El poeta David Caño guanya els Jocs Florals de Barcelona 2019

David Caño (Olot, 1980) és avui per avui una de les veus poètiques més considerades del país d’aquesta darrera dècada. La seva presència als escenaris de tot arreu és molt nombrosa: participa sovint en recitacions col·lectives i individuals i també forma part d’Ovidi4, amb David Fernàndez, Borja Penalba i Mireia Vives. Avui mateix, ha obtingut la consagració com a poeta amb l’obtenció del premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2019 per Un cos preciós per destruir, que s’ha imposat a les vuitanta-vuit obres presentades.

David Caño rebrà el premi el 13 de maig en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del Barcelona Poesia. Els mantenidors del premi han estat Manuel Forcano Aparicio (president), Maria Josep Escrivà Vidal, Josep Lluch Puig, Jordi Marrugat Domènech, Ponç Pons Giménez i Mireia Calafell Obiol. L’obra es publicarà a la col·lecció Ossa Menor d’Edicions Proa.

Al novembre, Caño va participar en la presentació del llibre 1-O. Trenta poetes per la llibertat, publicat per Edicions Vibop amb la col·laboració de VilaWeb. El llibre recull els trenta poemes, tots d’autors diversos, que el diari va publicar després dels fets del Primer d’Octubre. A més de Caño, en la presentació hi van intervenir Ester Xargay, Vicenç Altaió i Biel Mesquida. En la primera ronda, van llegir tres poemes d’uns altres autors i en la segona, el poema de Caño que forma part del llibre. L’acte va ser introduït per la periodista de VilaWeb i editora de Vibop Montserrat Serra.

Caño ha explicat a VilaWeb: ‘El llibre situa el cos al centre i diu que la poesia és una reflexió no només per ser pensada i dita, sinó que també hi ha espai per a posar-hi el cos. També trobem poesia en aquelles coses que ens passen físicament. Ell llibre indaga com ens podem relacionar amb el món global on vivim.’ Seguint amb algunes de les imatges habituals de la poesia de Caño, en aquesta obra també hi apareixen ciutats gentrificades, amb espais que desapareixen i la societat hiperespectacular de consum. Segons Caño, en aquest moment ‘ja no és una cosa de jo contra ells sinó de veure com sobrevivim en la lluita contra nosaltres mateixos, perquè ja som part del sistema’. El poemari també indaga sobre les relacions entre ciutats i espai rural. ‘Jo sóc d’Olot, però no sé si el retorn seria millor, perquè tenim també la salvatgia i els records que ens aborden i ens obliguen a entendre on ens situem.’

Caño explica que en el volum hi ha molta poesia urbana, hi ha el trànsit de les ciutats i s’hi veu reflectit el patiment i el dolor. ‘Hi ha molts temes que ja s’apuntaven a Nictàlgia, perquè crec que aquest llibre és un tancament d’època amb una reflexió col·lectiva sobre alguns grans temes, com la pròpia experiència de la poesia.’ Així mateix, també explica que hi ha moltes maneres de destruir el cos: ‘Potser violentament, però també en el temps i en les formes de vida i potser es destrueix per liquidar-lo o per salvar-lo.’

Formalment, el llibre és escrit en vers lliure, sense mètrica. ‘Sempre escric els llibres per ser escrits, no per ser recitats, escric el que vull dir, sense pensar en l’oralitat, però porto integrada una manera d’escriure que fa que el vers funcioni recitadament, que soni la música al cap, hi ha incorporada la tonalitat del recitat i, per tant, funcionen llegits.’

Caño, que es mostra molt satisfet amb el premi, diu que sí, que aquest guardó marca una consagració. ‘Vaig començar amb l’Amadeu Oller i després amb el Vila de Lloseta i després vaig anar publicant independentment en editorials, però necessitava tornar a un premi i a uns ulls externs que valoressin allò que fas. En aquest cas, el jurat està molt lluny de les meves coneixences personals i no tenim poètiques similars, i això també ha esta molt bonic, que valoressin el llibre per si mateix.’ En el volum, Barcelona hi té una part molt important, ‘plana per tot el llibre, per això havia d’intentar aquest premi, i sobretot perquè aquí hi ha la feina dels darrers dos anys com a tancament d’etapa. He de decidir cap on anar ara, però una cosa que sí que faré és defensar el llibre oralment, perquè l’estructura ho permet perfectament’.

David Caño va néixer a Olot l’any 1980 i resideix a Barcelona des de 1998. Ha publicat els llibres de poesia Barcelona (editorial Galerada, 2007); He vist el futur en 4D (editorial Moll, 2009); PostMortem. I del no-res, TOT (Tigre de Paper, 2012); Teresa la mòmia, amb Lluís Calvo (Pont del Petroli, 2013); Res és ara ni això (Terrícola, 2013); De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna), amb Ricard Mirabete i fotografies en blanc i negre de Carles Mercader (Tanit Poesia/La Garúa, 2014), i Nictàlgia (Terrícola, 2017).

El poeta ha fet centenars de recitals arreu dels Països Catalans i en diverses ciutats europees, ja sigui en solitari o a partir d’espectacles musicals. També ha col·laborat en diverses publicacions com a periodista, entre les quals destaquen Benzina, la Directa, l’Accent, el Punt Avui, Núvol, Crític i Illacrua.