23.06.2022 - 01:50
Per al govern espanyol va ser una reunió cordial, sincera i constructiva. “Reprenem les relacions entre governs i mirant al futur”, va dir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Però la consellera Laura Vilagrà no va voler considerar normalitzada ni descongelada la relació. El govern d’Aragonès insisteix en la necessitat de reprendre el diàleg. És la seva proposta més important de la legislatura, malgrat les dificultats evidents per a posar-la en pràctica i la indeturable escalada repressiva, amb el Catalangate com a colofó. Per això no vol llançar, malgrat tot, la tovallola, i prova de fer-la ressuscitar encara que sembli impossible. ERC aprofita qualsevol petit moviment del govern espanyol per perseverar. I ara a la Moncloa li convé tornar-se a acostar a ERC, encara que no estigui disposada a cedir en res. El primer moviment ha estat la reunió entre la consellera i el ministre a Madrid. Però Esquerra no pot fer com si no hagués passat res, si fins i tot el president de la Generalitat ha estat víctima de l’espionatge.
Per aquesta raó Vilagrà va reclamar ahir a Bolaños d’arribar a un acord sobre les condicions i les garanties per a reprendre les converses i la fluïdesa institucional. Uns requeriments previs que, segons Vilagrà, impliquen fer passos per a aturar la repressió seguint les directrius de l’informe del Consell d’Europa. Així i tot, no va voler concretar condicions sine qua non. En l’informe, n’hi ha moltes: la reforma dels delictes de rebel·lió i de sedició, l’aturada dels processos d’extradició dels exiliats o la reforma del Tribunal de Comptes, a banda el qüestionament de la revisió dels indults, per exemple. Vilagrà va demanar d’arribar com més lluny millor.
Bolaños no es va comprometre a res, en la conferència de premsa que hi hagué després de la reunió. Tan sols va admetre les diferències entre els dos governs en la manera d’encarar l’espionatge i es va limitar a indicar que cercarien un acord que servís de marc general per a la negociació i que contingués els principis i la metodologia del diàleg. Va parlar de no judicialitzar la política i ho va deixar ací. Persisteixen les discrepàncies de fons, però també l’interès mutu de mantenir viva la flama –com més va més esmorteïda– del diàleg.
El màxim que va aconseguir Vilagrà de Bolaños fou arrencar-li el compromís d’una reunió entre presidents. El govern és conscient que la tercera reunió de la taula de diàleg, que esperava a començament d’any, és molt lluny. Però si és possible de recomençar amb el PSOE, haurà de ser a partir d’un cara a cara entre Sánchez i Aragonès. El president de la Generalitat el reclama, sense èxit, d’ençà de l’esclat del Catalangate, de la mateixa manera que va exigir la dimissió de la ministra de Defensa i tampoc no se’n va sortir. Aquesta vegada, sí: Vilagrà va assegurar que es faria abans de les vacances d’estiu, però va admetre que no n’havien concretat la data exacta ni el lloc. Bolaños es va remetre a l’agenda atapeïda de Sánchez per a avançar que no seria immediatament i, responent les preguntes reiterades dels periodistes, no va garantir, tampoc, que es reunissin abans de l’agost.
Sigui com sigui, el govern vol que les converses sobre les noves garanties per al diàleg hagin avançat abans de la cita entre presidents. Però caldrà veure on es posa finalment el llistó d’aquestes condicions suficients. Els requeriments seran el colofó de la llarga llista de greuges que arrossega, i que inclou la persistència de la repressió i la falta de moviments efectius contra l’espionatge a independentistes, a més d’incompliments de compromisos com ara l’execució de les inversions en infrastructures. ERC vol mantenir la via negociadora però l’immobilisme del PSOE li ho dificulta molt. Acceptar la represa de les converses sense nous gests dels socialistes espanyols, després de tot, seria una claudicació probablement incomprensible per als seus electors. Més encara després del distanciament que ja s’ha materialitzat entre ERC i el PSOE al congrés espanyol.
I això últim és, realment, el maldecap de la Moncloa. L’aparença del diàleg és la condició prèvia, però, sobretot, Sánchez vol encarar l’últim tram de la legislatura sense haver de patir en les votacions al congrés. Després de les andaluses, al PSOE li torna a interessar ERC, especialment per al pressupost del 2023. Bolaños no se n’amagava. “L’estabilitat estableix les bases per a abordar els desafiaments polítics, socials i econòmics de Catalunya i de la resta d’Espanya”, va dir. I quant a les inversions, va assegurar que l’execució s’havia apujat d’un 36% enguany; que Catalunya havia rebut un 40% més de recursos que durant els últims quatre anys amb Mariano Rajoy a la presidència, a banda els fons europeus; i que aquesta és una “aposta” que volen consolidar en els comptes de l’any vinent. ERC va facilitar l’aprovació del darrer pressupost espanyol amb la condició que arribarien a un pacte sobre la llei de l’audiovisual. Un pacte que es va trencar quan el PP i el PSOE van acordar una esmena que perjudicava les productores independents. De resultes d’aquell acord, el PP va facilitar l’aprovació de la llei i ERC hi va votar finalment en contra. La paraula del PSOE cotitza a la baixa.
Es pot refer tot això d’aquí a la tardor? Si no hi ha avenços reals, no serà fàcil aquesta vegada. I a tot plegat s’hi ha d’afegir el malestar de Junts amb la reunió d’ahir, de la qual no s’assabentà fins a la vigília. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va acusar Vilagrà i Bolaños de pretendre emblanquir l’espionatge provant de normalitzar les relacions quan el govern espanyol no ha assumit cap responsabilitat. “Cada vegada la pastanaga és més petita, per als qui volen seguir-la, i les bastonades són més fortes”, va dir a Europa Press. Junts ha d’avaluar el pacte de govern i debatre estratègicament el sentit de la coalició en el marc del seu congrés. Però sembla que no podrà declarar enterrada la taula de diàleg tan de pressa com volia. La gran incògnita és si ERC està disposada a girar full i imprimir un tomb al mandat d’Aragonès, i fins quan esperarà.
