El perillós estancament de la pandèmia al País Valencià

  • Fa setmanes que tots els indicadors continuen pujant lentament i dibuixen un altiplà que, dia rere dia, augmenta la pressió sobre el sistema sanitari

VilaWeb

Text

Esperança Camps Barber

19.11.2020 - 21:50

Al País Valencià encara no ha començat la relaxació de les mesures anticovid. Ni tan sols s’ha pres cap decisió sobre quan començarà ni com es farà. Avui entra en vigor la pròrroga del confinament perimetral fins el 9 de desembre. Eixe dia, després del pont Constitució-Puríssima, s’acaba també la vigència del conjunt de mesures extraordinàries preses el 6 de novembre. El president de la Generalitat, Ximo Puig, no ha volgut avançar cap on aniran les decisions que s’hauran de prendre.

La incidència acumulada en quinze dies per cada cent mil habitants és de 299 al País Valencià. Una xifra que és prou davall la mitjana de l’estat espanyol, però que al País Valencià s’ha estancat en una mena de planell que cada dia deixa vora dos mil nous contagis i una trentena de morts. L’avanç de la malaltia ha entrat en un estancament que pot arribar a ser molt perillós per al sistema sanitari.

Preocupació per unes xifres que no acaben de baixar

Aquestes xifres preocupen la Conselleria de Sanitat Universal. Fonts del departament diuen “continuem bé” i posen el ‘bé’ entre cometes perquè això només es pot dir si es compara amb territoris que van pitjor. “No estarem contents fins que no hi haja una estabilització real i el nombre de contagis recule”, diuen.

Sobre això, l’epidemiòleg Salvador Peiró, un dels assessors del president Ximo Puig, diu: “No és igual tenir una incidència de 300 casos per 100.000 en dues setmanes i anar augmentant, que tenir aquesta mateixa incidència i anar baixant. La perspectiva és diferent. Si vas cap avall, vol dir que les mesures funcionen, però si puges les dades et diuen que no n’hi ha prou.” I al País Valencià van cap amunt. Molt lleugerament, però de dia en dia tots els guarismes creixen.

La conselleria confia que aquests dies vinents la xifra de vora dos mil contagis diaris baixarà. “Esperem que les mesures que prenem ja siguen mesurables els pròxims dies”, diuen les mateixes fonts.

El dilema entre mantenir les mesures restrictives o augmentar-les

Les mesures que s’han pres al País Valencià inclouen el confinament a partir de mitjanit i el tancament de l’oci nocturn, però no de bars i restaurants, ni locals de cultura i de culte. Aquests espais, com també els gimnasos o les perruqueries i centres d’estètica, continuen oberts amb restriccions i reducció d’ocupació. Sobre si n’hi ha prou o no, Peiró admet que entre els experts hi ha diversitat d’opinions: “Hi ha partidaris de mesures més estrictes i partidaris de mesures més laxes. I la veritat és que és raonable. La situació d’incertesa és molt gran i és normal que la gent pense de manera diferent. No tenim cap regla. Et mous per expectatives i  observes què passa en comunitats del costat, per exemple.”

Per a l’investigador de FISABIO, només hi ha dues opcions. L’una és continuar amb les mesures actuals, cosa que originaria una baixada molt lenta; l’altra, intensificar les mesures de reducció de contactes i provar d’obtenir una baixada més forta de contagis.

La pressió hospitalària, a l’alça

El cicle d’evolució del virus, entre deu dies i quinze, fa preveure que aquestes setmanes vinents augmente encara més la pressió sobre els hospitals valencians: “Tots els contagis de la setmana passada i d’aquesta, que van de dos mil en dos mil, es notaran molt en les hospitalitzacions. Veurem com les taxes de contagi baixaran, però que els hospitals i les UCI s’omplen de gent. I la veritat és que la pressió hospitalària és molt alta. No molt més baixa que la de la primavera passada. I no solament les UCI, també la primària”, diu Salvador Peiró, que adverteix del perill de desatendre patologies que no són covid: “Quan tens una UCI carregada de treball de covid, un infart o un ictus no rep la mateixa atenció. I no és que no el tingues en un llit i amb un respirador, però el control és més deficient, perquè hi ha el mateix personal. Un intensivista no es crea en un mes.”

