El pla B de Puigdemont

TEMA DEL DIA
Consignes. L’acte del Consell per la República d’aquest cap de setmana a Perpinyà ha servit per a tornar a obrir el debat sobre l’estratègia que ha de seguir l’independentisme els mesos vinents. Com que la convocatòria va sobrepassar les previsions, no hi ha debat sobre la capacitat de mobilització de l’independentisme, perquè es va demostrar amb escreix que manté el tremp si la convocatòria és transversal, com ho va ser la de Perpinyà. Malgrat l’intent de desactivar-la per part dels qui anunciaven interessadament que seria un acte electoral, l’acte va ser un èxit perquè les bases de l’independentisme no segueixen les consignes sectàries dels partits. La transversalitat dels assistents, dels oradors i dels continguts va desmentir aquesta acusació. Cada partit va decidir el grau de representació que hi enviava i, segurament, vist amb perspectiva, alguns han vist que s’havien equivocat, tot i que en públic no ho reconeixeran.

El fet més important de l’acte de Perpinyà és el debat estratègic que ha suscitat. Fins la setmana passada, semblava que l’independentisme estava condemnat a conformar-se a participar en una taula de diàleg per mirar de trobar una sortida al conflicte, però sense continguts i de calendari etern. Sense desautoritzar aquesta taula, el president Carles Puigdemont va recuperar la necessitat de la mobilització permanent per pressionar el govern espanyol i donar força a la part independentista de la taula. En una intervenció de set minuts, en va tenir prou per a recordar que el diàleg ha d’anar acompanyat de la mobilització permanent si vol ser efectiu. I va convidar l’independentisme a preparar-se per a un nou embat contra l’estat espanyol, recuperant la desobediència civil i treballant pel control del territori mitjançant els consells locals per la república que es van creant discretament a tot el Principat. Això ho va sintetitzar amb el ‘preparem-nos’.

La mesa de diàleg ha arrencat amb fòrceps però sense cap mena de contingut. El govern del PSOE no solament no presenta cap proposta, sinó que continua negant l’existència del dret d’autodeterminació, que és la clau de la solució del conflicte. Tots els membres de la part catalana de la taula i els partits que els donen suport saben que el PSOE no es mourà d’aquesta posició si no l’hi forcen. Puigdemont va defensar un pla B per a superar el blocatge del diàleg i tenir una sortida preparada per si acaba fracassant, a fi de no repetir els errors de l’octubre del 2017. Això no implica que desitgi el fracàs de la taula, com s’ha dit, sinó que, constatades les dificultats perquè la taula sigui efectiva, l’independentisme necessita activar mesures de pressió perquè avanci sense renunciar a recuperar la via unilateral si finalment no acaba amb un acord, com ha recordat ell mateix avui en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio.

La desconfiança de Puigdemont envers el diàleg prové de l’experiència que va tenir durant el mes d’octubre del 2017, quan, després del referèndum de l’1-O, va intentar de negociar amb el govern espanyol, aleshores presidit per Mariano Rajoy. Ara el president és Pedro Sánchez. Tanmateix, pel que fa a Catalunya han canviat les formes però no el contingut de fons. Els qui aleshores van insinuar que era un traïdor per haver cercat una sortida negociada són els qui ara l’acusen de voler dinamitar el diàleg. Puigdemont és on era, però sap que si l’estat no es va moure ni un mil·límetre després del Primer d’Octubre, difícilment ho farà en una taula de diàleg a la qual l’independentisme acudeix en una posició debilitada, camuflada de pragmatisme màgic. La taula de diàleg no avançarà aprovant de franc el pressupost del govern de Pedro Sánchez sinó preparant noves mobilitzacions que demostrin el múscul de l’independentisme. El PSOE intenta d’exhibir el diàleg com la demostració de la desactivació del conflicte polític, tant a Espanya com en l’àmbit internacional. L’èxit d’assistència de l’acte de Perpinyà i la normalitat amb què va ser rebut per les autoritats nord-catalanes desmenteixen aquest relat.

