19.03.2021 - 21:50
Deixeu-me que us parli d’un Picanyol poc conegut a Catalunya.
El vaig conèixer fa una trentena d’anys. Me’l va presentar l’editor Francesc Boada, que acabava de publicar els llibres de les tires de l’Ot el bruixot, del Cavall Fort. Aleshores ja era el Picanyol del Cavall Fort, el Picanyol de qui parlen les notícies d’aquests dies.
Amb els anys em vaig convertir en el seu editor, autor d’alguns dels textos dels seus llibres i amic íntim. Hem treballat plegats durant més de vint-i-cinc anys.
Va néixer a Moià. Tret dels pocs anys que va viure a Barcelona, per a ell Moià era el centre del món, tot i que en feia broma dient que Moià era “carrer de Barcelona”. Al llibre Històries d’una pensió, publicat per Bromera l’any 2012, hi trobareu el relat de la seva infantesa i primera joventut al seu poble.
En Picanyol va començar a treballar, sota el guiatge de Josep Toutain, a Seleccions Il·lustrades, on va aprendre a dibuixar còmics gràcies als grans dibuixants francesos i belgues que Toutain publicava.
Ot el bruixot
I a divuit anys va començar a dibuixar les tires de l’Ot el bruixot per a la revista Cavall Fort, que tot just feia un any de vida. Al Cavall Fort va tenir en l’Albert Jané un dels seus referents i amics durant molts anys. Més tard, Mercè Canela en va prendre el relleu.
L’Ot el bruixot projectava una de les personalitats d’en Picanyol. El personatge contempla el món des de la seva innocència bondadosa i allò que hi veu li provoca perplexitat. L’Ot el bruixot no entén el món que l’envolta, però es revolta contra qualsevol injustícia i fa servir la màgia per intentar arreglar el món. Sovint els resultats de les seves accions són imprevisibles i de la sorpresa en Picanyol en fa brollar el somriure del lector. Un humor de somriure més que de rialla.
L’Ot va anar seguit d’altres personatges menys coneguts, com les Filles del joglar, Miss Lucy i els extraterrestres dels Sopars de Duro. I entre aquests personatges hi va haver una nena que va fer història: la Noemí, sempre acompanyada del pilot Boris.
Els Otijocs
La Noemí era una noia valenta i decidida que es va convertir en la protagonista dels jocs en CD-ROM d’en Picanyol: els Otijocs, publicats per Barcelona Multimedia. En els Otijocs, l’Ot el bruixot feia de presentador i per primer cop en la seva història es va moure i va parlar! En Joan Pera, amb la seva veu, va crear un personatge que va donar una nova volada al bruixot. I ho va enriquir l’actor Carles Canut que va ser la veu del pilot Boris, una mena de capità Haddock que feia de contrapunt de la Noemí.
Amb els Otijocs en Picanyol unia en la mateixa obra les seves qualitats de guionista, perquè escrivia els guions de les pel·lícules de dibuixos animats, i de creador de jocs, després de tants anys publicant entreteniments al Cavall Fort.
Els Otijocs van fer volar en Picanyol encara més lluny que no pas les tires de l’Ot. Van ser els videojocs per a nens de més èxit a Catalunya durant molts anys i van fer que unes quantes generacions de nois i noies poguessin jugar en llengua catalana i amb videojocs de cultura catalana, cosa que avui no passa. Aquest component cultural els va fer fracassar a Espanya. “Aquests títols són molt francesos; per això no es venen a Espanya”, em va dir la directora comercial de FNAC a Madrid.
La Bíblia en cinquanta llengües
Quan el món dels CD-ROM es va acabar, en Picanyol va emprendre la creació de l’obra que el va consagrar internacionalment: les històries de la Bíblia per a nens. Primer es van publicar com a pel·lícules de dibuixos animats en DVD, però en poc temps les va redibuixar en format de còmic i van arribar al món gràcies a les primeres app de Bíblies infantils que es van publicar. Les app de La Bíblia dels Nens es van editar en set llengües i van ocupar les primeres posicions en les classificacions de llibres infantils per a iPhone i Android amb milions de descàrregues.
