20.03.2019 - 21:00
|
Actualització: 20.03.2019 - 21:50
TEMA DEL DIA
Radicalització. L’entrada de Vox en la cursa electoral per les eleccions espanyoles ha radicalitzat el missatge dels seus competidors immediats, el PP i Cs, fins al punt que es fa difícil de distingir entre les propostes del partit de Santiago Abascal i les d’Albert Rivera o de Pablo Casado. Tot i que aspiren a governar junts, ningú no renuncia a arribar primer el 28 d’abril, sobretot PP i Ciutadans. L’intent de Casado que Vox no es presentés a les demarcacions on no obtindrà escó per facilitar que se’l quedés el PP va ser rebutjat pel partit d’Abascal. Si ho hagués admès, hauria aparegut com una crossa del PP.
Ni el PP ni Cs no han acceptat de fer un cordó sanitari contra l’extrema dreta, com fan les formacions europees conservadores i liberals en països com ara França o Alemanya. A Espanya és al contrari, les dretes abracen l’extrema dreta fins al punt de compartir-hi relat. S’ha demostrat que assumir el discurs de l’extrema dreta no ajuda a frenar-la, sinó que la neteja i l’ajuda a créixer electoralment. Però per al PP i Cs no és cap problema, perquè comparteixen un element essencial, la catalanofòbia, que fa que s’hi sentin còmodes. L’experiment d’Andalusia funciona i és exportable a Madrid.
Tot i que oficialment encara no ha començat la campanya electoral, ja sabem que si guanya la dreta espanyola s’aplicarà automàticament el 155 a Catalunya per desmantellar les poques estructures d’autogovern que queden. També estudiaran la il·legalització de partits, cosa que han anunciat totes tres formacions. Primer va ser Vox que va demanar d’il·legalitzar els partits que no creuen en la unitat d’Espanya o els que no renunciïn al marxisme, i de seguida s’hi van apuntar Casado i Rivera. La proposta no és producte de l’escalfament electoral: ja han apuntat directament a la CUP.
La idea és aplicar la llei de partits i treure la pols a la sala 61 del Suprem espanyol per liquidar, si més no, l’independentisme rupturista amb l’excusa de les accions d’Arran, que equiparen a la kale borroka basca. És com si es demanés la il·legalització de Ciutadans pels escamots nocturns que es dediquen a arrencar llaços; o la del PP perquè la justícia l’ha definit com a organització criminal per la corrupció. Però això no passarà. En canvi, si governa el tripartit ultra, la il·legalització de partits independentistes tornarà a ser sobre la taula. Cal recordar que només que s’il·legalitzi la CUP, l’independentisme perdrà la majoria absoluta al Parlament de Catalunya i s’obrirà la porta a un govern unionista. Com que no poden guanyar l’independentisme a les urnes, ho intentaran als tribunals. Com sempre.
MÉS QÜESTIONS
ACPV avança la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril pel calendari festiu i electoral. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) celebrarà la Diada del Vint-i-cinc d’Abril amb una manifestació a la ciutat de València el dissabte 13 d’abril. La tria de la data és condicionada per la convocatòria d’eleccions valencianes i espanyoles i les festes de Setmana Santa, que dificulten de fer la manifestació els dies 20 o 27, dia de reflexió. Acció Cultural commemora cada any la Diada del Vint-i-cinc d’Abril com un acte de record de la pèrdua de les institucions i lleis pròpies, i, sobretot, com una afirmació de la voluntat d’autogovern del poble valencià. Enguany ha triat com a lema de la convocatòria ‘Perquè no torni el passat. Continuem avançant’, que té una clara connotació electoral, en contra del PP. Sense fer referència al Botànic, ACPV explica en un comunicat que aquests darrers anys s’ha avançat en la recuperació de drets i s’ha posat fi a la corrupció i a la persecució de la llengua i la cultura. I afegeix: ‘Però ens resta molt de camí per avançar en la direcció del ple autogovern i la igualtat lingüística.’ Sobre la situació actual, constata ‘la persistència d’amenaces de retorn a un passat de corrupció, autoritarisme i antivalencianisme’, però considera que la majoria de la societat valenciana és conscient dels avanços positius assolits.
