El poeta Manel Marí s’ha mort

Manel Marí, poeta i activista cultural, s’ha mort aquest matí a València. A quaranta-dos anys, Marí no ha pogut superar l’afectació d’una grip A que havia derivat en una infecció pulmonar. Feia uns quants dies que havia estat ingressat a l’hospital en estat de coma. El poeta, nascut a Eivissa, havia publicat onze llibres i col·laborava com a articulista en diversos mitjans de comunicació. Fou fundador del Bloc d’Estudiants Agermanats a la Universitat de València i va ser una figura central del moviment estudiantil. Més endavant va fundar el grup Poesia per la Revolta, un cicle i taller d’accions poètiques a Ca Revolta.

En el curs de la seva carrera poètica, Marí ha rebut diversos premis i reconeixements, com ara el premi Mallorca de poesia, l’any 2005, per l’obra No pas jo, que el va donar a conèixer arreu dels Països Catalans. Dos anys més tard, va rebre el premi Ciutat de Palma Joan Alcover amb el poemari El tàlem. L’últim reconeixement en forma de guardó li va arribar el 2016 amb el premi València Alfons el Magnànim de poesia, amb l’obra Tavernàries.

Nombroses institucions i personalitats han lamentat la mort del poeta, com ara el Consell d’Eivissa, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Alfons el Magnànim de la Diputació de València i entitats com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha manifestat el seu condol a les xarxes socials, on ha piulat: ‘Descansa en pau, Manel, ens deixes la teua poesia i testimoni de vida plena.’

Ací teniu l’entrada que li dedica l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, del Consell d’Eivissa:

«Marí, Manel (Eivissa 1975) LIT Pseudònim de Manuel Garcia Marí. Des de molt petit va residir a València, on va cursar el batxillerat. Ha fet estudis de piano, psicologia i sociologia. Ha participat activament en els moviments estudiantils del País Valencià on arribà a ser coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats (això és el BEA, organització històrica i majoritària d’estudiants de la Universitat de València, entre els anys 1996-1998), representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i l’any 1996 va ser membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València. És col·laborador habitual del diari Última Hora Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la col·lecció ‘Poesia Precintada’ de l’editorial Res Publica. La seua obra poètica ha estat publicada als llibres: Poemes en gris (1999) amb el qual va ser guardonat amb el Premi Miquel Àngel Riera, Clarisse (1999), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni dels dies (2001) que va ser guanyador del Premi Baladre de l’Institut d’Estudis Eivissencs, i Deshàbitat (2003) guardonat amb el Premi Senyoriu d’Ausiàs March. La seua poesia també ha estat publicada en antologies de les Illes i traduïda al francès i l’anglès: Paraula de poeta, Tria impersonal, La poésie aux Baléares à la fin du millènaire (2002), Poetry in the Balearic Islands (2003). Ha pres part en recitals poètics nacionals i internacionals com el IV Festival Internacional de Poesia de la Mediterrània, celebrat a Palma el maig de 2002, i la Berliner Sommerfest, celebrada a Berlín el juliol de 2002.»