Ve’t aquí que en Picanyol volava encara més lluny que l’Ot el bruixot i els seus dibuixos es convertien en les imatges de l’imaginari bíblic per a nois i noies d’arreu del món.
I roda al món i torna al Born: els editors internacionals van començar a demanar a Barcelona Multimedia els drets per a editar en paper aquells còmics que s’havien publicat en app. Entre les primeres edicions, l’edició italiana de la Mondadori va ser prologada per Gianfranco Ravasi, encara ara “ministre de Cultura” del Vaticà, i va saltar a les edicions de moltes altres editorials catòliques: francesa, americana, castellana, eslovena. Però la Bíblia dels Nens, els textos de la qual eren estrictament versos de la Bíblia, la van publicar també totes les altres confessions del cristianisme: anglicanes, protestants i ortodoxes.
I en Picanyol, el més humil dels dibuixants catalans, va tornar a volar més lluny que l’Ot el bruixot i va aconseguir que un dels llibres que havia dibuixat es publiqués en més de cinquanta llengües.
I en els anys més intensos de la seva trajectòria professional, quan tot el món l’aclamava, el seu país no en feia cabal. Ho veiem ara, quan les notícies de la seva mort parlen només de les tires de l’Ot el bruixot.
Senyal que a l’estranger s’equivoquen
L’àlbum de la Bíblia dels Nens va anar seguit dels àlbums de sant Francesc d’Assís, de sant Ignasi, de les paràboles i miracles de Jesús, dels Salms i d’altres materials.
Ai, Picanyol, si haguessis nascut a França…!
Deixeu-me que acabi amb unes notes sobre la persona, més enllà del dibuixant.
En Picanyol va viure una infantesa traumàtica, fill d’un pare violent. Però, havent-li fallat el pare, ell es va convertir en un pare i marit molt bondadós. Tots els qui l’hem tractat, amb molts dels quals he parlat en les hores posteriors a la seva mort, diuen que era veritablement un home bo.
Tanmateix, darrere una vida de dibuixant aparentment tranquil·la, en Picanyol ha viscut una existència psicològicament i existencialment tumultuosa. Per això, per poder entendre la persona i la seva obra, cal entendre’n també el camí espiritual.
Els amics dèiem que en Picanyol era com un fraret franciscà, fraret perquè era menut, però també per la seva senzillesa i la seva bondat. I franciscà perquè va dibuixar la vida de sant Francesc tres vegades durant la seva vida. La primera, la vaig llegir a la revista l’Infantil quan tenia catorze anys. La darrera la vaig guionar jo mateix i va ser el primer cop que en Picanyol va dibuixar-la completa, la vida del sant, cosa que li va causar no pas poques complicacions, per la complexitat psicològica del personatge. En Francesc d’Assís, en Picanyol hi trobava molts dels seus ideals medievals i aventurers, sobretot, i l’abrandat enamorament de Jesucrist que tots tres compartíem.
La preocupació dels darrers anys de la seva vida van ser els cristians perseguits i va fer no pas poques accions per ajudar-los i difondre’n les històries.
Com diu l’editor Francesc Boada, potser tots els qui l’hem conegut coincidiríem que en Picanyol complia perfectament la benaurança: “Feliços els nets de cor.” Era net de cor ell, ho era l’Ot el bruixot, la Noemí i tots els seus personatges. No podem desitjar-li sinó que trobi l’acompliment de la benaurança: “Feliços els nets de cor, ells veuran Déu.”
Descansa en pau, germà, fins que jo arribi. Al cel ens retrobem!
Toni Matas, editor de Barcelona Multimedia
Nota. Si us hi voleu aproximar, us recomano el documental Jo crec, realitzat per Vicenç Vila i Gemma Bas, que podreu trobar encara en DVD. A Jo crec en Picanyol explica la història de la seva conversió al cristianisme i s’hi retroba amb Joan Pera, la veu de l’Ot el bruixot, i la seva col·lega Pilarín Bayés.
