El perquè del menyspreu a la “Galícia profunda”

Diumenge passat vam saber que una jutgessa marbellina havia decidit el règim de custòdia d’un nen de tretze mesos basant-se, entre més qüestions, en la residència de la mare a la Galícia profunda, i no a Marbella, localitat que, segons l’autoritat judicial, presenta més bones condicions per al desenvolupament del nen. Les consideracions de la jurista no són una eixida de to de caràcter particular ni un fet aïllat associat a una causa concreta. Amaguen la ideologia que conforma la identitat espanyola d’acord amb la negació de tot allò que és diferent.

El professor Alexandre Péres Vigo, autor d’una tesi de doctorat sobre la galaicofòbia que va merèixer la màxima qualificació de la Universitat de la Corunya, assenyala: “La galaicofòbia, com una malaltia crònica, no aflora només de tant en tant, sinó que fa dècades i segles que és present en el pensament col·lectiu espanyol.” I afegeix que ha estat transmesa generació rere generació i perpetuada a la societat espanyola “mitjançant la literatura, els mass media i fins i tot el llenguatge col·loquial”. L’estudiós conclou que la galaicofòbia “continua implicant un fenomen que marca les relacions galaico-espanyoles”.

L’origen del fenomen va associat al procés històric d’incorporació subordinada de Galícia a l’espai castellà a mitjan segle XIII, però no apareix amb tota claredat fins al segle XVI, quan els Reis Catòlics van cloure allò que el seu cronista Jerónimo Zurita va anomenar “doma del Regne de Galícia”. A aquesta línia de pensament s’hi han lligat les figures més importants de la cultura espanyola d’ençà del segle XVI, començant per Cervantes i Góngora, fins avui.

El vigor renovat de la galaicofòbia va lligat a l’ofensiva espanyolista i a l’avenç de les posicions xovinistes a l’Espanya cultural, cada dia més agressiva contra les altres identitats nacionals de l’estat espanyol. I avui dia continua actuant com una part del discurs d’acompanyament de la construcció de la identitat espanyola i com a eina de combat contra les aspiracions dels pobles català, gallec i basc. El racisme, Vicent i Martxelo, sempre ha funcionat com un instrument de domini dels colonitzadors.