El ple d’investidura de Jordi Sànchez pot ser imminent i obrir camins nous a l’independentisme

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana volen accelerar la investidura de Jordi Sànchez. De fet, si la poden fer aquesta setmana, millor que no la vinent, diuen a VilaWeb fonts dels partits. Però els dos grups majoritaris de l’independentisme topen amb dos inconvenients: la negativa de la CUP d’investir algú que no sigui Puigdemont –perquè implica acceptar el vet de l’estat espanyol– i la negativa de Toni Comín (ERC) a renunciar a l’acta de diputat. La candidatura de Sànchez té l’aval del Comitè dels Drets Humans de l’ONU, que l’estat espanyol –i concretament el jutge Llarena– hauria de respectar en compliment dels tractats internacionals que té signats. Però pot ensopegar amb una negativa de la justícia espanyola, que tindria dues conseqüències diferents: reforçaria el plet internacional dels represaliats (i especialment de Puigdemont) per la demostració de l’incompliment de l’estat; i portaria a un pla D, és a dir, la investidura d’un quart candidat encara per determinar.

Les mirades posades en Comín
Junts per Catalunya i ERC sumen 66 diputats. Ara mateix, n’hi ha 65 d’hàbils perquè Toni Comín no té admesa la delegació de vot per la mesa del parlament. Els grups de l’oposició sumen també 65 diputats (Cs, PSC, Comuns i PP). La CUP en té 4 que han anunciat que s’abstindran en una investidura que no sigui la de Puigdemont. El ple d’investidura pot tenir una segona volta en cas que el candidat no hagi obtingut la majoria absoluta en la primera (68 diputats, pel cap baix). En la segona volta, cal que el candidat obtingui un vot més a favor que no vots en contra. Si la CUP no accepta la investidura de Sànchez, l’empat a 65 impedeix de resoldre la situació. Per tant, tota la pressió discreta dels dos partits de la majoria s’ha traslladat a Comín perquè accepti de renunciar a l’acta, com van fer Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig (els consellers que acompanyaven Puigdemont a l’exili de Brussel·les) ja fa setmanes.

La delegació del vot de Puigdemont
Encara hi ha un altre serrell que podria modificar aquests plans. De moment, la mesa del parlament va acceptar ahir la delegació del vot de Puigdemont per als pròxims plens mentre estigui a la presó a Alemanya. La majoria parlamentària considera que hi ha una situació anàloga amb els diputats empresonats a Espanya i a qui la justícia ha autoritzat la delegació de vot. Però els partits del 155 no hi estan d’acord. Ciutadans, PSC i PP s’oposen a l’admissió de la mesa i ja han anunciat que demanaran la reconsideració de la decisió. Si la justícia espanyola fa costat als partits de l’oposició i tomba la delegació del vot de Puigdemont, la majoria parlamentària tornarà a quedar a dos vots d’investir Sànchez en la segona volta.

Gairebé ningú no vol eleccions
ERC ja ha enviat algunes persones del partit per mirar de convèncer Comín de desencallar la legislatura i evitar les eleccions. Ara mateix, ni ERC ni Junts per Catalunya no volen noves eleccions i cerquen fórmules per fer avançar la legislatura que va imposar el govern espanyol a cop de 155. La investidura de Sànchez, si reïx, pot ser un problema majúscul per a l’estat espanyol perquè tindrà un president autonòmic tancat en una presó. Si no prospera perquè la justícia espanyola ho impedeix, la negativa serà una prova de força del plet internacional de Puigdemont per demostrar la manca de seguretat jurídica, de separació de poders i de compliment de la legislació i tractats internacionals per part de l’estat espanyol.

Si s’arriba a aquesta última situació, Junts per Catalunya i ERC miraran d’investir un quart candidat (després de Puigdemont, Sànchez i Turull). Però toparan amb el mateix problema per a obtenir la majoria simple si no s’ha resolt la situació de Comín i, potser, de Puigdemont, i l’oposició de la CUP. Aleshores, les eleccions que pocs desitgen seran més a prop que mai.