d’Orange Market, Álvaro Pérez ‘El Bigotes‘. El tribunal l’ha absolt.
Bárcenas, ‘peça fonamental’
Una de les condemnes més altes és per a l’extresorer del PP, Luís Bárcenas: 33 anys i 4 mesos pels delictes de blanqueig, apropiació indeguda, falsedat de document públic i diversos delictes contra l’hisenda pública, entre d’altres. Haurà de pagar, a més, una multa que supera els 44 MEUR. La Fiscalia demanava 39 MEUR. A més, aquesta condemna arriba quan encara s’ha de jutjar una alta part de la trama, la que correspon a la caixa B.
A la sentència, el tribunal considera que Bárcenas era una “peça fonamental” de la trama organitzada per Correa que, en paraules dels magistrats, va generar “un autèntic sistema de defraudació de l’erari públic”. Sobre Bárcenas, diu que podia acostar-se com a tresorer a qui en cada cas considerés més convenient per aconseguir cada adjudicació. Mentre Correa feia els contactes amb empresaris, Bárcenas s’encarregava que les adjudicacions anessin a les empreses que interessaven al PP, segons la sentència. I ell, se n’enduia una part en beneficis per fer d’intermediari.
A més, considera acreditat que “va nodrir els seus comptes a Suïssa amb fons procedents de comissions que va rebre per la seva gestió i intermediació en contractacions públiques irregularment adjudicades”. En aquestes gestions, el tribunal també hi situa la seva dona, Rosalia Iglesias, condemnada a 15 anys i 1 mes de presó.
Altres condemnats
Entre els condemnats també hi ha l’exdona de Correa, Carmen Rodríguez Quijano, a qui el tribunal imposa 14 anys i 8 mesos per suborn i també l’inhabilita 9 anys per prevaricació (era cap de gabinet de l’alcaldia a Majadahonda). Altres condemnes remarcables són les de l’exalcalde de Majadahonda, Gullermo Ortega, 38 anys i 3 mesos; l’exconseller madrileny Alberto López Viejo, 31 anys i 9 mesos; el comptable de la trama, José Luís Izquierdo, 17 anys i 7 mesos o l’exalcalde de Pozuelo, Jesús Sepúlveda, 14 anys i 4 mesos.
PP i Mato, condemnats a títol lucratiu
El tribunal també condemna l’exministra de Sanitat Ana Mato i el Partit Popular a títol lucratiu per haver-se beneficiat de la trama corrupta i els obliga a retornar els diners. En el cas de l’exministra de Salut de Rajoy (que va dimitir per aquest escàndol), la sentència conclou que es va beneficiar de 27.857 euros pels viatges i d’altres serveis que el Grupo Correa va oferir a la seva família. En aquella època, estava casada amb l’exalcalde de Pozuelo, Jesús Sepúlveda.
Pel que fa al PP, la sentència condemna el partit a títol lucratiu pels actes electorals sufragats per les empreses del Grup Correa a les localitats de Majadahonda i Pozuelo quan Guillermo Ortega i Jesús Sepúlveda eren candidats a l’alcaldia. “Els actes delictius descrits van produir beneficis econòmics quantificables al PP”, recull la sentència. Apunta que es van finançar il·legalment activitats i actes polítics de les campanyes i precampanyes que, si no existís la trama, haurien de pagar directament amb fons del PP. En concret ha de retorar 111.864 euros per despeses electorals a Pozuelo i a 133.628 euros pel mateix concepte però a Majadahonda.
L’Audiència Nacional també es condemna Gema Matamoros, la dona de l’exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega, a retornar 45.000 euros per participar a títol lucratiu dels viatges i regals amb els que Correa va obsequiar el matrimoni.
Vot particular per absoldre el PP
La sentència ha comptat amb un vot particular, el del president del tribunal, el magistrat Ángel Hurtado, que proposava l’absolució del PP –condemnat a títol lucratiu a retornar 245.000 euros i a quatre acusats més. Segons el magistrat, existeix una “total absència de participació del PP en els fets delictius i un desconeixement dels mateixos”. Nega doncs que estigués al corrent de les operacions corruptes i que se n’hagi lucrat com a partit i diu que els “veritables beneficiaris” van ser els que van rebre partides proporcionades per Correa.
