19.11.2018 - 20:20
TEMA DEL DIA
Control. Els qui acusen l’independentisme de dibuixar Espanya com una democràcia sense separació de poders per desprestigiar-la internacionalment i justificar l’alliberament dels seus dirigents polítics tindran més dificultats a partir d’avui. Espanya es desprestigia tota sola quan un senador del PP es vanta de poder controlar ‘des del darrere’ la sala segona del Suprem que jutjarà els dirigents independentistes, i la 61, centrada en la il·legalització de partits polítics. Els qui cada dia es desperten defensant que Espanya és un estat de dret i que cal respectar les lleis s’han tornat a trobar desautoritzats quan aquest senador, Ignacio Cosidó, ha dit obertament que les votacions al Consell General del Poder Judicial espanyol les guanyaran per 20 a 0 perquè l’auctoritas de Manuel Marchena els farà quadrar tots. Tot això quan els vocals del CGPJ ni tan sols han estan elegits.
En un whatsapp enviat als 146 senadors del PP, Cosidó diu: ‘És jugada estupenda que he viscut des de primera línia.’ Fa referència al pacte amb el PSOE per a repartir-se la cúpula judicial. Com si fos a la llotja del Bernabéu, celebra la golejada que ha clavat als del PSOE, que fa quedar com uns idiotes a qui ha robat la cartera. El fet que enviï un missatge de WhatsApp a 146 parlamentaris amb aquest contingut demostra o bé el desacomplexament amb què actua el PP a l’hora de manegar la justícia, o bé que és un imprudent. Però aquest home va ser director general de la policia espanyola durant el govern de Mariano Rajoy. Precisament, és investigat per haver bastit un dispositiu al Ministeri d’Interior sense control judicial per obtenir els documents de l’ex-tresorer Luis Bárcenas que sembla que demostraven l’existència d’una caixa B al PP.
El contingut del whatsapp confirma una cosa que ja era sabuda: que a Espanya no hi ha separació de poders i que el judici als dirigents independentistes serà una farsa sense garantia processal. La novetat és que Cosidó es vanta de controlar la sala 61, la que permet d’il·legalitzar partits. La precisió no és pas gratuïta. N’hauria pogut assenyalar més, però si es fixa en aquesta és perquè el PP preveu de demanar que els partits independentistes siguin il·legalitzats. El dirigent del PP, Pablo Casado, ja ho ha anunciat públicament, tot i que fins ara no ha fet cap moviment per a acomplir-ho. No li cal. La llei de partits estableix que tenir membres condemnats per rebel·lió, terrorisme o sedició a les direccions de les formacions, a les candidatures o entre els afiliats pot ser motiu d’il·legalització del partit. A més, també posa entrebancs al finançament. Si els dirigents independentistes són condemnats per rebel·lió, es podrà demanar la il·legalització del partit al qual pertanyen si continuen formant part de la direcció, hi militen o figuren en alguna candidatura. I ara ja sabem que la sala 61 els donarà la raó.
Amb aquesta previsió, la repressió contra l’independentisme pot anar més enllà dels judicis i acabar repercutint en els partits si no hi ha un canvi radical a Espanya. El PP va perdre el poder polític, però manté el control sobre el poder judicial, i la reacció del PSOE a les afirmacions de Cosidó ha estat molt feble. Sánchez s’estima més oferir al Marroc la possibilitat d’organitzar un mundial de futbol l’any 2030 o jugar amb la data de les eleccions espanyoles mentre el PP li fa el llit al poder judicial. El PSOE hauria de congelar el pacte que va fer amb el PP per repartir-se la cúpula judicial, perquè és evident que li han aixecat la camisa. Tan sols els partits independentistes i Podem han demanat la dimissió de Cosidó, sense èxit, és clar. El portaveu del PP al senat espanyol s’ha limitat a demanar excuses i avall. En un dia que el Consell d’Europa ha advertit Espanya sobre la manca d’independència judicial, per cinquena vegada aquests últims tres anys. Com que és un òrgan consultiu, se’l passen pel clatell. D’ençà de l’1-O, Espanya ha demostrat que li és igual la mala imatge que projecta internacionalment.
MÉS QÜESTIONS
Els empresaris valencians critiquen l’endarreriment dels trams del corredor mediterrani que s’havien de fer enguany. L’Associació Valenciana d’Empresaris ha denunciat que no s’havien complert les previsions d’enguany sobre la construcció del corredor mediterrani. En la segona revisió de l’estat de les obres, l’entitat que presideix Vicente Boluda diu que el 2018 havia d’haver estat un any clau, però que no ho ha estat. ‘Desafortunadament, han quedat diverses assignatures per aprovar que esperem que tinguen solució el 2019, si es vol complir l’objectiu que el 2025 ja s’haja acabat la connexió d’amplada internacional des d’Algesires a la frontera de França’, ha dit. Els empresaris estan preocupats pel retard a enllestir els trams compromesos per a enguany, com ara la nova variant Tarragona-Vandellòs. Havia d’entrar en servei enguany, però encara és a la fase de proves i no s’espera que es pugui inaugurar, juntament amb les noves estacions de l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils, fins a la primavera vinent. Aquesta variant és clau per al País Valencià: perquè continuï el corredor cap a Castelló caldrà convertir la doble via Vandellòs-Castelló d’amplada ibèrica a amplada internacional. Aquesta plataforma, segons el document dels empresaris, encara no s’ha projectat i el compromís és que s’hagi acabat el 2021.
