El poder judicial espanyol ha arribat just a temps de no fer un ridícul estrepitós davant Felipe VI el dia solemne de la inauguració de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem. Just dos dies abans d’aquesta data, els dos sectors del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’afí al PSOE i l’afí al PP, van ser capaços d’entendre’s i de designar la nova presidenta de l’òrgan de govern dels jutges espanyols. Isabel Perelló, nascuda a Sabadell el 1958 i membre de Jutges per la Democràcia, ha estat el desllorigador: una dona considerada del sector progressista (les dues condicions que exigia el PSOE per a presidir el Suprem) però prou ben vista per l’anomenat sector conservador, que l’ha acabat avalant per evitar, novament, el col·lapse. Perelló és un nom de consens perquè és vista com a conservadora dins el bloc “progressista”, i avui ningú no pateix perquè faci cap salt de guió en el seu primer discurs d’inauguració de l’any judicial.

Ans al contrari, s’espera que Perelló faci algun esment a l’aplicació de la llei d’amnistia, més explícita o menys, tres mesos després d’haver entrat en vigor i quan el tribunal que ella presideix, el Suprem, li ha declarat la guerra; ja la combat al TC i es nega obertament a aplicar-la en el cas dels perseguits i condemnats per malversació per l’1-O. Però ningú no espera que la magistrada faci cap crida a aplicar la llei, o que alerti del risc que hi hagi jutges que no l’apliquin o que en facin interpretacions tan esbiaixades que facin perillar el principi de legalitat, entre més drets fonamentals.

Aquest advertiment sí que el va fer la magistrada Ana Ferrer, en un vot particular amb què criticava Marchena i Llarena. Ferrer era inassumible per al PP com a presidenta del CGPJ i del Suprem; Perelló, no. De fet, la flamant presidenta del poder judicial espanyola “ha viscut amb indignació” les crítiques al Suprem per part de l’independentisme per la guerra judicial de què ha estat víctima, per la lawfare i per la inaplicació de l’amnistia. A Perelló no li van agradar gens les crítiques, ni les de l’independentisme ni les d’alguns representants del govern espanyol. Si més no, això deia un mitjà prou ben connectat amb la seu del poder judicial com El Confidencial.

Aquest és un altre gran valor que el sector conservador ha vist en Isabel Perelló: la seva distància amb el govern espanyol, que va demostrar amb sentències com la de l’any passat amb què el Suprem va rebutjar la pretensió del PSOE de revisar els vots nuls a les eleccions espanyoles a la província de Madrid amb l’esperança d’esgarrapar algun vot nou. Perelló, que era ponent de la sentència, els va barrar el pas.

Perelló ha pres possessió del càrrec amb Manuel Marchena al costat, com a president de la sala segona del Suprem, tot i que per poc temps. I en l’acte, ha estat acompanyada, entre més, de la seva bona amiga Margarita Robles, ministra de Defensa. Robles també és vista amb bons ulls per la dreta espanyola, que la considera la ministra del govern socialista que més defensa la unitat d’Espanya, i a qui van elogiar quan va arribar a justificar públicament, al congrés mateix, l’espionatge contra l’independentisme per raó d’estat. Perelló i Robles van ser companyes de la sala tercera del Suprem, i van fer pinya contra el president del CGPJ d’aleshores, Carlos Lesmes, a qui el 2014 van enviar una carta queixant-se del llenguatge sexista amb què s’adreçava als seus companys de carrera judicial.

Avui serà ella, i no Lesmes, ni cap altre president caducat del CGPJ, qui pronunciï el discurs d’obertura de l’any judicial, acabant sis anys d’anomalia. Ho fa després d’haver passat quinze anys a la sala contenciosa administrativa del Suprem, allunyada del focus de les sentències més mediàtiques, en la culminació d’una carrera que va començar com a jutgessa de primera instància a Maó, que va passar per l’Audiència de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia i per l’Audiència espanyola, i que va ser lletrada del Tribunal Constitucional durant deu anys, abans de fer el salt al Suprem.