27.06.2016 - 18:28
|
Actualització: 27.06.2016 - 19:25
‘Monsieur Catalexit’: així és com anomena el diari francès Libération el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Avui el periodista François Musseau en publica un perfil en què, entre més coses, explica com es pronuncia correctament el seu nom i en destaca la semblança amb el seleccionador de futbol alemany, Joaquim Löw.
‘Al gener, el Puigdemont “normal”, el batlle de Girona, és catapultat a la presidència de Catalunya. Van pensar en ell per a reemplaçar el sulfúric Artur Mas, califa regional des del 2010 que no satisfeia la unanimitat en les files de la coalició governant pro-independència. Registre net, amable, dialogant: ho té tot’, escriu Musseau. I continua: ‘No té res de “Moisès català”, de les arengues messiàniques de Mas. No obstant això, Puigdemont va assumir el càrrec amb un mandat clar d’obtenir la independència d’aquesta regió sense parió, que després d’un mil·lenni no ha deixat mai de forjar el seu destí.’ I tot seguit, reprodueix unes declaracions de Puigdemont: ‘Hi ha hagut 129 presidents de la Generalitat abans que jo durant la nostra història. Però jo sóc el primer elegit per portar el meu país a la llibertat.’
També parla del seu passat: ‘Antifranquista des de dotze anys, aquest fill i nét de pastissers somnia de viure el divorci amb Espanya.’ Afegeix informació de la seva vida personal i repassa el seu recorregut com a periodista: El Punt, l’ACN, Catalonia Today. Finalment el periodista es pregunta: ‘Després del leave britànic, un Catalexit ?’ I escriu la resposta de Puigdemont: ‘El Brexit és la prova que a Europa podem prendre perfectament decisions sobiranes.’
La Tribune: ‘Catalunya podria seguir els passos d’Escòcia a la UE’
Per una altra banda, el diari francès La Tribune publica avui un article titulat ‘Espanya: I si Catalunya segueix el camí d’Escòcia?’. El periodista Romaric Godin hi analitza les conseqüències d’una nova victòria del PP al congrés espanyol, explica que això podria donar aire als independentistes catalans i apunta que Catalunya podria seguir el camí d’Escòcia, malgrat el previsible blocatge del PP.
‘L’èxit del PP a Espanya –diu– podria conduir Catalunya a la mateixa situació que suposa la victòria del Brexit al Regne Unit per a Escòcia. La divergència política entre regions temptades per la independència i la major part de la resta del país reforça les aspiracions secessionistes. Tingueu en compte, però, que a Espanya aquest fenomen no és exclusiu de Catalunya; es troba també al País Basc, on va guanyar Units Podem. Euskadi i Catalunya són les dues úniques comunitats autònomes en què el PP no ha guanyat. També són aquelles regions que aspiren a la independència.’
L’article continua parlant del context polític català: ‘És cert, els independentistes catalans travessen una crisi important. El pressupost del govern català de Carles Puigdemont ha estat rebutjat per l’extrema esquerra independentista de la CUP. Al setembre Puigdemont serà sotmès a una qüestió de confiança. Però si superen aquesta crisi, bé mitjançant la reconstrucció de la majoria parlamentària existent, bé a través d’unes eleccions, és possible que l’independentisme visqui, després del 26 de juny, un nou impuls.’
Finalment, vincula explícitament la integració d’una possible Escòcia independent a la UE amb Catalunya: ‘Si la UE es compromet a incloure Escòcia sense un procediment complet per a l’adhesió, el govern català se’n podria valer per reclamar que una Catalunya independent pugui romandre a la UE. Això serviria per a aconseguir més votants d’aquesta possibilitat per a Catalunya. Catalunya, doncs, podria sumar-se als passos d’Escòcia. I en aquest cas la resposta de Madrid podria ser el rebuig a l’estratègia escocesa a la Unió Europea. Seria sorprenent de veure el govern de Rajoy donant suport a Escòcia i refusant la catalana. L’assumpte complicat del post-Brexit, per tant, també passa per Catalunya.’
