Els fets pesen tant que van començar a acorralar Carlos Mazón el vespre mateix de la tragèdia. Quan es va fer de dia tot era tan espantós que tothom estava en xoc. VilaWeb va avançar per primera vegada la cronologia negligent, i segurament criminal, de les declaracions, les decisions i les omissions del president Mazón el dimarts 29. La gent no sabia que venia una riuada impressionant que l’engoliria, i ho havia d’haver sabut. Perquè el govern valencià els ho havia d’haver advertit amb prou antelació amb tota la informació de què disposava. Per això el president de la Generalitat està en fals d’ençà de la vesprada fatídica. I ara que ja han comptat més de dos-cents morts ha provat un contraatac mirant de responsabilitzar-ne el govern espanyol, però no li ha sortit bé, perquè ha mentit de manera evident. Per més responsabilitats que també hi pugui tenir el govern espanyol, la competència és seva. I la incompetència, abans de la riuada, durant i després, també. Per això fins i tot la gent del seu partit i el seu aparell mediàtic el comencen a abandonar.

La clau d’aquest tomb la podem trobar segurament en les sorprenents declaracions que va fer dilluns el president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, quan va demanar al govern de Pedro Sánchez que declarés el nivell 3 d’emergència, allò que es denomina “declaració d’emergència d’interès nacional” i que vol dir, ni més ni menys, que el govern espanyol prengui el control del dispositiu d’emergència que correspon als governs autonòmics. “Continuem demanant la declaració d’emergència nacional, i, si es fa, tindrà el nostre suport […]. Si això no és una emergència nacional, què ho és, aleshores? I continuo pensant que amb un desastre com aquest no s’espera, s’actua”, va dir Feijóo.

Ho deia alhora que Mazón s’escarrassava a carregar la culpa de la mala previsió a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que depèn del ministeri espanyol. Allò que demanava Feijóo es podia entendre com una manera de traslladar la pressió per la gestió de l’emergència al govern de Sánchez; però és innegable que era ensems una desautorització de Mazón per la gestió nefasta de la crisi. Si s’aprovés una declaració d’emergència d’aquesta mena seria el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui passaria a tenir el control de tot el dispositiu d’emergència, en compte de la Generalitat. Això es pot fer o bé per iniciativa pròpia del govern espanyol mitjançant un decret o bé a petició del govern autonòmic.

El cop del cap de l’exèrcit

Com que Mazón no ho ha demanat, la crida que feia Feijóo hauria implicat una intervenció parcial de l’autonomia de la Generalitat Valenciana, com un 155, i la sortida de Mazón de la direcció de la crisi. Les paraules del president del PP espanyol afeblien l’intent prou maldestre de Mazón de treure’s de sobre tota responsabilitat i carregar-la al govern espanyol. Però allò que va caure com una llosa damunt el Consell van ser les declaracions que va fer dilluns mateix a la tarda el general en cap de la Unitat Militar d’Emergències de l’exèrcit espanyol, en la compareixença en què va dir que no havien intervingut abans perquè el govern de Mazón no els havia demanat res.

El general Javier Marcos va dir: “Qui dirigeix l’emergència és la comunitat autònoma; qui decideix on anem i on no anem és la comunitat autònoma; l’UME es pot moure per tot el territori, però no pot entrar mai a la zona d’emergència sense l’autorització del director d’emergències de la comunitat […]. Quan la Generalitat ens va donar el vist-i-plau amb un procediment que està establert, al cap de pocs minuts érem a la zona d’emergència […]. El pitjor enemic d’una emergència és la improvisació.”

L’exèrcit contra Mazón. L’estat profund contra Mazón. I un dels mitjans més ben connectats amb aquest estat profund, El Confidencial, desplegava ahir una ofensiva mediàtica contra el president de la Generalitat recollint el malestar dins el Partit Popular per la imatge de dirigent superat i incapaç que ha projectat durant tota aquesta darrera setmana. Aquell diari publicava ahir que Mazón havia arribat dues hores tard a la reunió del Centre de Coordinació de la crisi que ja s’havia convocat massa tard, a les cinc de la vesprada, quan la situació ja s’havia descontrolat. I esmentava frases pronunciades suposadament per alts càrrecs del PP, com ara que “està superat” per “una gestió desastrosa” i que “això se’l put endur”.

El partit contra Mazón

És una informació que afegeix llenya a la petició de Feijóo al govern espanyol perquè agafi el timó de la crisi, perquè “els dirigents consultats” per aquell diari retreuen a Mazón que no fes “ja al primer moment” la declaració del nivell 3 d’emergència, i sobretot que esguerrés l’intent inicial de Feijóo de carregar la responsabilitat a Pedro Sánchez. Feia tan sols dos dies de l’aiguat. Aquell mateix dia, al cap de poques hores de la intervenció de Feijóo, Mazón va fer unes declaracions en què agraïa a Sánchez la rapidesa i la cooperació del govern espanyol.

Però el pas dels dies ha anat confirmant la gestió desastrosa i negligent del govern del Consell. I, per una cosa o per una altra, la desconfiança vers Mazón ha anat creixent com més va més en Feijóo, que no li ha perdonat mai que pactés l’entrada de Vox al Consell tan ràpidament i a esquena seva i que li condicionés així la seva estratègia estatal. Aquest malestar fou visible durant la revolta dels veïns de Paiporta contra els reis espanyols, Mazón i Sánchez. El president espanyol va fugir de seguida que va poder, Mazón es va quedar al costat de Felipe VI; però no hi va haver cap paraula de suport ni d’agraïment a Mazón per part de Feijóo ni de cap dirigent del PP.

I el malestar amb Mazón va més enllà, dins el PP valencià mateix. Ahir l’agència Europa Press informava que dins el partit creix la “inquietud” per la gestió de Mazón, per no haver fet la declaració del nivell 3 d’emergència, per no haver demanat ajuda abans, per no haver avisat la població abans del fatídic 29 d’octubre. “S’han comès errors molt greus”, diu un dirigent del PP que Europa Press no identifica. Un altre afirma: “Està rostit i cremat, haurà de tallar caps i potser d’aquesta no en sortirà viu.” I una altra font identificada com un parlamentari del PP diu que “hi ha una empipada monumental al carrer contra el president de la Generalitat. És políticament mort.” Ja fa dies que va circulant informació sobre el malestar dins el seu partit, perquè sembla clar que el PP ha decidit de fer un tallafoc amb Mazón, i que, com diu aquell dirigent del partit no identificat, es rosteixi tot sol.