Joan Olmos Lloréns. Dos escenaris ambientals acaparen bona part de l’atenció sobre els possibles efectes derivats de la polèmica ampliació portuària. El que resulta més sensible per a l’opinió pública és l’entorn costaner, el nostre front marítim; en si mateix, un capital públic que ja volgueren per a si altres ciutats mediterrànies.El valor d’aquest entorn va més enllà de les platges, perquè comprén una estimable biodiversitat dels fons marins, especialment al sud del port, i constitueix, tal com assenyala la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de 2007, «l’espai inclòs en Xarxa Natura 2000, catalogat com a lloc d’importància comunitària i zona d’especial protecció per als ocells». La DIA destaca així mateix com «aquest espai natural protegit està inclòs en el llistat del Conveni Internacional de Ramsar i està declarat parc natural». Es tracta, per tant, d’un mitjà altament vulnerable a les operacions gegantesques de dragatges i farciments necessaris per a construir els molls i dics del projecte.
Més divulgats han sigut els efectes sobre la dinàmica litoral provocats pels dics que tallen els fluxos de material sòlid, aqueix «riu d’arena» que transcorre paral·lel a la costa i en conjunt, en sentit nord-sud pel règim de l’onatge dominant en el nostre cas.
«Resulta dolorós sentir que el mal sobre les platges provocat per la primera fase de l’ampliació (els dics d’abric) ja està fet i no va a més»
La citada DIA de 2007 afirmava que «en les últimes dècades aquestes platges (les del sud) han anat patint una reculada produïda per la interrupció del transport litoral, a causa del creixement del Port i al descens d’aportacions sòlides del riu Túria». Un port que resulta una anomalia geogràfica (així ho va qualificar el professor Juan Piqueras en un article publicat en Levante-EMV el 9 d’octubre de 2010) per haver-se construït en un tram de costa amb una alineació rectilínia, de pendents suaus, gens adequat per tant per a aquesta mena d’instal·lacions, com ocorre per contra amb les ancorades, les ries o els estuaris fluvials.
Resulta dolorós sentir que el mal sobre les platges provocat per la primera fase de l’ampliació (els dics d’abric) ja està fet i no va a més; una afirmació que no es correspon amb la realitat observable ni amb les cauteles i exigències de control que va establir el citat examen ambiental de 2007: «És possible que aquests efectes s’incrementen amb l’execució del projecte, llevat que s’habiliten les oportunes mesures correctores». Perquè, en efecte, trencat l’equilibri, les platges del sud segueixen exposades a l’erosió pel fort onatge, sense la protecció que els proporcionaria el riu d’arena detingut ara al nord del port. Resulta obvi que, si no es restableix el subministrament d’arena, l’erosió continuarà. Així que la deterioració per al conjunt de l’ecosistema litoral continuarà vigent, i s’incrementarà si es completa el temerari projecte d’ampliació, però també si les coses queden com estan.
A l’Administració correspon resoldre aquesta difícil equació, promovent alternatives participatives per a complir amb els objectius del New Green Deal.
«Molts costos ambientals es van obviar en l’examen de 2007 i són perfectament mesurables, com els costos sanitaris, la degradació urbana, la depreciació dels habitatges, o la pèrdua de biodiversitat»
El segon escenari ambiental –ja afectat també per les instal·lacions actuals– és un ecosistema de diferent naturalesa, però així mateix altament valuós, com és el mitjà urbà. No resulta molt difícil entendre que un augment significatiu de l’actual tràfec de mercaderies mar-terra i mar-mar (aquest és l’objectiu de l’ampliació) implicarà uns impactes negatius addicionals de diversa índole per a la salut de les persones, i per a l’economia local. L’exigència de nous projectes per a ampliar les connexions terrestres afig una llarga cua a l’obra estrictament marítima, quedant aquests projectes fora de l’avaluació ambiental de 2007 i que representarien greus impactes amb una nova i ingent inversió ja per si mateix absurda.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
