26.11.2023 - 21:40
Aquesta setmana passada –com van remarcar molt bé Josep Costa i Albano-Dante Fachin a La tertúlia proscrita– hi ha hagut una ofensiva judicial contra l’independentisme de base. Oleksandr S., un jove acusat de participar en les protestes d’Urquinaona, ha estat condemnat a set anys per atemptat contra l’autoritat i lesions, i Francesc C. a un any per lesions lleus. A més, la fiscalia ha demanat penes de presó entre vuit anys i vint-i-set per als represaliats de l’anomenada operació Judes.
És veritat que l’ofensiva també ha afectat la classe política. El president Puigdemont i Marta Rovira han estat acusats de terrorisme, alhora que el TSJC posava data al judici contra Jové, Salvadó i Garriga. Tanmateix, la diferència és que ningú no dubta que tots aquests casos seran coberts per l’amnistia. En canvi, els de l’independentisme de base encara s’ha de veure.
L’altre dia Eva Pous, l’advocada d’Alerta Solidària, explicava en aquesta entrevista a VilaWeb que creuen que hi ha articles de la llei d’amnistia que poden deixar massa marge als jutges per a no aplicar-la a alguns represaliats de base. I reclamava a la classe política que durant el tràmit parlamentari s’acabassen de tancar aquestes finestres a l’arbitrarietat judicial que potser van quedar obertes.
Pel bé de tothom hauria de ser així. No tinc cap dubte que la negociació de la llei de l’amnistia s’ha fet amb una gran minuciositat i amb l’esperit que ningú no en reste fora. Però, en veient els dubtes que han aparegut després de llegir-la, com més tancat siga tot millor.
Millor per als represaliats, en primer lloc –i aquesta és la cosa més important de totes. Però també millor per a evitar allò que seria la crisi més gran de credibilitat de la classe política catalana. El moment que podria originar el trencament definitiu de bona part de la societat amb els polítics.
Perquè si l’amnistia deslliura de càrrecs i persecució tots aquests polítics però hi ha independentistes de base que acaben a la presó o amb condemnes sense que els puga ser aplicada, aleshores serà inevitable –i serà just– que la indignació es gire no tan sols contra Espanya sinó també contra els polítics catalans. I que s’obri un abisme polític, moral, sentimental i tot, entre ells i la gent del carrer. Perquè això, si mai arriba a passar, no es podria tolerar de cap manera i els deixaria tacats per sempre més. A tots. De manera que val més que ho arreglen –ara que encara hi són a temps.
PS1. El lingüista espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera és un intel·lectual de primera fila que ha denunciat i combatut activament de fa anys el supremacisme de l’espanyol. Ara Andreu Barnils l’ha entrevistat per saber què passa en aquesta onada espanyolista que ha envaït la ciutat on viu, Madrid. Les respostes són sucoses.
PS2. L’augment de l’extrema dreta no és un fenomen espanyol i prou. Avui us oferim aquest reportatge que explica que l’extrema dreta ha aconseguit de situar-se al centre de la vida política a tot Europa, i una de les conclusions és que bona part de culpa la té la dreta moderada, que n’ha anat assumint el discurs i l’ha anada normalitzant.
PS3. De divendres fins demà, que eixirà la darrera, vaig publicant una sèrie de cròniques des d’Ucraïna. Avui us faig el retrat de dos soldats amb qui he pogut parlar llargament i que tenen una vida colpidora.
PS4. A VilaWeb us necessitem. Fem un esforç molt gran per oferir aquests continguts amb accés obert, perquè arriben a tothom i els llegiu, sense els murs de pagament que tants altres diaris alcen. És gràcies als nostres subscriptors, però en necessitem més. Si us plau, penseu si ens podeu ajudar, i si podeu, si no us és una càrrega, feu-vos-en subscriptors o feu una donació única en aquesta pàgina.
