15.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 15.01.2024 - 22:51
El PSOE i el PP pensaven que tenien controlada la reforma de la constitució espanyola per a eliminar-hi el terme “disminuït” i canviar-lo per “persona amb discapacitat”. Es pensaven que, com les altres vegades en què ells dos de bracet han reformat la irreformable constitució espanyola, seria un tràmit ràpid, fàcil i gens dolorós. Però els nacionalistes bascs han trobat la manera d’introduir-hi el caos.
PSOE i PP volen, i van pactar, que només es toque el punt de la constitució que ells volen que es toque. I tenen totes les de guanyar perquè, com que cal una majoria de tres cinquenes parts de totes dues cambres per a guanyar la votació, la iniciativa tan sols pot reeixir si ells dos hi voten a favor. Això és així en termes legals. Però en termes polítics és una altra cosa, especialment en un moment tan delicat i tens com l’actual.
Perquè, contra la seua voluntat, s’han presentat més propostes de reforma constitucional, amb forma d’esmena, que ara obligaran PSOE i Sumar a prendre posició, segurament al costat del PP i de Vox, en un moment en què ells mateixos pretenen que tot ha de girar contra el PP i Vox.
Hi ha la proposta de reforma per a incloure-hi el dret civil valencià, que la presenta Compromís i de la qual hem parlat abundantment aquests dies a VilaWeb. Hi ha la proposta, presentada per Més, d’afegir un senador per Formentera. I de moment els altres partits catalans no han presentat cap proposta, no sé si per no ser incongruents o perquè simplement no els interessa.
Però, de sorpresa, ahir a la vesprada el PNB va presentar un seguit de propostes de reforma de la constitució espanyola que ara s’hauran de votar, per ser rebutjades –hi insistesc: no es poden guanyar en cap cas sense el concurs del PP. I entre les propostes en destaca una, que és la de llevar, retirar, de la constitució espanyola l’article 155.
La proposta és un maldecap enorme per al PSOE. És evident que PP i Vox votaran a favor de mantenir l’article 155. I què farà el PSOE? S’ha de preveure que ERC, Junts, EH Bildu, PNB i BNG votaran a favor de suprimir-lo de la constitució espanyola. Ja veurem què fa Sumar, però si vota a favor de mantenir el 155 tindrà molts problemes interns, molta tensió. I, siga com siga, la gran pregunta, i la pregunta interessant, és què farà el PSOE.
Perquè si resulta que el PSOE vota a favor de mantenir el 155 dibuixarà una aliança de PSOE-PP-Vox contra tots els altres, i certament aquesta situació seria lletja, per a ells. Tenen prou fetge per a aguantar-la, però no serà agradable.
Ara, si per casualitat el PSOE acabàs votant a favor de retirar el 155 de la constitució espanyola, això significaria un colp polític molt dur contra aquest mecanisme repressor. Que esdevindria políticament molt marcat, tan sols amb el suport de la dreta espanyolista. Una votació, posem per cas, amb 172 vots a favor que el 155 siga constitucional i 178 en contra de mantenir-se en la constitució deixaria molt afectat políticament aquest instrument. Molt més afectat que no ho és ja ara.
Entenc que per a una part de l’independentisme tot això siguen borinotades: què caram n’hem de fer nosaltres, de la constitució espanyola? D’acord. Molt d’acord. Però crec que els fets també compten i és evident que el mètode emprat per Espanya per frenar el procés d’independència és com més va més qüestionat en més fronts i, per tant, es presenta més afeblit. I, tenint caràcter legal o no, aquest afebliment d’Espanya i els seus mètodes autoritaris és important amb vista a una pròxima oportunitat de rematar la faena. Que arribarà.
PS1. El departament dels Pirineus Orientals, és a dir, l’entitat institucional de Catalunya Nord, ha anunciat finalment el calendari per a fer un referèndum que hauria de canviar el nom actual del departament. Veurem quin nom acaba eixint –segons els sondatges, “País Català” sembla el preferit–, però cal remarcar el fet que Catalunya Nord, per primera volta en dècades, prendrà la paraula com a subjecte polític diferenciat. I això, acabe passant què acabe passant, és una gran notícia. Històrica. Us ho expliquem en aquesta peça.
PS2. Aquests darrers mesos Ot Bou ha anat fent entrevistes als principals protagonistes del tripartit encapçalat per Pasqual Maragall, amb motiu dels vint anys d’aquell govern. I avui entrevista un dels més importants, el president José Montilla: “El PSC sempre ha estat un partit d’ordre”.
