21.06.2017 - 17:49
Avisa que aplicar el 155 de la Constitució amb Catalunya com planteja Alfonso Guerra no acaba amb el problema: “l’endemà seguirà aquí”
MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
El nou portaveu del Grup Socialista al Senat, Ander Gil, aposta per assumir que Espanya és un Estat plurinacional com Austràlia. En la seva opinió aquest plantejament seria la base per articular una sortida a les demandes de Catalunya i solucionar un debat que “avorreix moltíssim”. En una entrevista concedida a Europa Press avisa que aplicar l’article 155 de la Constitució amb Catalunya, com planteja l’ex-vicepresident del Govern espanyol Alfonso Guerra, no acaba amb el problema: “l’endemà seguiria aquí”.
En ser preguntat com planteja el PSOE aprofundir en la plurinacionalitat d’Espanya, tal com ha aprovat l’últim Congrés del PSOE celebrat el cap de setmana passat, respon que es tracta d’assumir “una qüestió que està aquí” i que genera un problema important en el cas de Catalunya però que, recorda, “alguns estatuts d’autonomia ja recullen des de fa molt temps aquestes realitats nacionals en aquest país”.
En aquest sentit, apunta que es tracta de “donar el salt a la Constitució”, és a dir, que la Carta Magna reconegui “aquest tipus de sensibilitats, que en el cas de Catalunya són històriques perquè es reivindiquen des de fa molt temps”.
Aclareix també que el PSOE “té molt clar que la sobirania espanyola resideix en el conjunt del poble espanyol”, però precisa que encara que en el seu partit són socialistes i no nacionalistes, no deixen d’admetre que és necessari “cercar una via de sortida a aquestes demandes”.
“Assumir que Espanya és un estat plurinacional com el pot ser Austràlia”, exclama. Austràlia és una monarquia constitucional federal parlamentària, dividida en sis estats –Nova Gal·les del Sud, Queensland, Austràlia Meridional, Tasmània, Victoria i Austràlia Osccidental–, dos territoris continentals i dos menors.
En la majoria dels seus assumptes, els territoris funcionen de forma similar als estats, però el Parlament de la Confederació té el poder d’anul·lar qualsevol legislació dels parlaments estatals i territorials. En canvi, la legislació federal només pot anul·lar lleis dels estats relatives a certes àrees segons s’estableix en la secció 51a de la constitució australiana. Tots els poders legislatius residuals són manejats pels parlaments dels estats, incloent hospitals, educació, Policia, poder judicial, carreteres, transport públic i Govern local.
Ander Gil considera que aquest plantejament d’aprofundir en la plurinacionalitat suposa fer “un pas endavant” i oferir una “via de sortida a un debat que avorreix moltíssim a la gent i que no porta a cap solució, és el rotllo que es porten Rajoy i Puigdemont, aquest xoc de trens i dialèctica de confrontació que no porta a cap costat bo”.
NO ESPERAR A ESTAMPAR-TE CONTRA EL MUR
Ander Gil compara aquesta disputa entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat amb algú que va dins d’un cotxe per un carrer que està tallat: “No seria convenient donar la volta res més ficar-te al carrer i no esperar a estampar-te contra el mur?”.
Per això, recalca que el seu partit ha posat damunt de la taula una proposta que, en la seva opinió, “pot ser la base per articular una sortida” i que permeti que es dediquin a “parlar dels problemes dels catalans i altres territoris sobre com funciona la Sanitat, com es gestionen els territoris, d’aquestes qüestions que preocupen els socialistes i el conjunt dels ciutadans”.
En ser preguntat per la proposta que també ha fet un socialista, Alfonso Guerra, d’aplicar l’article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya –en el qual es contempla la possibilitat que el Govern adopti mesures per obligar la Comunitat Autònoma a complir les seves obligacions per protegir l’interès general–, el nou portaveu socialista al Senat admet que la Llei estableix aquesta possibilitat.
No obstant això, es mostra convençut que “l’endemà de la seva aplicació”, el problema no haurà desaparegut: “seguirà aquí”. En la seva opinió, “l’aplicació dura de la llei” no resoldrà el problema de fons. Admet, no obstant això, que “és difícil fer-se un buit amb aquest discurs”, però creu que és “l’únic viable” i que amb el temps és veurà.