MÉS QÜESTIONS
Puig vol articular un front autonòmic pel finançament. El president Ximo Puig no es fia de les bones paraules de Pedro Sánchez i vol articular un front autonòmic per obligar el govern espanyol a negociar a l’alça el nou model de finançament. Puig es vol reunir primer amb la Junta d’Andalusia, la comunitat més beneficiada pel sistema de finançament autonòmic, governi qui governi, i després, amb la resta de comunitats autònomes. El model que vol proposar es basa a combinar la singularitat d’alguns territoris, com les nacionalitats històriques, garantint la igualtat entre els ciutadans. Un equilibri molt difícil, que fins ara no s’ha aconseguit, i que fa que el País Valencià sigui un dels territoris amb més dèficit fiscal, juntament amb les Illes i el Principat. Puig ha confirmat la voluntat de reunir-se amb el govern andalús i després amb la resta de comunitats, però ha refusat la paraula ‘front’ perquè és conscient que seria malvist pel govern de Pedro Sánchez. Ho ha suavitzat usant les paraules ‘diàleg’ i ‘coordinació’, però l’objectiu és el mateix: trobar una ‘solució raonable’ que sigui satisfactòria per a tothom. També ha fet una crida a abandonar el partidisme, perquè hi ha comunitats governades pel PP, com Andalusia, i a pensar en ‘l’interès general’.

El Ministeri d’Educació espanyol no ha rebut cap queixa per l’ensenyament del català al País Valencià. Tot i la insistent campanya de la dreta valenciana sobre una possible discriminació del castellà en l’ensenyament al País Valencià, l’alta inspecció educativa del Ministeri d’Educació espanyol no ha rebut cap queixa ni cap denúncia per l’ensenyament del català al País Valencià. Així consta en una resposta del govern espanyol a una pregunta de Vox al congrés espanyol, que assegurava que hi havia una ‘imposició’ del català a l’ensenyament. L’executiu espanyol respon que la llei valenciana del febrer del 2018 garanteix el plurilingüisme al sistema educatiu i estableix com a llengües curriculars el català, el castellà i l’anglès. En la mateixa resposta, l’executiu recorda que el Tribunal Constitucional espanyol, en una sentència del 1986, ja va deixar clar que el contingut del deure constitucional de saber castellà no pot generar un pretès dret de rebre l’ensenyament exclusivament en castellà.

Presenten més de 2.500 al·legacions contra l’ampliació de l’aeroport de Palma. La Plataforma Contra l’Ampliació de l’Aeroport ha presentat més de 2.500 al·legacions al projecte de Son Santjoan reclamant la retirada de la proposta. D’aquestes al·legacions, prop de 450 s’han registrat físicament avui, quan s’acaba el termini, segons que ha informat l’entitat. La Plataforma ha denunciat que el projecte que ha estat en exposició pública no inclou les modificacions que Aena ha anunciat. Amb tot, considera que aquestes modificacions són poc importants perquè no impliquen una restricció de l’operativitat de l’aeroport. Assegura que la reformulació que ha anunciat Aena consisteix només a suprimir el pàrquing de cotxes i la plataforma de remolcs per a avions, i això abasta una part molt petita dels quatre projectes que tenen en tramitació relatius a Son Santjoan. Reitera la petició de retirar aquests projectes i demana que sigui el govern de les Illes que gestioni els ports i aeroports. També reclama de complir els acords de París i impulsar un canvi de model econòmic.

Les feministes andorranes critiquen l’obertura del Servei d’Atenció a la Dona. El col·lectiu Acció Feminista considera que el Servei Integral d’Atenció a la Dona que ha inaugurat avui el govern andorrà és un pedaç per amagar la manca de reconeixement dels drets de la dona. L’entitat ha instat l’executiu a ser valent i despenalitzar l’avortament, que continua prohibit a Andorra. Les feministes es tornaran a mobilitzar el Vuit de Març amb el lema #trenquem-lo, en referència al sostre de vidre que hi ha damunt els drets de les dones. El diumenge 8 de març a les 12.00 faran un Vermut Feminista a la Fada Ignorant, amb un microteatre a càrrec de les Molt Il·lustres. A la tarda, a les 17.00, hi haurà la manifestació en què participaran més associacions i col·lectius feministes i progressistes del país.

LA XIFRA
1,9% és el percentatge de creixement de la llista d’espera en dependència durant el 2018 al País Valencià. El temps mitjà d’espera des de la sol·licitud fins que es resol l’expedient és de 536 dies, però el termini màxim és de sis mesos (180 dies), segons dades de l’Observatori de la Dependència.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de març de 1974, Salvador Puig i Antich va morir executat al garrot vil pel règim franquista. Militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), tenia vint-i-tres anys