Ximo Puig garanteix l’aigua per als regants d’Alacant. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que la sentència del Tribunal Suprem ‘consolida la norma reguladora del sistema Tejo-Segura‘. Després de la reunió amb la consellera d’Agricultura i l’advocacia de la Generalitat per a estudiar la sentència que anul·la alguns articles del Pla Hidrològic de la Conca del Tejo, Puig ha volgut deixar clar que la norma del 2014 no resta invalidada en absolut. ‘Volem donar tranquil·litat als regants: no hi ha una ruptura amb l’statu quo actual’, ha indicat. La sentència, segons el president, consolida la solidaritat, perquè referma els usos per damunt de les pretensions territorials i, per tant, es jerarquitza ‘d’acord amb els usos’. Segons això, primer hi ha l’aigua de consum humà, després l’agrícola i després la recreativa. Puig ha afegit que aquesta decisió judicial també és una avinentesa per a legislar millor i consolidar millor tot el sistema del transvasament, mantenint els cabals ecològics, que també preocupen la Generalitat.
El malestar al PP balear força Casado a canviar de candidata al congrés espanyol. Maria Salom no serà finalment la candidata del PP a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Després de la imposició per part de Pablo Casado de l’ex-delegada del govern espanyol com a número u, el dirigent del PP balear, Biel Company, ha reculat i ha acceptat que Marga Prohens, que havia de ser número dos a les llistes al parlament, sigui la candidata al congrés espanyol i que Salom sigui la candidata al senat. Company ha dit que la proposta serà elevada als òrgans del partit, tant de les Illes com d’Espanya, si bé ha assegurat que Casado n’ha estat informat. Justament, dissabte Casado va presentar Maria Salom al costat de la resta de candidats al congrés. Segons el dirigent del PP balear, el canvi de Prohens per Salom es deu a ‘una descoordinació’ entre la cúpula balear i l’estatal. Però el fet cert és que la decisió de Casado d’imposar Salom va motivar un greu malestar entre els quadres del PP balear i Company ha hagut de convèncer Casado que valia més canviar de candidata.
L’Oficia Anticorrupció de les Illes ja pot contractar treballadors. El Parlament de les Illes Balears ha donat el vist-i-plau a l’aprovació dels llocs de feina que han de conformar l’Oficina Anticorrupció. Serà formada per un total de 24 treballadors i el 2019 se’n contractaran 11. Són 3 inspectors, 4 caps d’unitat, 3 caps d’àrea i un secretari personal. 5 es triaran per concurs i els altres 6, per lliure designació. Els grups de l’oposició hi han votat en contra perquè consideren que són massa i que no es garanteix la independència que hauria de tenir l’oficina. Els funcionaris hauran d’acreditar el nivell C1 de català i, si no el tenen, tindran dos anys per a presentar-lo. Precisament, aquest ha estat el motiu pel qual el PI hi ha votat en contra tot i que en principi tenia previst d’abstenir-se. La comissió n’ha aprovat també el codi deontològic, per unanimitat.
Andorra congela els preus dels lloguers. Amb la publicació del pressupost al butlletí oficial andorrà, ha entrat en vigor la congelació dels arrendaments per un any que estableix que el preu només es podrà apujar el 0,7% de l’IPC. Aquesta mesura, destinada a pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu, és una de les esmenes al pressupost del 2019. Pel que resta del 2019, el govern obligarà que les renovacions dels contractes de lloguer pugin només l’IPC, si prèviament no hi ha hagut un acord entre arrendatari i propietari. És una de les iniciatives més destacables del govern per a mirar de trobar respostes al problema de l’habitatge i que pretén que durant aquest període s’arribi a una solució definitiva. Les persones que ja hagin tingut un augment desmesurat del lloguer podran demanar ajuts.
LA XIFRA
40.000 furgonetes Transit Connect de Ford es deixaran de fabricar per als EUA a la planta d’Almussafes. La planta manté la fabricació de 70.000 furgonetes per al mercat europeu, però els sindicats tenen por que hi hagi acomiadaments.
TAL DIA COM AVUI
El 20 de març de 1925, la dictadura de Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat, creada el 1914. Havia estat la primera experiència d’autogovern d’ençà del 1714. La tendència a suspendre el govern de Catalunya ve de lluny.
