08.06.2017 - 13:35
OVIEDO, 8 (EUROPA PRESS)
El poeta i assagista polonès Adam Zagajewski ha estat guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2017, segons ha fet públic aquest dijous a Oviedo el jurat encarregat de la concessió. Aquesta candidatura ha estat proposada pels Premis Princesa d’Astúries de les Lletres, John Banville (2014) i Richard Ford (2016), i pel Premi Príncep d’Astúries de les Arts 2001, Krzysztof Penderecki.
Hi han donat suport, entre d’altres, Juan Ignacio Cirac, Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2006; Roy Glauber, Nobel de Física 2005; Adam Michnik, redactor en cap de ‘Gaseta Wyborcza’; i l’Institut Polonès de Cultura (Madrid).
Adam Zagajewski (Lviv, actual Ucraïna, 21 de juny del 1945) és un poeta, novel·lista i assagista graduat en Filosofia i Psicologia per la Universitat Jagiellonica, a Cracòvia, i un dels més famosos poetes contemporanis polonesos, adscrit en l’anomenada Generació del 68 o de la Nova Onada, formada per autors decidits a comprometre’s políticament en les seves obres, com Kornhauser, Kipska, Krynicki o Baranczak.
Zagajewski va crear dos dels principals lemes d’aquest grup: Powiedz prawde (Digues la veritat) i Mow wprost (Parla clar). Exiliat a Alemanya, París i els EUA successivament, el 2002 va tornar a Cracòvia, on resideix.
És coeditor de la revista literària ‘Zeszyty literackie’, que es publica a París, ha estat professor a la Universitat de Houston i en l’actualitat ho és a la de Chicago. En la dècada dels setanta es va unir al grup de dissidents de Cracòvia, Teraz (Ara). El 1972 va publicar el seu primer poemari, ‘Komunikat’, al qual va seguir la novel·la ‘Cieplo zimno’ (Calent i fred). Difonia a més les seves idees en la revista clandestina ‘Zapis’, un dels principals mitjans de l’oposició democràtica polonesa.
Va publicar després ‘Sklepy miesne’ (‘Carnisseries’) i, perseguit pel règim comunista, es va exiliar a Paris, el 1982, i va publicar la novel·la ‘Cienka kreska’ (‘Traç’) i el poemari ‘List. Oda do wielosci’ (Lletra. Oda a la pluralitat). En el seu següent assaig, ‘Solidarnosc i samotnosc’ (‘Solidaridad y soledad’), Zagajewski exponia les seves tesis sobre el compromís polític dels escriptors. El 1988 va viatjar als EUA, on va treballar com a professor visitant el Creative Writing Program de la Universitat de Houston. Amb el poemari ‘Plotno’ (1990) va evolucionar cap a la contemplació poètica, lluny de la combativitat de les seves primeres obres.
Ell mateix va afirmar sobre aquest canvi que “la poesia es troba a una altra banda, mes enllà de les immediates lluites partidistes, i fins i tot mes enllà de la rebel·lió -encara la mes justificada- contra la tirania”. Se n’ha dit d’ell que la seva decidida posició per la llibertat i la recerca de la bellesa té un fidel testimoniatge en la seva obra, de gran fondària humana i fina sensibilitat estètica.
La crítica ha destacat així mateix la música i lluminositat que caracteritzen la seva veu literària. Entre els seus temes recurrents hi ha la nit, els somnis, el temps, l’eternitat, el silenci i la mort o, com s’ha dit, “la poètica de la imperfecció de la vida”. Per Zagajewski, a més, la poesia ha de conjugar “ironia i èxtasi” i el poeta és algú “conscient de la història”.
OBRES
Algunes obres seves posteriors són l’assaig ‘Dwa miasta’, 1991 (‘Dos ciudades’, 2006), els poemaris ‘Ziemia ognista’ (‘Terra de foc’, 2004), ‘Trzej aniolowie’, 1998 (‘Tres àngels’), ‘Pragnienie’, 1999 (‘Deseo’, 2005), ‘Anteny’, 2005 (‘Antenas’, 2007), ‘Niewidzialna reka’, 2009 (‘Mano invisible’, 2012), qualificat com “una meravella”, el llibre de memòries ‘W cudzym pieknie’, 1998 (‘En la belleza ajena’, 2003) i la recopilació d’assaigs ‘Obrona zarliwosci’, 2002 (‘En defensa del fervor’, 2005).
L’última obra publicada a Espanya és ‘Releer a Rilke’ (2017). Premi literari de la Fundació Ko.cielski (1975), Premi Tucholsky (1985), Premi de la llibertat del PEN Club francès (1987), Premi Internacional de literatura Neustadt 2004 i Lifetime Recognition Award del jurat del Premi Griffin Poetry el 2016, entre d’altres guardons, el 1999 va ser triat membre de l’Acadèmia d’Arts de Berlín i el 2012 va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat Jagellonne de Cracòvia. Ha rebut, així mateix, la Medalla de bronze de la Creu Polonesa del Mèrit i la Creu d’Oficial de l’Ordre Polònia Restituta.
