El porno feminista: més enllà de la pornografia tradicional

Un terç del tràfic d’Internet és pornografia. Amb un sol clic, qualsevol usuari de la xarxa, sense restricció d’edat, pot accedir a milions de vídeos pornogràfics. Aquesta pornografia sovint mostra un sexe on  la finalitat és el plaer i l’ejaculació masculina i la dona és només un objecte, un pur tràmit per assolir aquest objectiu. Google Trends mostra que les cerques de la paraula “porno” són moltes i que des del 2006 han anat en augment. Però si demanem per les cerques de “porno feminista” o de “porno per a dones”, tant en anglès com en castellà, els resultats són nuls. Això no vol dir que ningú ho busqui, però el resultat és tan baix que estadísticament ni es considera.

Aquestes dades responen principalment a la cerca i el consum d’un cinema adult tradicional. Però més enllà d’aquesta pornografia de fàcil accés, hi ha alternatives cada vegada més potents que s’allunyen de la tradició i reivindiquen el paper sexual de la dona i la igualtat de gèneres. Una d’aquestes noves propostes és la pornografia indie feminista, que té els seus orígens en els moviments feministes dels anys 80 als Estats Units.

En aquells anys sorgia una teoria crítica cap a la pornografia tradicional que va dividir les feministes nord-americanes en dos grups: les que volien que es prohibís el porno, i les que reivindicaven el plaer i la reapropiació de l’imaginari sexual. Les primeres, també conegudes com a feministes antipornografia o abolicionistes, veuen la pornografia com un instrument més de perpetuació del dret sexual dels homes sobre les dones. Les segones, conegudes com feministes pro-sex, consideren que un porno feminista pot ajudar a l’alliberament sexual de la dona. Elles creuen que abolir el porno no és la solució, perquè el plaer femení és tan lícit com el masculí. Per això, reivindiquen un altre tipus de pornografia on la sexualitat femenina també aparegui representada i el procés de producció sigui ètic. D’aquest segon grup positivista formen part directores i actrius tan conegudes com Erika Lust  o Amarna Miller.

Trencar tabús
Aquesta nova manera de fer cinema adult busca acabar amb els tabús de la societat i desmitificar les idees encara vigents en la pornografia tradicional. Un d’aquests tabús és el de la masturbació, especialment estès entre les dones. A diferència dels homes que la conceben com una cosa natural, el sexe femení sovint percep l’autoplaer com un fet privat i, fins i tot en alguns casos, reprovable. Per aquesta raó, mentre que el cas de l’home que no es masturba és insòlit, hi ha moltes dones que no ho han provat mai. Sovint això es deu a prejudicis com creure que la masturbació és la substitució del sexe en parella quan, en realitat, es tracta d’un exercici d’autoconeixement i autocomplaença. La sexòloga Silvia Catalán explica que el problema és que les dones, a diferència dels homes, no interactuen de forma natural i sana amb la vagina, només ho fan quan tenen la regla o pateixen alguna infecció. Per això defensa la necessitat d’una didàctica del cos femení que permeti a les dones conèixer i aprendre com funciona el seu cos per poder gaudir d’una sexualitat plena. Aquest nou cinema adult també busca trencar tabús com el de l’excitació. Reconèixer obertament que es consumeix porno costa molt perquè la societat encara concep l’excitació com una cosa molt privada.

A banda de la pornografia feminista, existeixen altres iniciatives que busquen normalitzar el sexe i potenciar la sexualitat femenina.

Un peix que es mossega la cua
La indústria pornogràfica genera una enorme quantitat d’ingressos. Els estudis conclouen que cada any produeix entre tres mil i quatre mil milions de dòlars. Aquestes xifres només fan referència a la producció legal, ja que la pornografia enregistrada de forma il·legal pot arribar a generar uns deu mil milions de dòlars. En els darrers anys el cinema pornogràfic ha experimentat un procés de canvi continuat i ha anat incorporant sexualitats que fins ara no hi apareixien representades. Tanmateix, que aquestes noves propostes es produeixin i es consumeixin amb més freqüència és difícil per una qüestió de mercat.

El porno tradicional al qual podem accedir de forma gratuïta a través de la xarxa té un cost de producció molt baix. Treballs cinematogràfics del nivell d’Erika Lust o A Four Chambered Heart, per exemple, exigeixen una inversió molt més elevada. En molts casos això suposa que per poder consumir aquests productes l’usuari ha de pagar. Però gairebé ningú està disposat a pagar per gaudir d’una pornografia de qualitat.

Els actors i les actrius coincideixen a dir que viure només del porno feminista avui en dia encara no és possible. No hi ha prou demanda. Si els homes i les dones que volen consumir aquest nou tipus de pornografia exterioritzessin les seves necessitats i, d’altra banda, entenguessin que la qualitat té un preu, les productores invertirien més diners en aquest tipus de projectes. El problema, però, de nou rau en els tabús de la societat. Són pocs els homes que manifesten el seu desgrat envers la pornografia tradicional. De la mateixa manera que són poques les dones que demanen una pornografia que inclogui la seva sexualitat. En una indústria que mou tants diners si no hi ha demanda no hi ha negoci. A més, existeix un segon problema. Els productes feministes que ofereixen una nova visió de la pornografia no són molt coneguts ni fàcilment accessibles, de manera que si la gent no coneix aquestes alternatives, la demanda tampoc pot existir.

No oblidar que es tracta de ciència-ficció
Molts joves tenen el primer contacte amb el sexe a través de la pornografia que consumeixen a Internet. És un error força freqüent pensar que el sexe que mostren les pel·lícules porno tradicionals es correspon sempre amb la realitat. Sovint s’oblida que no deixa de ser ciència-ficció. De la mateixa manera que sabem que a les pel·lícules de superherois els actors no volen de veritat, hauríem d’entendre que la pornografia és només un tipus de cinema que busca l’excitació i que, per tant, tampoc és 100% real. El problema de fons és una qüestió d’educació sexual. A l’escola ningú ens explica què és el sexe ni com ha de ser aquest, i aprendre a través de les pel·lícules és contraproduent. En aquest sentit tampoc ajuden les produccions de Hollywood que presenten un sexe molt irreal.

És necessari que l’educació sexual ajudi a desmitificar la pornografia i a trencar els tabús del sexe i la masturbació. Existeixen iniciatives molt positives que treballen per normalitzar la sexualitat i el plaer però encara són una minoria.