Segons les dades facilitades ahir per la conselleria, hi ha 280 malalts de covid ingressats en les UCI valencianes. El dia de màxima pressió de la primera onada va ser el 3 d’abril, quan van haver-n’hi 386. Un dels hospitals que més en va tractar va ser el General de València. A l’agost ja havien tingut un cert repunt d’ingressos i ara han hagut d’augmentar els llits de crítics dels 31 habituals a 50, i no es descarta que ben prompte n’hagen d’habilitar més.

Una de les sanitàries que treballa en aquest hospital ha confirmat a VilaWeb aquesta pressió: “Quant a l’ocupació, veig que estem igual que a la primera onada, però els malalts es comporten d’una manera diferent, no estan tants dies a l’UCI, no estan tan intubats, fem servir unes altres tècniques. Trobe que fem una miqueta curt amb les mesures, perquè ací dins, l’activitat quirúrgica que necessita intensius després de l’operació, no es fa. Amb deu llits o catorze d’intensius, l’activitat quirúrgica d’un hospital d’aquestes dimensions no es pot sostenir.” Ara es prioritza molt i es fan les intervencions absolutament imprescindibles.

Aquesta sanitària, que ha volgut restar en l’anonimat, explica també que les instruccions de la conselleria són de no aturar l’activitat com es va fer a la primera onada de la pandèmia. Amb tot, el departament que dirigeix Ana Barceló va admetre que s’havien donat instrucions de no programar cirurgies no urgents.

A la conselleria de Sanitat reconeixen que els departaments més castigats són el d’Oriola i en gran part el de la Ribera. “De moment, amb els plans que s’han activat no hem tingut dificultats greus a les UCI. Tenim marge i, com a últim recurs, tenim els tres-cents llits UCI de la sanitat privada, encara que confiem que no caldrà”, matisen.

La treballadora de crítics de l’Hospital General ha relatat també el cansament tant físic com psicològic del personal sanitari: “A la primera onada, tots anàvem als hospitals disposats a fer allò que fera falta, un dissabte, un diumenge, una nit, tant hi feia… Ara això ja no ho podem fer. Psicològicament, i anímicament, veiem que una altra vegada tornem a estar igual i que se’ns torna a demanar que, perquè sí, tornem a fer més guàrdies. Però la gent també té vida. La gent està molt cansada, i irritada.”

Nadal, una festa per al virus

Una volta passat el pont del desembre, totes les mirades se centraran en la manera com es podran celebrar les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Salvador Peiró, que ahir de vesprada va participar en la reunió del comitè d’experts que assessora el president Ximo Puig, preveu que si continuem amb les mesures actuals, i encara que els contagis baixen, les coses canviaran poc i les restriccions que hi haurà durant les festes seran molt semblants a les d’ara. Potser, diu, la colla de persones que es podran reunir podrà ser de deu i no de sis.

Amb tot, assegura que Nadal serà complicat, i potser al gener passarà com va passar després del pont del Nou d’Octubre, en què al País Valencià es va duplicar la taxa de reproducció. “Nadal serà una festa per al virus. Avis i néts que s’ajunten, estudiants que tornen a casa, famílies que es reuneixen. La veritat és que és una situació que no ens fa gens de gràcia.”

Les mesures que s’haurien de prendre

Salvador Peiró recorda que no hem de perdre de vista que el virus es reprodueix i s’escampa amb el contacte entre les persones. Per tant, la seua recomanació continua essent d’augmentar el control a l’interior de qualsevol espai on s’ajunte gent, tant si és d’oci o de treball, o una església. “S’ha de fer més pressió en l’augment del teletreball. També l’administració pública l’hauria de facilitar més. La idea és que com menys gent s’ajunte, millor.”

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor