30.03.2016 - 10:37
Brian Bilston és un usuari de Twitter conegut pels seus poemes, sovint juganers o amb sorpresa inclosa. Fa pocs dies va penjar-ne un, ‘Refugees’, dedicat als centenars de milers de refugiats que han arribat i arriben encara a Europa fugint dels conflictes que assolen els seus països.
L’escrit, en anglès, és d’entrada una crida a no facilitar-los gens l’acollida i a defensar la línia que manté la Unió Europea, d’aixecar murs a les fronteres en comptes d’obrir-los la porta. Però, quan s’acaba el poema, l’autor mateix demana al lector de tornar-lo a llegir, frase a frase, de baix a dalt. I aleshores, el sentit de tot el text es capgira…
Refugees
They have no need of our help
So do not tell me
These haggard faces could belong to you or me
Should life have dealt a different hand
We need to see them for who they really are
Chancers and scroungers
Layabouts and loungers
With bombs up their sleeves
Cut-throats and thieves
They are not
Welcome here
We should make them
Go back to where they came from
They cannot
Share our food
Share our homes
Share our countries
Instead let us
Build a wall to keep them out
It is not okay to say
These are people just like us
A place should only belong to those who are born there
Do not be so stupid to think that
The world can be looked at another way
(ara llegiu-lo de baix a dalt)
