10.07.2020 - 21:50
El sistema de partits basc es manté inalterable tot i la crisi de la covid-19, i no sembla que hi hagi cap alternativa que impedeixi que el president Iñigo Urkullu governi durant un tercer mandat. El PNB millorarà els resultats d’ara fa quatre anys, segons que pronostiquen els sondatges, i no hi haurà canvis significatius en la resta de formacions.
En aquesta legislatura, hi ha hagut un govern de coalició encapçalat pel PNB i amb tres consellers socialistes, fruit d’un acord que no s’havia fet d’ençà de començament dels anys noranta. Enguany, s’espera que el PSOE millori els mals resultats de les darreres eleccions, cosa que garanteix que es pugui repetir el format en la nova legislatura.
Més enllà d’un govern del PNB en solitari, sembla poc probable cap altra situació. El PSOE difícilment formarà un govern alternatiu amb EH Bildu i Podem i també hi ha una distància molt gran entre PNB i Bildu en qüestions socials i nacionals per a fer cap pacte sobiranista. Finalment, un govern del PSOE i el PP, que va governar després de la il·legalització de l’esquerra abertzale el 2009, és impossible amb els actuals suports parlamentaris.
Una legislatura sense reforma de l’estatut
Les eleccions basques d’enguany, de la mateixa manera que a Galícia, estaran marcades per la covid-19. Al municipi d’Ordizia, de deu mil habitants, s’hi han detectat setanta nous casos. El batlle, Adur Ezenarro (EH Bildu), diu que no hi ha garanties democràtiques perquè es facin les eleccions, però Urkullu s’ha limitat a dir que el brot estava controlat i ha decidit d’excloure dels comicis les vora dues-centes persones que tenen ara mateix una infecció activa del coronavirus. L’abstenció per la por d’anar a votar és un factor que pot marcar el repartiment d’escons, amb uns efectes encara desconeguts sobre el suport que obtindran les diferents formacions.
Un altre debat present en aquesta darrera etapa de la legislatura és l’esfondrament de l’abocador de Zaldibar, on hi ha dos treballadors desapareguts d’ençà del 6 de febrer, i en el qual s’ha posat en qüestió la política comunicativa del govern.
La qüestió nacional ha quedat més arraconada. En aquesta legislatura, el PNB ha pactat amb el govern espanyol alguna de les transferències estatutàries pendents d’ençà del 1979, però, en canvi, s’ha encallat en la proposta de nou estatut que havia promès el 2016, que havia d’incloure el dret de decidir.
Inicialment, el PNB i Bildu van acordar, ara fa dos anys, una reforma que inclogués el dret de decidir i el reconeixement com a nació. Tot i això, quan el parlament va continuar els preparatius i va nomenant cinc experts, un de cada partit, perquè fessin una proposta, no va haver-hi consens i es va arribar finalment a un acord de mínims entre el PNB, PSOE i Podem. Per la seva banda, Bildu ha acusat el PNB d’allunyar-se de les bases sobiranistes.
El projecte continua encallat. El PNB proposa en aquesta nova legislatura de constituir una ponència d’autogovern per a continuar els treballs, cercant l’equilibri entre evitar l’enfrontament amb l’estat espanyol i qualsevol via unilateral i no cedir l’espai més sobiranista a l’esquerra independentista.
El PNB, un partit amb un suport transversal
Un dels trets característic del sistema de partits basc és el domini del PNB d’ençà de l’establiment de l’autonomia. El partit destaca per tenir un suport molt heterogeni, amb votants que tenen aspiracions i valors polítics molt diferents.
Sobre l’autogovern, un terç dels votants vol mantenir la situació actual, un 39% vol més autonomia i un 21% opta per reconèixer el dret de ser un estat independent. Les dades contrasten amb el 93% dels votants de Bildu que volen més autonomia o el dret a la independència, igual com el 71% dels votants Podem. En sentiment de pertinença, només un 52% dels votants del PNB se sent més basc que espanyol o només basc, cosa que demostra el caràcter transversal entre tota la població, i explica en gran part que el partit no vulgui centrar el debat en la qüestió nacional.
Fins i tot hi ha un caràcter transversal en l’aspecte social, atès que un 29% dels votants del PNB se situa en el centre de l’espectre ideològic (5 sobre 10), un 41% més a l’esquerra i un 23% més a la dreta. En aquestes eleccions es preveu que quatre de cada deu votants votin el partit d’Iñigo Urkullu.
Un repartiment singular dels parlamentaris
La comunitat autònoma del País Basc és formada per tres dels set territoris històrics bascs –Àlaba, Biscaia i Guipúscoa–, que, tot i tenir un pes demogràfic molt diferent, aporten exactament el mateix nombre de diputats al parlament. Biscaia, amb 950.000 electors, té el mateix nombre d’escons que Àlaba, amb 259.000 persones al cens electoral.
El sistema actual dóna vint-i-cinc diputats a cada territori; en canvi, si fossin repartits proporcionalment, Biscaia tindria quaranta escons, Guipúscoa vint-i-cinc i Àlaba només deu. Això beneficia el PP, que obté un suport molt més gran a Àlaba, on va rebre el 18% dels vots el 2016, mentre que a Guipúscoa i a Biscaia només en va sumar el 7,2% i el 9,7%, respectivament. El repartiment perjudica sobretot el PNB, que en un sistema electoral proporcional hauria guanyat dos escons més ara fa quatre anys.
Un altre fet destacat és la tria del president. A diferència del que passa a casa nostra, no és possible blocar el començament de la legislatura, perquè els parlamentaris han de votar un dels candidats que es presenten o abstenir-se. Si cap candidat obté la majoria absoluta en la primera volta, es fa una segona en què, simplement, el candidat més votat és el nou president del País Basc.