El regidor de l’Ajuntament de València Pere Fuset declararà com a investigat per la mort d’un treballador. El jutjat número 18 de València investiga el regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, per la mort d’un treballador en el muntatge dels Concerts de Vivers del 2017. Ho ha avançat À Punt, que ha explicat que Fuset haurà de comparèixer l’11 de gener de l’any vinent per aclarir els fets. La víctima treballava muntant unes grades i, després de l’accident, va estar una setmana ingressat abans de morir. No va ser fins llavors que l’ajuntament va explicar els fets, cosa que va despertar moltes crítiques. El consistori va remetre un comunicat exigint explicacions a l’Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana (MusicaproCV) com a ‘responsable del muntatge i explotació de la grada’.
La vaga de les armilles grogues deixa milions d’euros de pèrdues a Catalunya Nord. La mobilització multitudinària de les armilles grogues, en protesta per l’augment de carburant, va ser un èxit rotund i va deixar aïllada Catalunya Nord. Com totes les vagues, ha deixat també un impacte econòmic que encara no s’ha quantificat, però que suma milions d’euros de pèrdues. Grans centres comercials, com ara el Carrefour de Clairà, l’Auchan de la carretera d’Espanya i el mercat internacional Sant Carles, n’han estat els més afectats, després de tres dies de blocatge. Tot i que no n’hi ha xifres, la conclusió dels responsables és unànime. En el cas de les grans superfícies comercials, asseguren que només van arribar al 20% de les vendes i calculen que van deixar d’anar-hi entre 5.000 i 10.000 persones. En el cas del mercat internacional Sant Carles, el problema és que no van poder arribar-hi ni sortir-ne els camions de fruita i verdura.
El Cercle d’Economia demana que l’estat espanyol inverteixi a les Balears, tant com a la resta de territoris. Els empresaris balears volen més inversió estatal. El president del Cercle d’Economia, José María Vicens, ha destacat com un fet fonamental arribar a la mitjana de les inversions que l’estat espanyol aporta a les comunitats autònomes, tal com recull l’acord del règim especial de les Balears (REB). Vicens ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb la presidenta Francina Armengol, juntament amb la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera. En la reunió, s’hi ha analitzat el resultat de la reunió sobre el REB que Armengol va tenir la setmana passada amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Cladera ha insistit que l’acord per al nou REB ‘permet d’aplanar el camí cap a la millora substancial de la vida de les persones, empreses i administracions a les Balears’. També ha insistit en la importància del compromís de Sánchez perquè el REB pugui ser vigent el 2019, i per això preveu que l’aprovació de la norma es pugui fer amb la promulgació d’un reial decret llei. Entre les mesures que inclourà, hi ha el blindatge per llei de les bonificacions pel cost del trànsit de persones i mercaderies entre les illes, i de les illes a la península. En segon lloc, es garanteix que el REB compti amb un nou règim fiscal per a empreses amb activitat a les Balears, que inclou una desgravació de l’impost de societats, en el cas de reinversió de part dels beneficis anuals en la pròpia empresa. L’acord també garanteix que cada any el pressupost espanyol ha de consignar inversions a les Balears que no poden ser inferiors a la mitjana de totes les comunitats autònomes. Això vol dir que creixerà la inversió pública de l’estat a les Illes, que històricament ha estat a la cua de totes les comunitats autònomes.
La Conferència Iberoamericana atorga a Andorra l’organització de la cimera el 2020. Els caps d’estat i de govern de la Conferència Iberoamericana han atorgat la secretaria a Andorra durant els dos anys vinents, i, en conseqüència, l’organització de la Cimera Iberoamericana el 2020. Antoni Martí ha expressat l’orgull i l’emoció d’assumir aquesta gran responsabilitat, que donarà visibilitat internacional al Principat. Ha assegurat que Andorra donaria continuïtat a la feina que fa aquest fòrum multilateral en pro de l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 i que té la voluntat de fer un pas més enllà per tal que hi hagi entre aquestes prioritats la innovació, posant-la al servei de la sostenibilitat. Segons Martí, els ODS són un envit compartit per tots els països de la comunitat iberoamericana i concorden amb les polítiques que Andorra ha aplicat aquests darrers anys per tal de convertir-se en un referent en educació, transició energètica i inclusió, especialment de persones amb discapacitat.
LA DATA
El 26 de maig de 2019 és la data prevista per a les eleccions autonòmiques, municipals i europees. Però ara el PSOE no descarta d’aprofitar-ho per a fer eleccions espanyoles anticipades, una vegada s’ha constatat que no té suport parlamentari per a aprovar el pressupost.
TAL DIA COM AVUI
El 19 de novembre de 1933 les dones van poder votar en unes eleccions generals a l’estat espanyol gràcies a l’article 36 de la constitució, defensat per Clara Campoamor.
